AAVV - Dels orígens a l'abolició

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Dels orígens a l'abolició» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Dels orígens a l'abolició
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    4 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 80
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Dels orígens a l'abolició: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Dels orígens a l'abolició»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, «la veu del regne».

Dels orígens a l'abolició — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Dels orígens a l'abolició», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

PINILLA PÉREZ DE TUDELA, Regina (1994): Las cortes forales , Generalitat Valenciana, Valencia, 1994.

RYDER, Alan: Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1396-1458 , Diputación de Valencia, 1992.

RIBELLES, Bartolomé: Memorias historico-críticas de las antiguas Cortes del reyno de Valencia , Valencia, 1810.

RUANO, Benito: «La liberación de los prisioneros de Ponza» , Hispania , 93, 1964, pp. 27-65.

SÁNCHEZ ARAGONÉS, Luisa María: Cortes, monarquía y ciudades en Aragón, durante el reinado de Alfonso el Magnánimo (1416-1458) , Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1994.

SÁNCHEZ ARAGONÉS, María Luisa: Las cortes de la Corona de Aragón durante el reinado de Juan II (1458-1479): monarquía, ciudades y relaciones entre el poder y los súbditos , Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 2004.

SARASA SÁNCHEZ, Esteban: «Les cortes d’Aragon au Moyen Age: gouvernement et politique», Pouvoir et sociétés politiques dans les Royaumes Ibériques au Bas Moyen Age , Niza, Université de Nice, 1986, pp. 141-150.

SARASA SÁNCHEZ, Esteban: «Las actas de cortes medievales como fuentes de investigación: aspectos metodológicos», Agustín Ubieto Arteta (coord.): IV Jornadas de Metodología de la investigación científica sobre fuentes aragonesas , Zaragoza, Instituto de Ciencias de la Educación, 1989, pp. 323-360.

SARASA SÁNCHEZ, Esteban: «Monarquía, cortes y ciudades en la Corona de Aragón: siglos XV», La península Ibérica en la era de los Descubrimientos (1391-1492), Actas de las III Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval, 1991) , Sevilla, Junta de Andalucía, 1997, vol. I, 1, pp. 611-626.

SARASA SÁNCHEZ, Esteban et alii : La Corona de Aragón: cortes y parlamentos en la Corona de Aragón , vol. III, Barcelona-Zaragoza, Aragón, 1988.

TRENCHS ODENA, José y Vicente PONS ALÓS: «La nobleza valenciana a través de las convocatorias a cortes (siglos XV-XVI)», Les corts a Catalunya: Actes del Congrés d’Història Institucional , 1991, pp. 368-386.

UDINA I ABELLÓ, Antonio María: «Les corts medievals, un límit al poder del rei d’Aragó?», El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón , Zaragoza, Gobierno de Aragón. Departamento de Educación y Cultura, t. I, vol. II, 1996, pp. 415-428.

_____________

1.Archivo Municipal de Valencia, Procesos de Cortes, yy-15, fol. 248v (en adelante: AMV, PC).

2.Entendemos que sobre el origen de la institución se ocuparán otros estudios en la presente obra, por lo que no es nuestra intención abordar el asunto. En el apartado de bibliografía, en todo caso, recogemos las obras más destacadas sobre la institución de la Diputación del General, así como sobre las cortes forales del Reino de Valencia.

3.Sobre la conquista de Nápoles véase María Rosa Muñoz Pomer: «Las cortes valencianas y su participación en las empresas italiana», La Corona d’Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII). XIV Congresso di Storia della Corona d’Aragona , Sassari, 1996, vol. III, pp. 615-628. María Rosa Muñoz Pomer: «Les corts valencianes», La Corona d’Aragó. El Regne de València en l’expansió mediterrània (1238-1492) . València, Corts Valencianes, 1991, pp. 21-40. Alan Ryder: Alfonso el Magnánimo, rey de Aragón, Nápoles y Sicilia, 1396-1458 , Valencia, Edicions Alfons el Magnànim, 1992. Sobre el desastre de Ponza en concreto, véase Eloy Benito Ruano: «La liberación de los prisioneros de Ponza», Hispania , 93, 1964, pp. 27-65.

4.Sobre el desarrollo de las cortes de Monzón, véase: María José Carbonell Boria, Andrés Díaz Borrás, Lluís Guia Marín: «Crisi política i estabilitat institucional. El Regne de València i les corts de Montsó el 1435-1436», La Corona d’Aragona ai tempi di Alfonso il Magnanimo: i modelli politico-istituzionali. La circulazione degli uomini, delle idee, delle merci. XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona , Nápoles, Comune di Napoli, Paparo ed., 2000, vol. I, pp. 147-158. Francisco Castillón Cortada: «El marco de las cortes de Monzón», Les corts a Catalunya: Actes del Congrés d’Història Institucional , Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1991, pp. 123-128. María Teresa Iranzo Muñío: Cortes del reinado de Alfonso V , Acta Curiarum Regni Aragonum, t. IX. 2 vols., Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2007. Luisa María Sánchez Aragonés: Cortes, monarquía y ciudades en Aragón durante el reinado de Alfonso el Magnánimo (1416-1458) , Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 1994. María Luisa Sánchez Aragonés: Las cortes de la Corona de Aragón durante el reinado de Juan II (1458-1479): monarquía, ciudades y relaciones entre el poder y los súbditos , Zaragoza, Institución «Fernando el Católico», 2004.

5.Arxiu del Regne de València, Reial Cancelleria , 236, f. 2v (en adelante: ARV, RC).

6.AMV, PC, yy-15, f. 1r. Como era habitual, la primera carta de convocatoria fue dirigida al obispo de Valencia, Alfonso de Borja, como máximo representante de los tres brazos del reino. Por parte del brazo militar el primero de los convocados fue el propio Juan de Navarra, como duque de Gandía, mientras que por parte de las villas y ciudades reales lo fue la ciudad de Valencia. En total fueron 147 los convocados; 10 por parte del brazo eclesiástico; 113 por parte del brazo militar (46 nobles, 54 caballeros y 13 donceles); 21 villas reales y las ciudades de Valencia, Xàtiva y Segorbe. Las fórmulas de convocatoria fueran las acostumbradas: requirimus et monemus para los miembros del estamento eclesiástico, excepto para los cabildos de las sedes de Valencia y Segorbe, que fueron convocados bajo la misma fórmula que los miembros de los estamentos militar y real, es decir, dicimus et mandamus .

7.AMV, Procesos de Cortes , yy-15, fol. 248v.

8.Ibídem, fol. 249r.

9.Sobre la fiscalidad derivada de la política expansionista mediterránea de Alfonso el Magnánimo, véase: Antonio José Mira Jódar: «La financiación de las empresas mediterráneas de Alfonso el Magnánimo: Bailía general, subsidios de cortes y crédito institucional en Valencia (1419-1455)», Anuario de estudios medievales , 33/2, 2003, pp. 695-727. José Antonio Alabau Calle: «Las cortes de 1443-1446 y la hacienda de la villa de Alcoy», Anuario de estudios medievales , 34/2, 2004, pp. 815-830. José Antonio Alabau Calle: «Per tot be avenir de la nostra vila. El sistema representativo de las villas reales durante la Baja Edad Media. Alcoy en las Cortes de 1443-1446», Actes del 53è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries , Barcelona, Parlament de Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, 2005, vol. I, pp. 537-553. Winfried Küchler: «Corts i Generalitat», Les finances de la Corona d’Aragó al segle XV (Regnats d’Alfons V i Joan II) , València, Edicions Alfons el Magnànim, 1997, pp. 155-192. Raquel Madrid Souto: «Las cortes de 1428 y su repercusión en la hacienda municipal de la ciudad de Valencia», Anuario de estudios medievales , 34/2, 2004, pp. 791-814.

10.Véase la tabla II.

11.AMV, yy-15, fol. 249v-250v.

12.AMV, yy-15, fol. 231r. Ambos testigos mantenían una estrecha relación con la Diputación del General, pues no en vano Pere de la Espasa era uno de sus porteros, mientras que Francesc Escolà había sido notario de la institución en 1418, además de escribano de la ciudad de Valencia de 1415 a 1418. Véase, respectivamente, ARV, Generalitat , 701, fol. 264r; ARV, Generalitat , fols. 269r-269v. Sobre las oligarquías urbanas, véase María Rosa Muñoz Pomer: «Las ciudades y las cortes: la presencia de las oligarquías urbanas en las cortes de Alfonso el Magnánimo», en Salvador Claramunt Rodríguez (coord.): El món urbà a la Corona d’Aragó: del 1137 als decrets de Nova Planta, XVII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó . Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, vol. III, pp. 673-694. Remedios Ferrero Micó: «El poder real y las cortes: la función de los oficiales reales frente a las instituciones», en Rafael Narbona Vizcaino (coord.): La Mediterrània de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI. VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004. Actas del XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó , València, Universitat de València, 2005, vol. I, pp. 145-178. María Teresa Ferrer i Mallol: «Els diputats del braç de les ciutats i viles reials de 1359 a 1413. Perfils biogràfics», Acta historica et archaeologica mediaevalia , 26, 2005, pp. 515-549. Rafael Narbona Vizcaíno: Gobierno político y luchas sociales: estrategias de poder del patriciado urbano: la ciudad de Valencia (1365-1419) , tesis doctoral, Valencia, 1989. Rafael Narbona Vizcaíno: «Familias y poder municipal en Valencia», 1490, en el umbral de la modernidad: el Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI , vol. II, 1994, pp. 13-24. Rafael Narbona Vizcaíno: Valencia, municipio medieval: poder político y luchas ciudadanas (1239-1418) , Valencia, 1995.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Dels orígens a l'abolició»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Dels orígens a l'abolició» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició»

Обсуждение, отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x