Esther Masdeu - Viure Fàcil

Esther Masdeu escriu com parla i com ensenya —amb una gran empatia i sensibilitat—, agafant cinc eixos principals per arribar a copsar de manera holística el fet de viure: el cos i el seu tracte respectuós, l’energia que cal fer conscient, la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, el domini de la nostra ment i la possibilitat de ser en la nostra essència. Eixos i maneres d’estar i ser que porta veritablement integrats en ella. És un llibre clar i didàctic que no admet una lectura en diagonal; ans al contrari, ens fa reflexionar per comprendre el que implica ser persones amb humanitat. Aquest llibre que ara teniu a les vostres mans és un tresor que us ajudarà a millorar cada dia com a individus i com a membres dels col·lectius dels quals formeu part.

Hermínia Gomà Quintillà

Barcelona, abril 2021

INTRODUCCIÓ

Us dono la benvinguda i us convido a passejar per les pàgines d’aquest llibre. Un llibre que he pogut escriure gràcies a una aturada, entre voluntària i forçosa, de la meva vida laboral durant el curs 2019-2020. Des de la calma, he pogut anar endreçant el munt de reflexions i aprenentatges que he anat experimentant al llarg dels anys i que, a més de portar-me a fer canvis, també han anat donant sentit a tot el que jo era i feia, tant en l’àmbit personal com laboral.

El fet de no atendre les diferents parts del meu ésser em desequilibrava; el canvi va esdevenir quan vaig adonar-me que no podia posar l’atenció només en la part mental de la meva persona. Aleshores vaig veure clar el sentit d’escriure el que us trobareu en aquestes pàgines. I ho faig amb una intenció alliberadora i pedagògica de compartir-vos —des de la meva experiència i amb humilitat i amor— la meva vida viscuda, el meu saber; tot el que a mi m’ha ajudat a trobar l’equilibri i ser on soc ara: en l’amor, la pau i la plenitud.

Abans de començar, permeteu que em presenti. Soc l’Esther, una persona altament sensible que viu una vida plena i amb sentit. Soc la gran de quatre germans i sé el que és viure un trencament familiar dolorós. Comparteixo vida amb el meu primer amor d’adolescència; som pares de dues persones excepcionals. També soc mestra d’educació especial i una coach que acompanya persones des del cor; des de sempre he tingut clar que aquesta era la meva vocació: el servei a les persones és la meva passió. Tots tenim un passat i un present; ens defineixen unes qualitats i unes capacitats, i conformem la nostra història segons l’edat i la intensitat amb què vivim o ens va la vida. Tot explica qui som.

Si miro enrere, m’adono que la vida, tant en els èxits com amb els entrebancs, ha estat generosa amb mi; m’ha anat posant les coses cada cop més fàcils per aconseguir els meus somnis. Amb la perspectiva del temps tot lliga. La vida no m’ho va posar fàcil quan no vaig entrar a Belles Arts, però em va guiar cap a Magisteri, i allà va honrar-me amb dues matrícules d’honor en dues assignatures significatives dels meus talents: Diagnòstic i Orientació, i Pedagogia. Quina gran revelació! Em sento feliç d’aquests reconeixements. Ara sí! Molts venim d’una criança on no se’ns han reconegut gaire els èxits, ni hem treballat l’autoestima ni la intel·ligència emocional; per tant, amb el permís dels meus pares (a qui adoro) i els mestres de la meva infància (que ho feien el millor que sabien amb els mètodes i la pedagogia d’aleshores), m’agrada reconèixer els meus èxits. I tant! Per què no?

He acabat tenint èxit en allò que la vida m’ha atorgat com a capacitats i talents. És la confirmació del que, com a mestra, em surt de dins: l’ànim i el reconeixement de l’altre des de l’amor i l’acompanyament amable, siguin quines siguin les circumstàncies de la persona que tinc al davant. A vegades no importa quina és la casuística o la forma; el que importa és la persona, el fons. Aquell «tu vals per a alguna cosa!». Ets valuós només pel fet de ser qui ets.

La meva referència més propera són els miracles que produeixen les sessions de reforç i suport a alumnes amb dificultats. Escoltant-los des d’on ells són i acompanyant-los en l’assoliment de petites fites, els encoratgem dins les possibilitats que tots tenim. Perquè tots som únics, irrepetibles i valuosos, i tenim un tresor dins nostre.

L’amor infinit i profund als infants, als joves, a totes les persones, siguin quines siguin, és el que em mou en el meu dia a dia, i el sentit de la meva vocació de servei. Però va arribar un moment en què aquesta vocació es va debilitar i va emmalaltir; quan em vaig adonar que a l’escola les coses es podien fer millor, perquè només omplíem els infants de continguts i ens descuidàvem de tot allò que conforma el ser de les criatures, totes les altres parts de què parlo en el llibre. I és gràcies al fet d’adonar-me que havia de cuidar primer tota la meva persona, que he pogut escriure-ho i compartir-ho. Tots tenim un nen interior que hem de reconèixer, guarir i estimar incondicionalment. I per sentir-lo sa i en pau, ell mateix ens porta records, ens confronta i ens posa en situacions que hem de resoldre per estar bé.

Beneïda aturada per cuidar-me i curar el meu ésser. Des d’aquest lloc puc dir-te, tant si ets petit com gran, que viure des de l’amor és el regal més bonic que un mateix es pot fer. Espero que us sentiu identificats i reconfortats mentre llegiu. I que el llibre també faci servei als més petits de casa, que ens empenyen i, sovint, ens fan de mirall; qui em coneix bé sempre m’ho sent dir: són els nostres grans mestres.

1

EL COS.

LA CRIANÇA RESPECTUOSA DEL COS

El teu cos és temple de la naturalesa i de l’esperit diví.

Conserva’l sa, respecta’l, estudia’l;

concedeixi-li els seus drets.

Henri-Frédéric Amiel

Començo a escriure aquest capítol justament el dia que una de les meves millors amigues ha estat àvia. Néixer, el miracle de la vida. En néixer, totes les persones som miracles. Som a partir del cos que veiem, el de l’altre o el nostre. Aquest petit que ha arribat avui al món omple de felicitat a les persones que ja l’estimaven abans de veure’l, a les que l’han ajudat a sortir, i a les del voltant que des de diferents vincles l’esperàvem, també; és un nou ésser a qui donem la benvinguda. Néixer, sortir a la llum, brotar, originar-se; paraules totes que evoquen un inici ple de joia. Néixer és màgia pura, per totes les oportunitats que s’esdevindran, tant per al nadó com per a qui estarà al seu costat.

El primer que som és un cos físic. A l’escola se’ns ensenya com funciona l’anatomia bàsica: les parts del cos, l’aparell digestiu, l’aparell reproductor, els cinc sentits, i, algun cop, fem classe al laboratori i analitzem algun òrgan animal; però no se’ns ensenya el coneixement necessari per tenir cura d’aquest temple meravellós i perfecte que ens acompanyarà tota la nostra vida. Perquè, com una planta a què hem de procurar claror i aigua, el nostre cos també requereix atencions per poder sobreviure. I això ens ho haurien d’ensenyar, les persones que en saben, també a les llars i a les escoles, perquè del nostre cos ens n’hem d’ocupar nosaltres.

Venim al món amb aquest regal tan preuat. I, i si ho pensem bé, potser tenim més cura de qualsevol aparell de casa abans que del nostre cos; un temple sagrat que tots portem de sèrie. Que sí, que el rentem, el pentinem, fins i tot l’empolainem; però li donem les atencions de descans i calma que necessita?, li procurem exercici físic per mantenir una energia vital saludable? I tantes altres atencions que ignorem o se’ns escapen.

Actualment, el concepte de criança respectuosa està de moda, sobretot si posem la mirada a l’escola; però si mirem l’escola que requereix el nostre cos, l’ensenyament de casa nostra, l’aprenentatge que ens apliquem nosaltres mateixos, veurem que de respectuosa en té poc, i de criança —en el sentit amorós de la paraula— tampoc no gaire. Per això cal revisar bé aquest concepte, per adonar-nos com el podem millorar.