Josep Guia Marín - Ficció i realitat a l'Espill

Setena edició. Edició a cura de Francesc Almela i Vives, feta a Barcelona, en la collecció Els Nostres Clàssics de l’editorial Barcino, l’any 1928. A la coberta, figuren les mencions d’autor i títol així:

Jaume Roig

Llibre de les Dones

Hi ha una Introducció (pp. 5-15), una Bibliografia (pp. 17-19), el text de l’Espill, a partir de l’edició de Chabàs (amb la rúbrica inventada de «Consulta de mestre Jacme Roig a mossèn Joan Fabra»), però posats els versos en línia correguda, sovint trencats, i les línies numerades; finalment, unes Notes (pp. 233-252) i un Glossari (pp. 253-265).

Vuitena edició. Edició crítica de Ramon Miquel i Planas, feta a Barcelona, dins la collecció Biblioteca Catalana, en dos volums, 1929-1950. L’anotació de títol i autor, que apareix bellament orlada a les primeres pàgines d’ambdós volums, és la següent:

Spill

o

Libre de Consells de Jaume Roig,

poema satírich del segle XV

L’edició comprèn, al volum primer, una extensa Notícia preliminar (pp. IX-LXXI), amb reproduccions facsímils de la primera pàgina del manuscrit i de les portades de les cinc primeres edicions, i el text de l’Espill, amb els versos numerats; al volum segon, hi ha la relació de variants de l’edició prínceps respecte al manuscrit (pp. 245-251), més de mil dues-centes Notes (pp. 253-407) i el Repertori (pp. 409-534) de tots els vocables que apareixen al poema, amb remissió al vers corresponent i amb inclusió d’algunes unitats fràsiques. Com que Miquel i Planas va morir aquell mateix any 1950 en què apareixia el segon volum, aquest duu, com a apèndix, una Semblança y bibliografia de R. Miquel y Planas, a càrrec de J. Rodergas, de 35 pàgines.

Portada de la vuitena edició, Barcelona, 1929-1950.

Novena edició. Edició a cura de Marina Gustà, d’Edicions 62 i La Caixa, dins la collecció MOLC, 1978. A la portada, la referència d’autor i títol:

Jaume Roig

Espill o Llibre de les dones

Conté una nota biogràfica sobre Jaume Roig (p. 7); un pròleg de Joaquim Bergès (pp. 9-18); el text de l’Espill, amb la rúbrica inicial inventada («Consulta de mestre Jacme Roig a mossèn Joan Fabra») i amb els parells de versos rimats posats en una mateixa línia, sense numeració, modernitzats ortogràficament, amb algunes errades (pp. 23-227); finalment, un glossari (pp. 229-235). [16]

Desena edició. Edició a cura de Vicent Escrivà, dins la Biblioteca d’autors valencians de la Institució Alfons el Magnànim, 1981. A la portada:

Jaume Roig

Espill

El text de l’Espill segueix les pautes de l’edició anterior –rúbrica falsa inclosa– amb algunes anotacions marginals sobre el contingut. Va precedit d’una Introducció (pp. 7-27) i seguit d’un Glossari d’arcaismes (pp. 277-284).

Onzena edició. Edició a cura de Jordi Tiñena, Barcelona, editorial Laertes, 1988. A la portada:

Llibre de les dones

Jaume Roig

Es tracta d’una «versió en prosa i en català actual, feta de l’original, a partir de l’edició de R. Miquel i Planas», segons declara l’editor a la Introducció (pp. 9-37). S’hi inclouen unes Propostes de treball (pp. 185-187), per a estudiants d’ensenyament secundari.

Dotzena edició. Edició de Josep Almiñana, 3 vols., València, Del Cènia al Segura, 1990. A la portada:

Jacme Roig

Spill

Amb ortografia caòtica, n’hi ha, al volum primer, una Presentació de Joan Costa (pp. 15-16), un Estudi introductori (pp. 17-150), amb reproducció de les portades de les edicions anteriors, i la reproducció facsímil de tot el manuscrit. Al volum segon, un altre Estudi introductori (pp. 403-566) i la Transcripció del manuscrit. Al volum tercer, una Introducció (pp. 811-1020), Documents (pp. 1023-1144), Vocabulari (pp. 1145-1168) i Fonts i bibliografia (pp. 1169-1177).

Tretzena edició. Edició de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991), València, Tres i Quatre, 1992. A la portada:

Jaume Roig / Maria Aurèlia Capmany

Llibre de les dones

És una altra versió en prosa, diferent de la de Jordi Tiñena, amb un Pròleg (pp. 7-18) de Jaume Vidal Alcover (1923-1991).

Catorzena edició. Edició d’Antònia Carré, Barcelona, editorial Teide, dins la col·lecció Tria de clàssics, 1994. A la portada:

Jaume Roig

Espill

Conté un Pròleg (pp. 1-14), una Nota sobre la versió de l’Espill (p. 15) i els textos en vers (amb ortografia modernitzada) i en prosa, presentats en paral·lel, d’una selecció de l’obra (llibres primer i segon i una part del quart).

Quinzena edició. Edició de Joan Costa, València, L’Oronella, 1998. A la portada:

Jaume Roig

L’Espill

Amb ortografia caòtica, conté una introducció (pp. 9-23), el text de l’Espill, una versió en prosa i un vocabulari.

Setzena edició. Edició de Carme Espasa, Requena, editorial Vilian, dins la col·lecció Clásicos valencianos, 1999. A la portada:

Jaume Roig

Spill - Espejo

Es tracta d’una edició bilingüe, que presenta a doble columna, encarats, el text de l’edició de Pelai Briz, completat amb altres edicions, i el de la traducció de Matheu i Sanç. N’hi ha una breu introducció, amb la reproducció d’alguns judicis crítics i d’alguns documents.

Dissetena edició. Edició electrònica d’Antònia Carré, a partir del text del manuscrit, dins el Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana (RIALC), 2000 . [17]

Divuitena edició. Edició d’Antònia Carré, Barcelona, Quaderns Crema, 2006. A la portada:

Jaume Roig

Espill

Després d’un pròleg de Lola Badia (pp. 11-14) i una introducció de l’editora (pp. 21-67), s’hi presenta el text de l’Espill en ortografia modernitzada, acompanyat, pàgina per pàgina, de la seua versió en prosa. Hi segueixen els Comentaris (pp. 603-807), un Glossari (pp. 811-834), un Índex bíblic (pp. 837-843), un Índex de noms propis (pp. 847-878) i la Bibliografia (pp. 881-891).

Quant a les traduccions de l’Espill, hi ha notícia de l’existència d’una versió llatina, que no ha arribat fins a nosaltres, feta per Gaspar Guerau de Montmajor (1557-1600). La referència, segons informa Chabàs (1905: 387), citant Cerdà i Rico, prové de l’obra d’Onofre Esquerdo (1635-1699) Ingenios valencianos, on es diu de Guerau de Montmajor: «Hizo un Comento a las obras de Jaume Roig, traduciéndolas al latín. Se espera su impresión. Murió en 1600». Gaspar Guerau va ser professor de retòrica a l’Estudi General de València, va estar apartat de la seua càtedra per ser «home escandalós, perniciós i de mal exemple, i molt insolent i desacatat» i va escriure, amb el mateix metre i rima de l’Espill, el poema satíric Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa majestat del rei don Felip (1586). [18]

L’any 1665, a Madrid, Llorenç Matheu i Sanç (1618-1680), que va exercir diversos càrrecs a la cort i publicà algunes obres notables de tema jurídic, va enllestir una traducció castellana de l’Espill, mantenint els mateixos metre i rima. El manuscrit, que es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid, porta l’incipit següent:

Libro de los Consejos del maestro Jaime Roig, poeta valenciano. Escribióle en lengua lemosina y yo le traduxe para que mis hijos le puedan entender

L’obra duu un petit pròleg, Al lector, on Matheu i Sanç observa que l’Espill és «un tesoro inestimable por los documentos que, disfrazados en lo burlesco de su composición, contiene esta obra» i adverteix que «tiene algunas cosas que en la candidez del tiempo en que escrivió pudieran tolerarse, mas oy no se permitieran imprimir: como quando escrive de las Religiosas, cuio estado se deve tanto respetar, y lo que dize dellas se ha de entender ser ficción poética». Cal subratllar el fet que aquesta observació és contemporània de la suavització a la crítica a les monges que es va fer a la tercera edició.