Esther Masdeu - Viure Fàcil

Podem veure sense mirar, com quan ens quedem absorts i amb la mirada perduda, sense fixar-nos en el que tenim davant. Però quan ens hi fixem, quan parem atenció i hi posem consciència, l’acte de mirar s’amplifica amb la intenció. Podem mirar només per tafanejar, o per necessitat, perquè hem de saber per on passar, per exemple.

Som conscients realment de com mirem i com ens mirem? Ho fem conscients de l’impacte que això pot provocar en les nostres vides? Quantes vegades passen coses al nostre voltant i no les veiem, no les mirem. És cert que no podem fixar-nos en tot; ara bé, tenim la seguretat que sabem aprofitar al màxim aquest sentit tan preuat?, aquesta finestra que ens permet veure colors, cares, paisatges i moments de la vida?

PRÀCTICA 4. VEIG I MIRO

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Veure i mirar és utilitzar els ulls per captar imatges de l’entorn. Si mirem per una finestra, potser veurem arbres, ocells, cases, gent; si em crides i em giro, et veuré a tu, i si et miro bé, podré obtenir informació dels detalls de la teva cara: si estàs content, trist o enfadat. La vista també ens permet saber si un aliment està en mal estat, perquè té mal aspecte, o descobrir granets al nostre cos. El sentit de la vista és molt valuós perquè sol ser el primer amb què rebem informació de l’entorn.

Ara que ja sabem respirar amb atenció plena, menjar de manera més saludable i actuar amb més consciència, anem a veure què podem fer per millorar aquest sentit i aprendre a treure-li més profit.

DECISIÓ: Cadascú dels participants escolliu què voleu observar amb atenció durant un dia. Pot ser un paisatge, una persona, una planta..., qualsevol cosa que us cridi l’atenció. Dediqueu-vos a observar-ho amb deteniment durant el dia. O també us podeu posar d’acord i observar tots la mateixa cosa.

FOCUS: Quan ho tingueu decidit, apunteu-vos-ho per recordar mantenir durant el dia el focus d’atenció sobre el que hàgiu decidit observar. Talment com si fóssiu detectius.

OBSERVACIÓ: Durant el dia, aneu apuntant al quadern de pràctiques allò que més us crida l’atenció del que esteu observant: color, forma, mida; si amb el pas del temps canvia alguna cosa o es manté igual, etc.

COMPARTIR: Al final del dia, per torns, seieu i compartiu les impressions sobre allò que hàgiu estat observant. És important respectar el torn de paraula i callar i escoltar atents quan un dels participants explica el que ha captat amb la seva observació.

APROFUNDIR: Preguntes per orientar-vos a l’hora de compartir:Què has vist i mirat?Per què ho has escollit?De què te n’has adonat?Què t’ha cridat més l’atenció?Què has notat en tu mentre observaves?Quina diferència —o diferències— perceps entre la primera vegada que ho has mirat i la darrera?Com miraràs el teu entorn a partir d’ara?

GAUDIR PLEGATS: Es tracta de gaudir amb el fet de compartir i d’adonar-vos que podeu ser grans observadors.

l’olfacte: olorar i intuir

L’olfacte és un poderós mag que et transporta

a través de milers de quilòmetres i a través

de tots els anys que has viscut.

Helen Keller

En començar el llibre escrivia que, en néixer, unes de les primeres olors que ens arriba i ens commou és l’olor de la nostra mare. Després d’abandonar el caliu i la seguretat del ventre matern, de sobte ens trobem que hem de respirar per nosaltres mateixos. I tot respirant captem les primeres olors del nostre entorn inicial. I és el sentit de l’olfacte el que ens ajuda a trobar el nostre aliment primari, la llet del pit de la mare. Per això el sentit de l’olfacte es relaciona amb l’instint; es diu que qui té un bon olfacte té una bona intuïció.

Després, aprenem que el sentit de l’olfacte també ens serveix per a la supervivència; tant per avisar-nos dels perills (com quan sentim olor de fum o gas) com per gaudir dels àpats o l’aroma de les flors. Les olors agradables ens connecten amb emocions i sentiments positius, i també poden transportar-nos a records llunyans; en canvi, les desagradables ens prevenen d’algun perill, d’aliments en mal estat o de la falta d’higiene d’algunes persones. Per viure fàcil, també hem de cuidar aquest sentit i procurar que el que respirem sigui el més sa possible.

PRÀCTICA 5. OLORO FI

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Olorar fi és desxifrar el missatge de les aromes que l’entorn et porta.

Comença per tu mateix, procura fer bona olor, anar net i polit, rentar-te les mans sovint, dutxar-te després d’haver suat i canviar-te la roba bruta. Fes-ho per tu i pels del teu entorn.

Aquest sentit costa més de treballar, perquè només solem adonar-nos que el tenim quan percebem olors extremes: o molt bones o molt dolentes. Per potenciar-lo podem jugar una mica. Fixa’t que hi ha persones que fan bona olor i d’altres que no tant, i que les olors de les flors ens solen agradar, però la d’un formatge fort no tant. Us dedicareu a investigar.

UNA PREGUNTA: Després del joc de la respiració —on poseu atenció per sentir-vos millor i aprofitar de ple els pulmons— podeu preguntar-vos, també, quina olor sentiu avui. Si teniu ben atent el sentit de l’olfacte, notareu que cada moment fa una olor diferent. És una pràctica que pots fer en qualsevol moment del dia, perquè a mesura que passa el temps, sempre hi ha olors que ens arriben de manera especial.

ATENCIÓ: Uns exemples: quan es cuina, l’espai s’omple de les aromes dels diferents aliments que s’estan preparant; quan es pinta, les pintures desprenen la seva olor peculiar. És qüestió d’estar-hi atents.

ESCRIU: Descriu en un full les diferents olors que has percebut durant el dia, descriu els matisos que hi has notat.

COMPARTIR: Per torns, compartiu amb la família quina ha estat l’olor que més us ha cridat l’atenció al llarg del dia, quina us ha captivat més.

l’oïda: sentir i escoltar

L’oïda és l’únic sentit on l’ull no hi veu.

Pascal Quignard

El sentit de l’oïda ens permet interpretar els sons que ens arriben de l’entorn, sigui soroll, música o paraules; és a partir de la capacitat de sentir paraules que aprenem a parlar, o a ballar al ritme d’una determinada música.

Però el que és més important de l’oïda no és que hi puguem sentir, sinó que ens permet escoltar. Escoltar vol dir prestar atenció a allò que estem sentint, a allò que una persona ens diu o a un soroll que ens genera interès. Si volem comunicar-nos amb algú, hem d’escoltar-lo quan ens parla per poder mantenir-hi una conversa. Si mentre ens parlen, tenim el pensament en un altre lloc, només sentirem aquella persona, però no l’escoltarem, no serem capaços d’interpretar el seu missatge perquè no li estarem prestant atenció.

Per comunicar-nos amb eficiència hem de fer el que es coneix com a escolta activa: escoltar amb consciència i interès el que l’altra persona ens diu. Hi ha molta literatura sobre aquest tema, perquè sembla que les persones no sabem escoltar-nos. Antigament, els estímuls sensorials estaven molt en contacte amb la terra i la natura, i al servei de la nostra supervivència (si sentíem olor de fum, ens indicava que hi havia un incendi a prop; si vèiem que un grup d’animals fugia a la desbandada, volia dir que hi havia un depredador pels voltants; i si sentíem un rugit, volia dir que s’acostava un animal perillós); actualment sembla que aquest servei per part dels sentits ha passat a segon pla, i estem més connectats amb la tecnologia que no pas amb la natura i les persones. I una de les conseqüències d’això és que no sabem escoltar-nos, perquè ho hem deixat de fer. Recordes quina va ser l’última vegada que vas seure davant d’un ésser estimat, el vas mirar als ulls i el vas escoltar des del cor?