AAVV - Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349)

El text que conservem, fragmentat hui en dues sèries de la secció de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Processos i Legislació , recull el diari de les sessions, del 27 de desembre de 1348 al 3 d’abril de l’any següent, mancant-hi la darrera, la del dissabte 4 del mateix mes, quan el rei Pere va cloure l’assemblea; justament és l’única sessió que legislà en matèria civil, amb la promulgació de dos furs nous, perquè totes les anteriors es varen ocupar íntegrament de la resolució i liquidació de la Unió. El document que ens ha pervingut és un esborrany, escrit en la seua major part de mà del competent secretari reial i futur protonotari, Mateu Adrià, i per dissort deteriorat parcialment, amb algunes pèrdues de text. Estés en llatí en trenta-tres folis de paper, entenem que ofereix un especial valor, car permet copsar les vacil·lacions i correccions del redactor en alguns punts, com és propi d’aquesta classe de documents.

CRITERIS D’EDICIÓ OBSERVATS

La majoria dels documents inclosos en aquest recull estan redactats en llengua catalana, ensems amb altres molts en llatí, i menys en aragonés o castellà. Per als texts en llatí i en castellà-aragonés, hem tingut en consideració les Normas difoses pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1944. 6Per als texts en català, les regles de la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’Editorial Barcino. Per als documents medievals, amb caràcter general, les instruccions de la Commission Internationale de Diplomatique , acordades el 1982. 7

Ordenem els documents cronològicament, i la data es redueix a la manera moderna. Quan l’any no es correspon amb el còmput actual, perquè l’acta segueix l’estil de l’Encarnació (o annus Domini ) o s’ha datat per l’Era hispànica, com passa sovint en texts aragonesos, es consigna aquesta variació amb el terme Enc. o Era entre parèntesis. La secció de Cancelleria Reial, tant de l’Arxiu de la Corona d’Aragó com del del Regne de València, la més utilitzada, s’indica per la sigla C .

Totes les abreviatures van desenvolupades. En els noms de persona, tanmateix, es transcriu la part abreviada entre parèntesis: B(ernat), A(rnau), per tal de preservar la possibilitat d’una interpretació alternativa.

Les llacunes del text, causades generalment per l’acció dels insectes, es reconstrueixen, sempre que es pot, entre claudàtors [ ]; si es deuen a altres causes (taca, esgarrany, forat), es fa constar en nota al peu. En canvi, els mots o expressions faltants per oblit o descura de l’escrivà, si poden ser restituïts amb garantia, van tancats entre parèntesis redons. De la mateixa forma es consignen les indicacions de caràcter intern, en cursiva, com ara ( blanc ), ( sic ), ( signe ) o ( creu ).

Indiquem en nota els accidents o correccions que presenta el text, en consideració al seu possible interés històric —en particular quan es tracta d’un esborrany— o filològic. En el cas d’una esmena feta pel mateix escrivà, s’assenyala el mot definitiu en cursiva, i tot seguit, clos entre cometes, el terme substituït, amb la sigla corr. (corregit).

Hom ha normalitzat l’ús de les majúscules, així com les lletres i/j , u/v i ç/c , segons la seua funció, i es fan servir l’apòstrof, el guionet i el punt volat, aquest darrer quan l’elisió d’una vocal no es produeix en la llengua moderna. Quant a l’acentuació, s’ha seguit el criteri d’unificar els documents, tot i procedir de diferents territoris del domini lingüístic, sota la norma del català oriental.

* * *

Per acabar, ens resta agrair de cor l’acollida que hem rebut del Servei de Publicacions de la Universitat de València i el patrocini de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institucions que han volgut col·laborar per fer possible que la present col·lecció documental pogués arribar a la impremta.

M. R. L.

València, febrer de 2013

TAULA D’ABREVIATURES UTILITZADES

NOTES:

* Treball realitzat dins del Projecte d’Investigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media , del Ministerio de Economía y Competitividad.

¶ 1Entre els historiadors clàssics, sols dóna notícia documentada de les Unions, la d’Aragó i la de València, basada en els arxius reials de Barcelona, Jerónimo ZURITA ( Anales de la Corona de Aragón , Saragossa, Pedro Lanaja, 1668; n’hi ha edició crítica d’A. Canellas López, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1967-1977, 8 vols.). Ofereix informació d’arxiu, limitada a les viles de Xàtiva i de Morvedre, el P. Francisco DIAGO ( Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. —————, O. P., para continuar los Anales del Reyno de Valencia desde el Rey Pedro III hasta Felipe III , ed. de José M.ª Garganta, OP, 2 vols., València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936-1946). Modernament, els historiadors no n’han aportat res de nou fins a Josep MARTÍNEZ ALOY («Los privilegios de la Unión valenciana», Almanaque de “Las Provincias” per al 1899, València 1898, pp. 115-116). Amparo CUEVES GRANERO examinà documentació de la postguerra unionista de l’Arxiu de la ciutat de València («Una nueva fuente para el conocimiento de la Unión valenciana: los “Judiciaris” del Archivo Municipal de Valencia», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón , III, Barcelona 1962, pp. 155-160), com igualment féu després Carmelina SÁNCHEZ-CUTILLAS («Los damnificados de la guerra de la Unión (1345-1348) [ sic ] y la función de un nuevo procurador de miserables», Primer Congrés d’Història del País Valencià [València 1971], II, València 1980, 605-618). Així mateix, es deu a Eugeni DÍAZ MANTECA l’edició de les fonts que acrediten la repressió exercida contra els llocs unionistes a la comarca del Maestrat («Notes documentals per l’estudi de la Unió al Maestrat de Montesa (s. XIV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura LXI [1985] 93-141). Per part nostra, i com a avanç de la investigació desenvolupada en la tesi conclosa el 1987, aparegué l’article «La Unión valenciana y sus protagonistas», Ligarzas 7 (València, Universitat, 1975) 133-166. Just enguany, per últim, s’ha publicat el llibre de Vicent BAYDAL SALA, Els orígens de la revolta de la Unió al regne de València (1330-1348) , València, Universitat de València, 2013, derivat d’una tesi de doctorat llegida a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.