Antonio Briz Gómez - Sintaxi i semàntica de l'article (2a ed.)

Es pot commutar un (article) per la forma numeral en expressions com ara

(19) un home va entrar per la porta,

en què com a numeral tenim un/dos...., cosa que ens podria fer pensar que totes dues aparicions d'un pertanyen a la mateixa classe funcional; tanmateix, aquesta commutació no és possible en unes altres situacions, com ara

(20a) un home és ric quan té llibertat,

(20b) *dos homes són rics quan tenen llibertat,

(21a) hi havia en aquell país un rei moltestimat,

(21b) *hi havia en aquell país dos reis molt estimats,

(22a) és una docència deficient,

(22b) *són dues docències deficients,

(23a) té un voler dolent,

(23b) *té dos volers dolents.

L'ús genèric en (20), la indeterminació (indiferent a la quantitat) en (21), els substantius no comptables (semànticament) de (22) i (23), són contextos on no és possible la utilització d'una forma numeral i, en conseqüència, tampoc no confondre-la amb la d'article.

En resum, un, article, ha perdut el valor de determinació numèrica (definida) en diferenciar-se del seu origen numeral.

Un i el són elements de concatenació textual. El primer n'obre la informació i el segon la recull (vegeu § 7.2.2.). Compareu

(24) un viatger va baixar a l'estació i, després de dues hores, el viatger va recollir les maletes,

amb

(25) *algun viatger..., el viatger...

La agramaticalitat de (25) mostra que un i algun presenten valors diferents.

Un implica, en termes tradicionals, la indeterminació i la indiferència a la quantitat. Potser la "indeterminació i el sentit indefinit" són comuns a totes dues classes en algun aspecte, però la indiferència quantitativa de l'article el diferencia del pronom indefinit.

El numeral representa la quantitat determinada; l'indefinit, la quantitat indeterminada i l'article, la indeterminació (irrellevància quantitativa) 8 .

L'expressió

(26) em sembla que una dona truca a la porta,

fa referència a una dona no coneguda ni pel parlant ni per l'oient; la utilització del sintagma nominal amb article indefinit serveix per a referir-se a la qualitat "dona" (i no "home",...) no a la indeterminació quantitativa a què es refereix el pronom indefinit en

(27) em sembla que alguna dona truca a la porta.

En plural, tanmateix, l'article no representa quantitat indeterminada. Si comparem (28a) i (28b),

(28a) de primer van entrar-hi unes dones i després uns homes,

(28b) de primer van entrar-hi algunes dones i després alguns homes,

en podem deduir que a (28a) l'article torna a assenyalar la qualitat del substantiu que acompanya, mentre que a (28b) la forma indefinida quantifica d'una manera indeterminada la noció del substantiu.

L'article pot afegir també un valor emfàtic (classificador o qualificador):

(29) eren uns homes valents,

(30) és un metge,

(31) és un borinot,

(32) té uns ulls... !

Un cas extrem és l'aparició de l'article indefinit amb substantius propis, com ara

(33) ets un Porró clavat,

(34) tot un Ausiàs Marc en parla.

A cap de les dues situacions no podem considerar un com a pronom indefinit.

L'ús genèric de un , correlatiu de el , caracteritza la forma d'article i no la del pronom indefinit. Així,

(35a) un fill té cura dels pares,

(35b) (?) algun fill té cura dels pares,

(35c) alguns fills tenen cura dels pares.

Tot i que (35c) és gramatical, i en algunes situacions també (35b), el sentit no genèric de tots dos s'oposa al sentit genèric de (35a) 9 .

La innovació funcional enfront del numeral, d'una banda, i les diferències significatives enfront del pronom indefinit, de l'altra, fan que considerem un com una "paraula" diferent que cal incloure dins el paradigma de l'article 10 .

(8)El valor quantificador que moltes vegades s'ha reconegut a l'article no està pròpiament en ell, sinó en la conjunció d'article més morfema de nombre.

(9)És ben cert que en aquestes oracions un mostra un sentit quantitatiu, però el diferencia dels indefinits el fet d'ésser una quantificació "derivada" del sentit genèric, i no inherent, com ho és als indefinits.

(10)El problema que es planteja en català pel que fa a la forma "neutra" de l'article no és la seua inclusió o la seua exclusió d'aquest paradigma, sembla haver-hi acord quant a la primera part, sinó el fet de considerar lo , article neutre, com a propi del català. Les gramàtiques l'exclouen del sistema de l'article i n'al.leguen que l'ús que se'n fa en la llengua parlada és un castellanisme, com ho justifica la seua absència en la llengua clàssica. Algun autor (Neira 1983), tanmateix, contradiu aquesta opinió majoritària i inclou lo entre les formes d'article del català actual.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.