Esther Masdeu - Viure Fàcil

Amb la pràctica que et proposo, tornaràs a escoltar com si fossis un infant: amb consciència i des del cor, i serà molt beneficiosa per a tu i per a qui t’envolta.

PRÀCTICA 6. ESCOLTA ACTIVA

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

L’escolta activa és prendre consciència del missatge que rebem. Ara recordarem què hem de fer per escoltar-nos bé els uns als altres i poder posar-ho en pràctica cada dia. Així hem après a parlar i a relacionar-nos: amb una escolta activa.

INICI: Quan algú es dirigeixi a tu parlant, atura el que estiguis fent, si és possible (com apagar el mòbil, la tauleta o la televisió) i mira la persona als ulls.

BOCA TANCADA: Mentre l’altre et parla, mantingues la boca tancada, encara que tinguis ganes de dir quelcom perquè et ve una idea o un comentari al cap mentre t’està explicant el que sigui que li passa o el que et demani.

ORELLES OBERTES: Para bé les orelles, escolta.

ESCOLTA AMB EL COR: Posa atenció al que et diu, procurant entendre el missatge i sense emetre judicis (aquesta part sol ser difícil, però amb la pràctica te’n sortiràs).

FES EL RETORN: Fes-li un petit resum d’allò que t’ha explicat per comprovar que ho has entès bé, o hi ha alguna cosa que et cal que torni a explicar. Adona’t si has de millorar la teva escolta amb atenció i, si és així, revisa com ho pots fer.

PRÀCTICA: A mesura que agafis consciència sobre la manera que tens d’escoltar, i posis en pràctica cada cop més sovint l’escolta activa, t’aniràs sentint més a gust amb tu mateix i amb els que t’envolten.

UNA MICA CADA DIA: Podeu començar practicant amb els de casa. Us hi animeu?

el gust: tastar i assaborir

El gust està fet de mil repulsions.

Paul Valéry

El sentit del gust és el que ens permet nodrir-nos, perquè s’ubica a la boca, que és per on introduïm els aliments. El primer aliment que tastem és la llet materna, que diuen que té un sabor bastant dolç pel seu alt contingut en lactosa. A mesura que ens anem fent grans, ens van introduint altres aliments, amb diferents textures i, sobretot, amb diferents sabors. Fins que arribem a tastar els cinc sabors bàsics existents: dolç, salat, àcid, amarg i umami.

D’aquesta manera anem educant el nostre paladar i anem configurant les nostres preferències respecte als sabors. Hi ha qui li agrada més el salat i hi ha qui li agrada més el dolç. El gust és personal i intransferible, i no podem obligar mai ningú a menjar un aliment que no li agradi. Tot i que amb el pas del temps o les circumstàncies, els gustos poden anar canviant.

M’agrada, no m’agrada. Aquestes són les dues opcions quan tastem un aliment per primera vegada. Antigament no hi havia gaires opcions, perquè el que importava era la supervivència, i les persones menjaven quan tenien gana, si recol·lectaven fruits o si caçaven alguna peça. Avui dia tenim mil opcions per alimentar-nos, i aquest paladar que abans potser no era tan fi i amb qualsevol cosa es conformava, ara podem dir que està sobresaturat.

Això és el que ha portat a moltes societats a emmalaltir per excés de nutrients: massa greixos, massa sucres i massa aliments ultraprocessats. Així i tot, cada vegada hi ha més moviments a favor del menjar saludable i ecològic, i en contra dels processats.

PRÀCTICA 7. ELS SABORS

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Quan som petits ens diuen que hem de menjar de tot, però sovint hi ha aliments que no ens agraden o que ens costen més de menjar. Quin és l’aliment que t’agrada més? I el que t’agrada menys?

La següent pràctica és per fer-la en grup, amb família o amics, i et servirà per diferenciar els sabors i adonar-te de la importància de menjar bé i amb consciència.

ESCOLLIR: Trieu un aliment que agradi a tots els participants.

REPARTIR: Procureu que n’hi hagi per a tothom i repartiu-lo entre els participants.

OBSERVAR: Mireu com és i comenteu el seu aspecte. Quina forma i quin color té, si és petit o gran (recordeu la pràctica de mirar i veure).

TOCAR: Després comenteu què percebeu quan el toqueu: si és dur, tou, llis, rugós, suau, etc.

TASTAR: Ara, poseu-vos-el dins la boca i paladegeu-lo amb calma. Sense mastegar-lo. Noteu el gust que té?

MASTEGAR: Ara sí, mastegueu-lo ben a poc a poc, degusteu-lo. Què noteu? És fred o calent? Costa de mastegar o és tou? Triga a desfer-se? Deixa anar algun tipus de substància quan el mastegueu? O és més aviat sec?

AMB CONSCIÈNCIA: Sigueu conscients de com l’aliment es passeja per dins la boca, entre les dents, el paladar, la llengua. A poc a poc, mastegueu-lo unes quantes vegades més, i quan estigui ben desfet, us l’empasseu.

COMPARTIR: Per torns, compartiu com heu viscut cadascun dels participants la vostra experiència. Comprovareu que cadascú té els seus propis gustos i maneres d’assaborir un aliment.

el tacte: tocar amb tacte

El tacte és una forma de posar-se cadascú

en l’espai de l’altre.

John Berger

A través de la pell percebem les pressions, el tacte, el dolor i la temperatura; i la pell reacciona a aquests estímuls. Per exemple, si algú ens abraça, notem la pressió del cos de l’altre sobre nosaltres; si algun ésser estimat ens acaricia, podem notar com se’ns eriça la pell; si ens fem un cop, ens sortirà un blau; si prenem massa el sol, la pell se’ns posarà vermella (i blava quan fa massa fred). De pells n’hi ha de moltes menes: fosques, clares, amb pigues, amb arrugues, seques, greixoses, etc.

La pell cobreix tot el nostre cos, és la primera barrera amb què topen els estímuls físics de l’exterior, és la nostra primera defensa, i per això l’hem de cuidar: des de l’exterior, hidratant-la i protegint-la de les inclemències; i des de l’interior, nodrint-la amb una alimentació saludable.

La nostra pell, com la de les serps, sempre s’està renovant, però no ho fa de cop, ho va fent sense que ens n’adonem i, tot i que també va envellint, sempre manté la capacitat de regenerar-se per continuar protegint-nos; per això quan ens fem una rascada o una ferida, amb el pas del temps veiem que es cura sola.

La pell és protecció, però també és contacte, i hem de procurar tocar-nos i tocar amb amor. Com diu John Berger, en tocar ens posem a la pell de l’altre, i per aquest motiu cal més educació emocional, d’autoconeixement i d’afectivitat; per aprendre, primer a respectar-nos a nosaltres mateixos i després a respectar els altres. Només així sabrem si la nostra abraçada serà ben rebuda o, al contrari, ens trobem davant d’algú que se sent incòmode amb el contacte físic. Jo, que soc una persona cinestèsica fins al moll de l’os i visc en un univers on imperen les abraçades, em trobo que de vegades haig de dominar la força que m’impulsa a abraçar.

També és cert que del costat oposat ens trobem amb el contacte forçat, aquell que pot arribar inclús al maltractament o l’abús. I és important fer pedagogia, des de casa i les escoles, de la importància de respectar el nostre cos i el dels altres, i no permetre que ningú envaeixi el nostre espai físic, i per descomptat saber que no està bé envair el dels altres sense el seu consentiment.