AAVV - Conversaciones antropológicas

3. Una de cada quatre dones majors de 18 anys de la ciutat de Barcelona es declara mestressa de casa. Vegeu S. Moreno (2009), que es pot localitzar al següent enllaç: http://w3.bcn.es/fitxers/observatorisocial/genereimpremta.843.pdf>.

4. Vegeu el recent treball de Meil (2011), on analitza l’existència de forts vincles de solidaritat familiar entre pares i fills, uns vincles que s’evidencien, per exemple, en la proximitat residencial entre els pares i les famílies dels fills emancipats.

5. És habitual que a ciutat grans, el nombre de llars unipersonals s’aproximi al 25% del total. És una xifra molt alta, que contrasta amb la poca presència d’aquesta tipologia residencial en els pobles i ciutats de la primera meitat del segle XX. En el cas de Barcelona, el 2001 hi havia el 26,10% de llars unipersonals, el doble que les que hi havia l’any 1981. El 66,2% d’aquestes llars estan habitades per dones i en el 60% hi viuen persones majors de 65 anys. Dades disponibles a: http://w110.bcn.cat/ServeiSocials/Continguts/Documents/lesllarslesfamiliesilespersonesalaciuta.755.pdf>.

6. Altres factors que hi contribueixen de manera important són: la dificultat per accedir a uns recursos assistencials públics (escassos) o privats (cars), o la dificultat (econòmica i laboral) de cobrir l’atenció 24 hores al propi domicili. Esping-Andersen (2000) ha definit els tres models de provisió de benestar: liberal, socialdemòcrata i conservador, sent el darrer el que preserva la família (i les dones) com a les principals provisores de benestar, per sobre de l’Estat i del mercat.

7. Vegeu, entre molts altres autors que se n’han ocupat: Flandrin, 1979; Nash, 1984.

8. Santiago Rusiñol ho va retratar molt bé a l’ Auca del senyor Esteve (1907), quan l’Estevet, el fill de la casa, que havia de ser l’hereu de la botiga familiar, la Puntual, «escull» un altre camí professional contravenint els plans dels seus pares.

9. Tanguy és el títol d’una pel·lícula del francès Étienne Chatiliez, produïda l’any 2001, que, en clau d’humor retrata aquesta problemàtica en el moment que va començar a aparèixer a la societat francesa.

10. Vegeu els treballs sobre la funcionalitat de les relacions parentals entre les elits que han fet McDonogh (1988); Pina Cabral i Lima (2000); i Lomnitz i Pérez (1993).

11. No hem de quedar-nos, però, amb una visió idealitzada que ens porti a plantejar una modificació substancial de les relacions de poder entre gèneres. La major part de les situacions migratòries femenines es donen en contextos patriarcals que situen les dones en posicions subordinades i sota control masculí. La migració tendeix a reproduir les relacions patriarcals (Pedone, 2006) prèvies.

12. Cal tenir molt en compte la cultura familiar de cada persona o col·lectiu a l’hora de valorar la intensitat de les obligacions i de les solidaritats familiars. Entre els immigrants europeus, per exemple, les solidaritats es produeixen en el context familiar més immediat (pares, fills, germans), mentre que entre immigrants procedents de cultures familiars de llinatge, com les africanes, els vincles familiars obliguen a un grup de parents molt més extens (vegeu l’article de Mendiguren, 2010).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.