Esther Masdeu - Viure Fàcil

Hauríem d’instar les escoles a fer més educació per a la salut des del vessant alimentari; però aquesta tasca, ni de bon tros, ha de ser exclusiva de l’escola; és dins del nucli familiar on ha de néixer aquesta consciència. Si ens organitzem, podrem preparar amb els fills els entrepans de l’escola per a la setmana, o els pastissos d’aniversari, o fins i tot croquetes casolanes amb el que sobra de la carn d’olla. Només és qüestió d’aplicar que «menys pantalles i més canalla». Us servirà per reconèixer els bons aliments, els que no us senten bé, els que us agraden dels que no i, sobretot, aprendreu a ser família. A mesura que es facin grans recordaran aquestes estones de cuina compartida amb vosaltres i apreciaran el valor de menjar sa i en companyia. Al meu entendre, aquesta és una de les millors medecines.

PRÀCTICA 2 i 3.

MENJAR I BEURE SA. CUINEM JUNTS I MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA.

Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.

Menjar i beure sa vol dir donar-li al cos els aliments necessaris per tenir una bona salut. Som el que mengem; si mengem sa, estarem sans; en canvi, si li donem al cos aliments que no ens senten bé i no són saludables, no ens trobarem bé.

Recordes si alguna vegada has menjat alguna cosa que no vas pair bé? Vas tenir mal de panxa o de cap? Et va costar anar al vàter o hi vas anar moltes vegades? Recordes si el menjar era saludable? Massa xocolata, llaminadures, refrescos; et sona? Oi que ja saps que no en pots abusar? Sé que hi ha aliments que t’agraden més que altres, i que també n’hi ha que et costen molt de menjar però que a casa o a l’escola et diuen que els has de tastar perquè són bons per al teu cos. Menjar sa i saludable és més fàcil del que sembla, perquè hi ha molts altres aliments que et poden aportar energia i totes les altres propietats que el teu cos necessita per créixer i fer-se gran; sobretot sense posar-te malalt.

Et proposo dues pràctiques molt útils i importants per al teu benestar i per al benestar dels teus éssers estimats.

La primera és per fer-la en equip. Parla-ho amb el pare, la mare o amb la persona gran que et cuidi i s’encarregui de preparar els àpats. També s’hi poden afegir els avis, els cosins, els amics. Com que menjar és una cosa que fem cada dia, si preparem el que ens menjarem d’aquesta manera, pot ser ben divertit.

PRÀCTICA 2. CUINEM JUNTS

QUÈ: Reserveu un dia i una hora per cuinar junts, en família. Pot ser el dinar del cap de setmana o el sopar de divendres, un pa de pessic per berenar o un diumenge a la tarda que prepareu els esmorzars escolars de la setmana. Proposeu i escolteu idees en família.

COM: És important que no hi hagi interferències de mòbils i altres aparells mentre cuineu junts. Si voleu, podeu posar música per cantar o ballar mentre cuineu. Poseu-vos davantals i prepareu els ingredients que necessitareu per tenir-los a l’abast. Per fer més fàcil el procés, repartiu-vos les diferents tasques que facin falta per a la recepta que hàgiu escollit fer entre tots.

ACTITUD: És important treballar amb il·lusió i ganes que surti un plat ben bo i deliciós, o uns entrepans boníssims.

RESULTAT: Si és el cas, mengeu plegats; si no, tots junts, endreceu-ho tot.

COMPARTIR: Quan acabeu l’activitat, preneu consciència de l’estona que acabeu de passar junts, del que heu cuinat i de com de bé ho acabeu de passar.

Aquesta segona activitat és perquè la facis sol. Recordes quan ens hem concentrat en la respiració i hem observat com entra l’oxigen cap a les parts interiors del nostre organisme? Ara farem el mateix amb els aliments.

PRÀCTICA 3.

MENGEM I BEVEM AMB CONSCIÈNCIA

QUÈ I COM: Abans de posar-te res a la boca, para consciència a l’aliment. Primer observa’l. Com és, quina forma té, quin color, és un tros gran o petit, t’hi cabrà tot o l’hauràs de tallar... Després olora’l. Quina olor fa? Bona, t’agrada o no, és una olor suau o intensa, dolça o cítrica...

PAS 1: Vigila la temperatura i posa-te’l a la boca. Observa si fumeja, potser l’has de bufar una mica; si és un líquid o una sopa, vigila que no cremi gaire.

PAS 2: Ara paladeja’l amb consciència. Quina consistència té? És sòlid, tou o líquid? Es desfà ràpidament o l’has de mastegar? Quin gust té? Dolç, salat, amarg, àcid, picant. T’agrada? Assaboreix-lo amb consciència; així, gaudiràs d’un aliment sa que et dona els nutrients necessaris perquè el teu cos funcioni en les millors condicions.

PAS 3: Si és un aliment sòlid, mastega’l a poc a poc per fer-ne una pasteta abans d’empassar-te’l. A la boca comença la digestió dels aliments, per això has de mastegar bé i força vegades perquè quedi ben desfet; així l’estómac no tindrà tanta feina i el pairàs millor.

PAS 4: Després d’empassar-te’l, espera un moment abans de posar-te un altre mos a la boca. D’aquesta manera aprendràs a menjar millor, amb consciència i d’una manera saludable.

CONSCIÈNCIA: Amb aquesta pràctica et fas conscient que els aliments saludables són el millor combustible perquè el teu cos funcioni bé i tingui energia.

1.3. Percebo

1.3.1. les finestres a l’exterior

Equipat amb els cinc sentits,

l’home explora l’univers que l’envolta i

fa una crida a l’aventura de la ciència.

Edwin Powell Hubble

Els sentits són el mecanisme fisiològic mitjançant el qual els éssers humans percebem la informació que ens arriba de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Gràcies a ells podem interpretar imatges (sentit de la vista), sorolls (sentit de l’oïda), olors (sentit de l’olfacte), sabors (sentit del gust) i textures (sentit del tacte). Els sentits ens serveixen per captar i aprofitar informació per al nostre benefici, el nostre desenvolupament i la nostra supervivència.

No tothom pot gaudir de posseir els cinc sentits; hi ha persones sordes i persones cegues, però aquestes persones són capaces de potenciar els altres sentits per aconseguir comunicar-se amb el seu entorn. Per exemple, les persones cegues tenen el sentit de l’oïda molt desenvolupat i fan servir les seves mans (el sentit del tacte) per poder «veure» el seu entorn (així és com tenen el seu propi alfabet: el braille, els cecs llegeixen fent servir el tacte); les persones sordes, per poder-se comunicar, fan servir el sentit de la vista (el llenguatge de signes).

Si no cuidem bé aquests sentits, la informació que ens arriba podria no ser correcte. Els sentits són per on els estímuls de l’exterior passen cap a dins nostre. Els anirem revisant per fer-nos-en més conscients de les seves funcions i de com podem aprofitar-los per millorar la nostra vida.

la vista: veure i mirar

La vista és la funció dels ulls,

però la visió és la funció del cor.

Helen Keller

Podem dir que veure és percebre una imatge i mirar és fixar la vista sobre algú o alguna cosa. Veiem per captar informació que necessitem. Per exemple, si ens trobem davant d’unes escales però no veiem els esglaons, el més probable és que acabéssim caient. Les persones invidents, com ja hem dit abans, aconsegueixen veure d’una altra manera; poden llegir aquest llibre si es transcriu en braille o bé si algú els hi llegeix en veu alta.