Joan Torró Soriano - Pluja a la mar

Pluja a la mar

El somni impossible d’Alessandro Malaspina

Joan Torró Soriano

Universitat de València

Ciència entre lletres

Director: Fernando Sapiña

Coordinació: Soledad Rubio

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Joan Torró Soriano, 2010

© De la present edició:

Càtedra de Divulgació de la Ciència, 2010

www.valencia.edu/cdciencia

cdciencia@uv.es

Publicacions de la Universitat de València, 2010

www.uv.es/publicacions

publicacions@uv.es

Producció editorial: Maite Simon

Disseny de l’interior: Inmaculada Mesa

Realització ePub: produccioneditorial.com

Correcció: Enric Bosch

Disseny: L3C

Grafisme: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-7630-0

A ma mare que, com moltes altres,

va viure silenciada pel fet de ser dona.

Todos los conquistadores antes han destruido el país conquistado, luego a sí mismos, finalmente el país de donde salieron.

ALEJANDRO MALASPINA

Axiomas políticos sobre la América

Índex

Portada

Portada interior Pluja a la mar El somni impossible d’Alessandro Malaspina Joan Torró Soriano Universitat de València

Premi Vicent Andrés Estellés

Crèdits Ciència entre lletres Director: Fernando Sapiña Coordinació: Soledad Rubio Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. © Joan Torró Soriano, 2010 © De la present edició: Càtedra de Divulgació de la Ciència, 2010 www.valencia.edu/cdciencia cdciencia@uv.es Publicacions de la Universitat de València, 2010 www.uv.es/publicacions publicacions@uv.es Producció editorial: Maite Simon Disseny de l’interior: Inmaculada Mesa Realització ePub: produccioneditorial.com Correcció: Enric Bosch Disseny: L3C Grafisme: Celso Hernández de la Figuera ISBN: 978-84-370-7630-0

Dedicatòria A ma mare que, com moltes altres, va viure silenciada pel fet de ser dona.

Cita Todos los conquistadores antes han destruido el país conquistado, luego a sí mismos, finalmente el país de donde salieron. ALEJANDRO MALASPINA Axiomas políticos sobre la América

Apunt històric sobre Alessandro Malaspina

Pluja a la mar

PORT DE CADIS, TARDOR DE 1785

VALÈNCIA, PRIMAVERA DE 1786

SPAP

CARTA BLANCA

ELS PREPARATIUS

VELES E VENTS

EPISTOLARI

ALTRES VELES, ALTRES VENTS

JO CONSPIRE, TU CONFABULES, ELL FA CONXORXA...

LA MAR, SEMPRE LA MAR

Apunt històric sobre Alessandro Malaspina

Alessandro Malaspina, mariner italià d’ascendència noble, va nàixer el 1754 a Mulazzo (la Toscana). Va estudiar durant set anys al Col.legi Clementí de Roma, formació que va culminar amb l’exposició pública de la seua tesi Theses ex Physica Generali. El 1774 és admés a l’Academia de Guardias Marinas de Cadis. L’any següent ja forma part de la tripulació del Santa Teresa, destinada a auxiliar Melilla del setge marroquí. Una setmana després és nomenat alferes de fragata.

El 1780, després d’una heroica acció militar mentre assetjava Gibraltar, és ascendit a tinent; el 1782 és nomenat capità de fragata i el 1786 fa la primera circumnavegació al globus terraqüi amb l’Astrea.

El 1788 presenta, juntament amb José Bustamante, el «Plan de un viaje científico y político alrededor del mundo», projecte que és aprovat. L’expedició salpa de Cadis el 30 de juliol de 1789 amb les corbetes Descubierta i Atrevida, i torna a Espanya el 1794, després de cinc anys de servei ininterromput. L’any següent, en recompensa pels serveis prestats, és ascendit a brigadier de l’Armada i mesos després és arrestat; Godoy convoca el Consell d’Estat en què és acusat de revolucionari, conspirador i traïdor. Després d’un judici estrany i ple d’irregularitats, Malaspina és degradat, expulsat del cos i tancat al penal de San Antón (La Corunya). Gràcies a nombroses pressions internacionals (fins i tot Napoleó hi va advocar), set anys més tard se li commuta la pena per l’exili a la seua Itàlia natal, on mor el 9 d’abril de 1810.

La concepció de viatge que tenia Alessandro Malaspina responia a les idees de la Il.lustració, com marcava el cànon del segle XVIII, d’acord amb les quals es va fixar tres objectius. En primer lloc calia fer un estudi, tan minuciós com fóra possible, sota les directrius científiques. Malaspina té carta blanca per a buscar els millors estudiosos d’Europa, els millors dibuixants, el millor equipament per a les corbetes, construïdes expressament per a l’ocasió. Totes les àrees hi tindrien cabuda: antropologia, botànica, zoologia, astronomia, etc., i això quedaria reflectit, de primera mà, en una espècie d’enciclopèdia «definitiva». En segon lloc, hi havia la cartografia i la hidrografia, tan importants des del punt de vista de la navegació. En tercer lloc, l’estudi de l’estat polític d’Amèrica, és a dir, quins ànims hi havia a les colònies espanyoles després que les d’Amèrica del Nord s’hagueren independitzat d’Anglaterra (gràcies a l’ajuda de francesos i espanyols).

Era una època d’esdeveniments intensos en la història d’Espanya, d’Europa i, per tant, del món. Just quan salpaven les naus, el 30 de juliol de 1789, començaven a arribar les primeres notícies de la Revolució Francesa. Amb Malaspina lluny del vell món, s’inicia un canvi de rumb en la política espanyola. Carles III encara va aprovar en vida l’expedició, però aquesta va arrancar sis mesos després de la seua mort. Durant els anys anteriors a la partida, Malaspina fou guiat pel seu padrí polític, Antonio Valdés, ministre de Marina que el va animar a fer el viatge i li va prometre futures col.laboracions amb el govern.

Malaspina tenia clar que la política colonial espanyola era un autèntic desastre i que per redreçar-la, primer calia canviar l’estat de coses de la metròpoli. Els canvis que proposava el mariner eren d’un to més aviat moderat, però afecta-ven l’estructura de poder de l’Antic Règim. Quan les regnes del poder van caure a les mans de Manuel de Godoy, capdavanter d’una involució ideològica causada pel temor que la Revolució Francesa havia estés per tot Europa, la pretensió de Malaspina va esdevenir del tot impossible.

Don Alessandro, una vegada conclòs el llarg viatge, no es va resignar a seure a la cadira d’un bon despatx a redactar la immensa obra que havia concebut. Sense atendre els consells de l’encara ministre de Marina Antonio Valdés, va conspirar contra Godoy —com alguns altres que ja ho havien fet abans— qui, assabentat de la intriga, va aconseguir que una de les confidents de Malaspina el delatara. Fou acusat de traïció i condemnat i confinat més de set anys al penal de San Antón (La Corunya). Després fou exiliat a Itàlia, on va rebutjar totes les invitacions a formar part de la política italiana.

En definitiva, el que hagués pogut estar la gran obra científica de la Il.lustració espanyola se’n va anar en orris a causa dels esdeveniments polítics de l’època. Juntament amb aquesta il.lusió, es va esvair la figura d’Alessandro Malaspina, silenciada per Godoy, qui fins i tot va prohibir que se’n parlés. I bé que ho va aconseguir. Un segle més tard, quan es complia el centenari de l’expedició, es té alguna notícia del mariner i després, el no-res fins al bicentenari, en què van florir algunes publicacions i homenatges, sempre escassos per a una figura que qualsevol altre país hauria enaltit i de qui tothom se sentiria orgullós.