Josep Guia Marín - Ficció i realitat a l'Espill

Per les raons susdites, les sinopsis i les explicacions complementàries que s’han fet de l’Espill són ben profitoses per a la comprensió de l’obra, tant si el lector és antic com novell. Així mateix, és per això que l’obra ha provocat i merescut diverses prosifica cions, amb les quals hom pot expressar el seu contingut de forma més planera, mitjançant oracions de sintaxi convencional, refent l’ordre dels components segons l’estàndard, suplint les omissions, etc. En aquest llibre, per tal de facilitar-ne la lectura i la comprensió, he emprat una ortografia modernitzada en la reproducció de fragments de l’Espill, tret d’alguna ocasió en què no ho he fet per mor de conservar-hi la mètrica o la rima.

També he considerat convenient, en aquesta línia de fer-ne més accessible la comprensió, que el lector dispose d’antuvi d’una visió global de l’obra i que en conega l’argument de cada part, com s’exposa a continuació.

1. DESCRIPCIÓ I CONTINGUT

L’Espill és una extensa obra en català de la segona meitat del segle XV, produïda a València, composta de 16247 versos, segons el manuscrit conservat. [1]L’obra és escrita en clau de ficció autobiogràfica, [2]amb un personatge narrador que és nat i habita a la ciutat de València, des d’on emprèn diversos viatges i on es casa diverses vegades, i que parla en primera persona, tret dels passatges on reporta el que altres personatges diuen i els cedeix la veu.

D’altra banda, els títols de les diverses parts de l’obra no són escrits en primera persona, de manera que aquesta altra veu, que parla en tercera persona (no diu De ma joventut sinó De sa joventut, ni Com volguí pendre beguina sinó Com volgué pendre beguina, ni Com ordení ma vida sinó Com ordenà sa vida, etc.), [3]és la veu de l’autor, que posa rúbriques a la seua obra i parla del seu personatge. És de notar que s’hi observa una certa descurança, per manca d’homogeneïtat, en la presentació de les rúbriques, ja que hi figura Primer llibre, Tercer llibre, Quart llibre, però Llibre segon; cada llibre té el seu descriptor, menys el tercer; el qui devia ser el descriptor del Tercer llibre (De la lliçó de Salomó) apareix en la rúbrica de la primera part d’aquest, però no en les altres parts; el descriptor de la quarta part del Llibre segon no segueix la pauta de les altres tres parts, que hauria demanat posar-hi Com pres monja (potser això era excessivament agosarat) i diu senzillament De monges; al Quart llibre, tenen descriptors la primera i la segona parts i no en tenen la tercera i la quarta; etc. L’índex, construït a partir de les rúbriques que figuren a l’obra, és el següent: [4]

Consulta, Endreça, Tornada, Entrada, (tema)

Perfaci

Primera part del Perfaci

Segona part del Perfaci

Tercera part del Perfaci

Quarta part del Perfaci

Primer llibre: De sa joventut

Primera part. De la fadrinea ab sa mare

Segona part. Com fon afillat e tramès

Tercera part. Continua los actes fets en París

Quarta part. Clou son viatge tornant a València

Llibre segon: De quant fon casat

Part primera. Com pres donzella

Segona part. Com volgué pendre beguina

Tercera part. Com pres viuda

Quarta part. De monges

Tercer llibre

Primera part de la lliçó de Salomó

Segona part del Tercer

Tercera part del Tercer

Quarta part del Tercer

Quart llibre o quarta part principal: De enviudat

Primera part del Quart. Com ordenà sa vida

Segona part del Quart. Continua son viure

Tercera part del Quart

Quarta part e darrera

L’obra comença amb una introducció de 46 versos, dividida en quatre parts (Consulta, Endreça, Tornada, Entrada). Tot i que hom podria pensar que, en aquesta introducció, el subjecte parlant és l’autor, en realitat es tracta ja de la veu del personatge narrador, per tal com el text i la forma d’enunciació d’aquest inici concorden, des de tots els punts de vista (temàtics i lingüístics), amb altres passatges posteriors, és a dir, que els versos inicials formen part del mateix discurs que fa el personatge narrador en altres llocs de l’obra, com veurem detalladament més endavant. A la Consulta, el narrador demana al cavaller Joan Fabra que llegesca i corregesca el seu rescrit, declara haver començat a escriure’l a Callosa, on s’ha refugiat fugint de la pestilència, i diu quina és la matèria principal de què tracta: «de dones descriure llur tall / natural e voluntari» (vs. 13-14); la Consulta consta de quatre estrofes de vuit versos heptasíl·labs, amb rima abbaaccd / deeddffg / ghhggiij / jkkjjllm. Després hi ha una Endreça de quatre versos heptasíl·labs, amb rima mnnm, una Tornada de quatre versos heptasíl·labs, amb rima moom, i una Entrada de sis versos tetrasíl·labs, amb rima apariada ppqqrr.

A continuació d’aquests 46 versos, figura el tema: Sicut lilium inter spinas, sic amica mea inter fillias (pres del Càntic dels Càntics) i comença el Prefaci, escrit en versos tetrasíl·labs de rima apariada, és a dir, en «noves rimades / comediades» (vs. 681-82), [5]com tota la resta de l’obra.

Al Prefaci (vs. 47-792), dividit en quatre parts, on el protagonista narrador ja s’hi confessa vell i malalt –«prou envellit, / antic de dies, / per malalties / molt afligit» (vs. 174-77)–, adreça l’obra al seu «nebot» Baltasar Bou –«A tu com fill, / Baltasar Bou, / per lo que em mou / ta molta amor / e gran calor / de nebot car, / lo vull dreçar» (vs. 240-46)– i exposa la intenció que el mou a escriure-la: alliçonar els joves i alguns vells del perill de les dones, que ell coneix molt bé per pròpia experiència –«Lo meu sperit / n’ha portat pena / sobre la squena / mals huitanta anys» (vs. 384-87). A la quarta part del Prefaci, anuncia l’estructura de l’obra en quatre llibres, cadascun dividit així mateix en quatre parts, i n’avança els continguts, de manera que dóna a entendre que aquest Prefaci és de les darreres parts escrites de l’obra.

Al Primer llibre: De sa joventut (vs. 793-1954), el protagonista narra la seua adolescència i joventut. Orfe de pare i foragitat de casa per sa mare, es veu obligat a guanyar-se el pa i emprèn viatge –«a peu aní / en Catalunya» (vs. 968-69)–, fent-se patge d’un cavaller «molt bandoler / d’antic llinatge» (vs. 972-73), amb qui visqué «fins que n’ixquí / ja home fet» (vs. 977-78). Tornat a casa, navegant «en un llaüt / de biscaïns» (vs. 1070-71), troba sa mare casada de nou, que li diu: «A ton despit, / ja tinc marit, / cert, pus honrat / que no l’orat / de pare teu, / e major preu / e pus valent. / Vés-te’n, dolent!» (vs. 1105-12). Ajudat i aconsellat per son padrí, marxa de nou «per Tarragona, / a Barcelona» (vs. 1331-32) i, en passar pel Penedès, veu la detenció de la reina vídua de Pere el Cerimoniós, Sibil·la de Fortià (vs. 1333-81), fet real que tingué lloc l’any 1387. Continua el viatge per Montserrat (v. 1382), Béziers (v. 1386), Nostra Dama del Puig (v. 1389), Sant Denís (v. 1391), fins a París (v. 1392), on participa en la guerra dels Cent Anys (que tingué lloc, realment, entre els anys 1339 i 1453), al costat dels francesos, i es fa ric gràcies als botins que n’obté. Per això, confessa: «molt haguí grat / d’aquell país» (vs. 1743-44) i «bé n’haja guerra / que fa rei cortès. / Lo rei francès / me féu llarguesa...» (vs. 1812-15). A la fid’aquest llibre primer, torna a València, passant per la Gascunya (v. 1855), Lleida (v. 1868) i Morvedre (v. 1887).

Al Llibre segon: De quan fon casat (vs. 1955-6374), ja arribat a València, a l’edat de 32 anys (vs. 1960-61), compra una casa, s’hi instal·la (vs. 1962-69) i decideix prendre muller. En aquest llibre narra els successius fracassos matrimonials. Primer, Com pres donzella, es casa amb una dona jove que, després de molts episodis de mala vida conjugal, resulta que ja era casada i que torna amb el primer marit una vegada anul·lat el matrimoni amb el nostre protagonista, el qual resta descansat: «Jo delliurat / e desferrat, / tret de gran fang, / romanguí franc» (vs. 3119-22). A continuació, Com volgué pendre beguina, encarrega a «una beguina / mia veïna» (vs. 3149-50) que tinga cura de sa casa, mentre ell fa un viatge de peregrinació a Sant Jaume de Galícia, passant per Bunyol (v. 3187), Requena (v. 3189) i la Calçada (v. 3281), fins arribar-hi: «del tot complí / ma romeria» (vs. 3334-35). A la tornada, passa per Olit (v. 3356), Alagó (v. 3392), Saragossa (v. 3394), Terol (v. 3825) i Sogorb (v. 3880); aleshores, pensa a casar-se amb la beguina però no ho fa, en veure la vida reprovable que aquesta portava. Després, Com pres viuda, conta el seu segon matrimoni amb una vídua bruta i estèril, que fingeix tenir una criatura i que, a la fi, es penja (v. 4896). Finalment, De monges, es casa per tercera vegada amb una exnovícia, de qui té un fill que mor (v. 5283), la qual cosa fa que, per remordiments, la muller maldiga a bastament de les monges; prenyada per segona volta, mor ofegada, bevent vi, en un trull (v. 6360).