Esther Masdeu - Viure Fàcil

ESPAI: Procurar que l’espai on dormiu sigui acollidor i estigui ordenat, que la temperatura sigui adequada i que la llum sigui suau.

RUTINES PERSONALS: Després de les rutines d’higiene, cadascú pot crear les seves rutines personals per anar a dormir: mantenir una conversa familiar tranquil·la per valorar el nostre dia, preparar-vos la roba i el material per a l’endemà, explicar o llegir un conte, pensar què fareu l’endemà, etc. Tot sense pressions i gaudint del moment.

OPCIONS: Tant si dormiu sols, en parella o amb llit familiar, l’espai destinat al descans s’ha de preparar i cuidar amb molt d’amor per tots els membres de la família.

BONS DESITJOS: Si manteniu les bones rutines a l’hora d’anar a dormir, gaudireu d’un descans reparador per a tota la família i sempre us llevareu amb energies renovades.

1.6. Amabilitat

Per ser estimat, sigues amable.

Ovidi

Una de les qualitats humanes que afavoreix fer-nos la vida fàcil és, sens dubte, l’amabilitat. Potser perquè dins del seu mot hi ha inclosa la paraula amor. Quan hom dona amor, el rep; una persona amable és una persona digna d’amor. Quan hom és amable amb el pròxim, genera un corrent d’energia amable al seu voltant. Per tant, una persona tindrà un desenvolupament íntegre com més amabilitat hi hagi al seu voltant.

Ser amable és ser educat, respectuós, curosos amb el nostre to i les nostres paraules; però no només en el tracte cordial cap als altres, sinó també en el tracte cap a nosaltres mateixos, en tot allò que ens diem i en la manera com cuidem el nostre cos.

En general no ens ensenyen com tractar-nos, anem aprenent mitjançant l’observació i els exemples de la gent del nostre entorn, i amb els sentiments que ens generen les persones aprenem qui ens aporta benestar i qui no. A qui no ens tracta bé, no el volem al nostre costat, però... potser són aquestes persones les que més necessiten que se’ls mostri afecte i amabilitat, perquè segurament ningú els ho ha mostrat abans, i per això es comporten així. De fet, podem dir que l’amor no es demana, l’amor i l’amabilitat han d’estar al nostre voltant perquè formen part de l’evolució de l’ésser humà. Sense amor, sense amabilitat, la persona no desenvolupa una conducta íntegra i pot arribar a caure en desgràcia. Hi ha estudis, tant en animals com en humans, que ho corroboren; com l’estudi pioner de Rene Spitz als anys cinquanta del segle xx, on va demostrar que els nadons criats en bressols aïllats en un hospital tenien més risc de morir que els nadons criats a la presó junt amb les seves mares. Provenim de l’amor, i l’amor és sanador; no s’ensenya, però des que naixem ens arriba, i amb l’exemple dels adults aprenem a rebre’l i donar-lo. Si ser amable és ser digne de ser estimat, qualsevol de nosaltres ho és.

Als humans ens costa ser amables amb els altres perquè no ho som amb nosaltres mateixos. Si recordem que venim de l’amor i connectem amb aquest sentiment, serem capaços d’estimar-nos i tractar-nos amb amabilitat, i després fer-ho amb els altres. Tracta’t bé i veuràs que fàcil i reconfortant és fer-ho amb tothom: a casa, a l’escola, a la feina, amb la parella, amb els amics, amb les mascotes; en general, amb qualsevol ésser viu. Perquè si jo m’estimo, tu m’estimes.

PRÀCTICA 13. UN DETALL D’ESTIMA

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

És molt important estimar i sentir-nos estimats, i costa tan poc demostrar-ho! Ho hauríem de fer més sovint, però no ho recordem.

Quan som petits, no som conscients de la necessitat d’afecte, i la nostra manera de demanar amor és fent rebequeries, plorant, inclús enfadant-nos; perquè no sabem exactament què ens passa, ni sabem demanar aquell petó o aquella abraçada que ens farien tant de bé en aquell moment. I com que la majoria d’adults no ens entenen, no saben que l’únic que volem és saber que ens estimen. I creixem sense saber demanar l’amor que tant necessitem. Per això cal que cada dia demostrem l’amor que sentim pels nostres éssers estimats, així tothom aprendrà com fer-ho i serem un exemple per als més petits.

T’apuntes al joc del detall d’estima?

PARTICIPANTS: Tots els membres de la família.

PREPARACIÓ: En una paret visible de la casa, pengeu una cartolina gran; dividiu-la en tantes columnes com persones hi visqueu i poseu el nom de cadascú dalt de cada columna. I hi deixeu un bolígraf al costat.

ANOTAR: Quan creieu que algun membre ha fet una acció digna de menció, apunteu-la a la seva columna i valoreu-la amb amabilitat. L’única condició és que només hi podeu anotar aspectes positius.

SENTIT: Tenir a la vista les coses boniques que els altres veuen en vosaltres us farà sentir bé i reconeguts, i el més important: us sentireu estimats. Sentir-se estimat i estimar és una de les coses més senzilles que hi ha, i ho hem de fer fàcil. Després de fer aquesta activitat durant un temps, ja no us caldrà anotar res perquè us sortirà de manera natural.

1.7. M’estimo

Ara ja sabem que tenim un cos que hem de cuidar, i que ho podem fer a través de la respiració, el menjar saludable, l’exercici i el descans reparador. I que per estar bé amb nosaltres mateixos i els altres, és bo ser amable i envoltar-se de persones que ens estimin i ens facin sentir bé i reconeguts. Confiem que arribarà el dia que les persones ens acceptarem i acceptarem els altres sense judicis ni crítiques, i que sabrem mirar més enllà del físic i de la intolerància.

PRÀCTICA 14. EM CUIDO I M’ESTIMO

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Estimar-nos és acceptar-nos sense jutjar-nos ni criticar-nos.

MOTIVACIÓ: Cada matí, posa’t davant del mirall.

ACCIÓ 1: Mira’t un moment als ulls.

ACCIÓ 2: Dedica’t un somriure.

ACCIÓ 3: Digues-te coses boniques.

ACCIÓ 4: Sent que ets un ésser complet tal com ets.

ACCIÓ 5: Dona gràcies per ser qui ets.

ACCIÓ 6: Desitja’t un bon i feliç dia.

1.8. Responsabilitat humana

Els millors regals que pots donar als teus fills són les arrels de la responsabilitat i les ales de la independència.

Denis Waitley

De vegades, la força ferotge del vent pot arribar a arrencar un arbre de soca-rel i fer-lo caure. Les persones som com els arbres, necessitem sentir-nos ben arrelats per poder desenvolupar-nos com a humans i responsabilitzar-nos del nostre entorn. I sempre que les arrels siguin fermes, tot anirà molt millor.

La consciència és un concepte inherent a la responsabilitat, al fet de respondre amb habilitat i consciència davant les circumstàncies. Ser responsable implica conèixer-se un mateix, ser conseqüent amb allò que se sent, es pensa i es fa. I per poder viure fàcil, cal que ens enfoquem a cultivar aquesta qualitat, com la de ser amables.

Tothom és responsable dels seus actes, siguin bons o siguin dolents. El límit radica en la voluntat de l’individu, en la consciència que té del que fa. Podríem dir que les circumstàncies que vivim poden definir els nostres actes, però no; perquè encara que no puguem decidir les circumstàncies, sí que podem decidir com les enfrontem, amb quin tipus de responsabilitat els volem plantar cara. I des de la ignorància podem arribar a actuar malament, per això cal prendre consciència. Les persones no som els nostres actes, no som bones o dolentes; però som responsables de les seves conseqüències, siguin positives o negatives.