Josep Guia Marín - Ficció i realitat a l'Espill

Segona edició. Edició feta a Barcelona, per Jaume Cortey, l’any 1561. Presenta una portada gairebé igual que la primera edició, amb un gravat semblant i el mateix títol:

Libre de consells fet per lo magnifich mestre Jaume Roig, los quals són molt profitosos y saludables, axí pera regiment y orde de ben viure, com per a augmentar la devoció a la puritat y concepció de la sacratíssima verge Maria.

Portada de la segona edició, Barcelona, 1561.

Aquesta edició reprodueix els paratextos que hem esmentat de la primera (Pròlech i Als peritíssims lectors), així com la rúbrica davant de la sentència llatina. Al mateix volum hi ha afegida la Disputa de viudes i donzelles, de Jaume Siurana, generós, Lluís Joan Valentí, doctor en medicina, i Andreu Martí Pineda, notari, escrita el segle XVI.

Tercera edició. Edició feta a València, per Joan d’Arcos, el mateix any 1561. També parteix de la primera edició i la portada té, aproximadament, els mateixos elements, amb una variant al títol, on ja s’hi posa Llibre de les dones:

Libre de les dones, més verament dit de consells profitosos y saludables, axí per al regiment de la vida humana, com pera aumentar la devoció de la inmaculada Concepció de la sacratíssima verge Maria, fet per lo magnífich mestre Jaume Roig.

A més del Pròlech, la composició Als peritíssims lectors i la rúbrica que precedeix la sentència llatina de les edicions anteriors, al començament hi ha una composició de dotze versos d’Onofre Almudèver Al lector. El volum conté, a més de l’Espill i de la Disputa de viudes i donzelles, anunciada també a la coberta, tres obres més: Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan i La brama dels llauradors, precedides totes tres d’una Epístola proemial als lectors, d’Onofre Almudèver, reivindicativa de «la nostra materna llengua», on apareix aquella famosa admonició que fa la Raó a Almudèver, «en persona de tots los altres valencians», que comença així: «Si no fosseu ingrats a la llet que haveu mamat, y a la pàtria on sou nats, no dormiríeu ab tan gran descuyt!».

Aquesta tercera edició presenta la particularitat de suavitzar la forta crítica a les monges de l’original, incorporant un parell de versos al començament del parlament de denúncia de l’exnovícia

i ometent passatges d’aquest parlament (vs. 5425-437, 5442-610, 5840-970...).

Quarta edició. Preparada pel notari Carles Ros, feta a València per Josep Garcia, l’any 1735. A la portada, només text:

Lo libre de les dones, e de consells donats per mosen Jaume Roig, a son nebot en Balthasar Bou, senyor de Callosa.

Podem observar que Jaume Roig, que no era prevere ni cavaller, hi apareix tractat de «mosen» i, a l’interior, se’l menciona com a «noble, insigne y famoso cavallero». [15]

Portada de la tercera edició, València, 1561.

Portada de la quarta edició, València, 1735.

Aquesta edició pren com a base la tercera (segona de València), substituint els paratextos inicials per altres de nous: una dedicatòria en prosa castellana Al egregio Sr. D. Felipe Lino de Castelví Juan Ximénez de Urrea, Conde de Carlet i una Advertencia proemial, també en castellà; s’hi conserva la rúbrica de davant de la sentència llatina. Quant al text de l’Espill, les omissions adés mencionades de l’edició anterior s’incrementen amb tot un gruix de versos desapareguts (fins a un total de 1200), probablement per defecte de l’exemplar que s’utilitzà com a text base, la qual cosa va propiciar que s’hi agruparen apartats, tot modificant l’estructura interna de l’obra. Així doncs, l’edició resultant és força deficient, per bé que cal considerar-la com una mostra de l’esforç patriòtic de Carles Ros envers la llengua pròpia, enmig d’aquell desert del set-cents posterior a la Nova Planta. L’any 1983, se’n va fer una reimpressió de 500 exemplars, en paper verjurat, a la impremta Domènech, de València.

Cinquena edició. A cura de Francesc Pelai Briz, feta a Barcelona, per Joan Roca, l’any 1865. La portada, com l’anterior, conté només text, amb el títol següent:

Lo libre de les dones e de concells molt profitosos y saludables així pera regiment y ordre de ben viurer, com pera augmentar la devoció a la puritat de la Concepció de la Sacratíssima Verge Maria, fet per lo magnífich mestre Jaume Roig.

L’editor, tot i que coneixia la segona edició, com ho palesa el títol i ho confessa ell mateix, no se’n pogué servir i agafà com a base la quarta, reproduint doncs les mateixes mancances. El text de l’Espill hi va precedit únicament d’un Pròlech y notícias de la vida del poeta (pp. V-X).

Sisena edició. Aquesta és la primera edició crítica, amb les variants de totes les publicades fins aleshores i les del manuscrit, realitzada per Roc Chabàs (Barcelona-Madrid, L’Avenç, 1905). La indicació de títol i autor que figura a la portada és la següent:

Spill

o

Libre de les Dones

per

Mestre Jacme Roig

El text de l’Espill va precedit d’un Prólogo (pp. V-XIX), de Roc Chabàs, i seguit d’un Cuadro sinóptico (pp. 255-275), una mena d’índex comparat del manuscrit i les sis edicions; un Comentario (pp. 278-344), amb més de 1200 anotacions explicatives del text; una relació dels mots inclosos a les notes i dels topònims i els antropònims de l’obra, amb indicació del vers corresponent (pp. 345-359); un Apéndice I (pp. 363-392), dedicat a descriure el manuscrit i les cinc edicions precedents, amb altres comentaris de caràcter bibliogràfic i la reproducció de la primera pàgina del manuscrit i de les

Portada de la cinquena edició, Barcelona, 1865.

Portada de la sisena edició, Barcelona-Madrid, 1905.

portades de les tres primeres edicions; un Apéndice II (pp. 393-409), que és l’article «Jaime Roig como médico, en su libro Spill o Llibre de les dones», del doctor Antoni Chabret; l’inventari de la biblioteca de Jaume Roig (pp. 410-412); i un Apéndice III (pp. 413-441), dedicat a la biografia de Jaume Roig. A la primera pàgina del text es permet afegir, a continuació del terme «Consulta», la rúbrica «de Mestre Jacme Roig a Mossen Joan Fabra», inexistent al manuscrit i a les edicions anteriors. Aquesta incorrecció ha donat lloc a errades posteriors.

L’any anterior, 1904, també a la tipografia L’Avenç, de Barcelona, Roc Chabàs va publicar un extracte de l’obra, de la part mariana del sermó de Salomó, titulat Lahors de la Verge Maria, per Mestre Jacme Roig, amb la traducció en prosa castellana. Aleshores, el músic Felip Pedrell, inspirant-se en aquest text, va compondre un Ave Maria, per a veu i harmònium, dedicat «Al bon amich en Roch Chabàs, Canonge de la Seu de València», la partitura del qual va ser editada a Barcelona, per Vidal Llimona, l’any 1905.