AAVV - Dels orígens a l'abolició

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Dels orígens a l'abolició» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Dels orígens a l'abolició
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    4 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 80
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Dels orígens a l'abolició: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Dels orígens a l'abolició»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, «la veu del regne».

Dels orígens a l'abolició — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Dels orígens a l'abolició», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

4.Vegeu Laura Peris Bolta: Els orígens i desenvolupament , p. 44. Les generalitats gravaven el consum de productes de mercaderies a l’interior del Regne de València, així com la seua importació i exportació, Durant el segle XV els tipus de generalitat es concretarien en deu: exportació i importació de pells d’animals tractades o per tractar, llana, tints, espècies, peix, teles, fusta, vi i arròs.

5.Totes les votacions desglossades a l’Arxiu del Regne de València (ARV), Generalitat , 2963, f. 3, endavant.

6.Per norma general, els representants del braç reial per la ciutat de València solien eixir dels jurats que havien exercit l’any anterior a la nova legislatura triennal.

7.Totes les dades de les finances de la Diputació del General del regne de València, a l’igual que aquelles respectives als oficis d’aquesta, s’han tret de l’anàlisi en el marc temporal que ens ocupa de les sèries de llibres de comptes de la Generalitat, és a dir, les sèries de clavaria i llibres d’albarans presents a l’Arxiu del Regne de València.

8.Vegeu Juan Vicente García Marsilla: Vivir a crédito . Tot i que es tracta d’un estudi que comprén una cronologia anterior a la que ens ocupa, García Marsilla evidencia que la universitat de València atreia grans quantitats de capital en censals. Aquestes, tot i que comparables amb les de la Diputació, no deixarien de ser notablement superiors. La Diputació del General s’ha de percebre en el context financer i institucional de l’època en segon lloc per darrere del municipi de València.

9.L’absència prolongada d’Alfons el Magnànim convertiria Maria de Castella en la principal interlocutora de la institució, com també succeiria, en un segon pla, amb el rei de Navarra i regent Joan.

10.Sobre la complexitat de l’elecció dels oficials del braç eclesiàstic en les corts, vegeu José María Castillo del Carpio (2013). Algunes votacions polèmiques d’aquest braç arribaren als tribunals durant el segle XVI, però eren casos esporàdics. La major part de les eleccions es resolia amb l’elecció del bisbe com a primer diputat i del representant de l’orde religiós i militar que hi pertocara com a segon diputat i la designació, fora d’acta, dels substituts dels diputats electes, que exercien de facto com a tal. ARV, Generalitat , 2965.

11.ARV, Generalitat , 740.

12.ARV, Generalitat , 2966, f. 23

13.ARV, Generalitat , 694, f. 4.

14.Vegeu J. M. Castillo del Carpio: La Generalitat …, p. 59.

15.ARV, Generalitat , 2966, ff. 110-112

16.ARV, Generalitat , 694, f. 8

17.Vegeu Sandra Bernabeu: L’oligarquia municipal

18.El frare Manuel Roís de Corella, junt amb altres dos companys religiosos, Pere Pasqual i Francesc Agustí, agafaren prestada la quantitat de tretze lliures i quinze sous per a assistir a la convocatòria del regent de la governació Francesc Corts, a Alzira. No deixa de ser un motiu aparentment innocent per a un furt. Foren condemnats a restituir la quantitat malversada per ordre dels diputats. ARV, Generalitat , 694, f. 8

El General en tiempo de crisis: su reforma en las cortes de 1437-1438

JOSÉ ANTONIO ALABAU CALLE

Colegio Parroquial Marqués de Dos Aguas (Bétera)

Los hermanos son una prueba de que Dios no quería que estuviéramos solos en la vida

Anónimo

Al meu germà, Alberto

Introducción

En abril de 1438 los tres estamentos del Reino de Valencia, reunidos en las cortes convocadas por el rey Alfonso el Magnánimo y presididas por su hermano Juan, lugarteniente general del reino, expusieron que «lo general del present regne de València sia molt diminuhit, en tant que los drets e reebudes de aquell no basten a pagar crèdits, pensions de censals, salaris de officials e altres càrrechs». Tanto era así, que en opinión de los brazos «prestament se spera venir en total destrucció» 1

Mediante este breve estudio pretendemos adentrarnos en el contexto de esta reforma de la Generalitat , incidiendo especialmente en las causas que la motivaron, los objetivos que se persiguieron, y el modo en que se llevó a cabo. Fuera de este quedarán otros aspectos no menos interesantes como el alcance real de dicha reforma o el estudio detallado de quiénes la llevaron a término, sus intereses personales, la proximidad a la corona, etc. que pretendemos abordar en sucesivas investigaciones. 2

Reforma del General

La reforma de la Diputación del General del Reino de Valencia llevada a cabo en 1438 fue una de las principales actuaciones de las cortes de dicho reino reunidas en la ciudad de Valencia durante los años 1437 y 1438. La convocatoria de dichas cortes debemos enmarcarlas en el contexto de la grave situación política de la Corona de Aragón tras el desastre de Ponza y las fracasadas cortes de Monzón, presididas por la reina María. Efectivamente, la derrota aragonesa en Ponza, 3 y la posterior cautividad del rey Alfonso el Magnánimo, dejaban a la Corona de Aragón en una situación realmente delicada a nivel político. Por otro lado, la amenaza de la guerra con Castilla no hacía más que aumentar la incertidumbre sobre el devenir de la Corona. En este contexto, la reina María, esposa del rey Alfonso, decidió convocar cortes generales de la Corona de Aragón en la villa aragonesa de Monzón. 4

Lejos de resolver la grave situación política y financiera de la Corona, las Cortes Generales de Monzón presididas por la reina María pueden catalogarse como un auténtico fracaso, pues los resultados finales quedaron muy lejos de los objetivos que la reina tenía en mente cuando decidió convocar a los estamentos de sus reinos en la villa aragonesa a pesar de celebrarse en el ambiente de especial gravedad descrito anteriormente. De hecho, podemos afirmar que estas cortes fueron en realidad unas cortes inconclusas, al menos en lo que respecta a los intereses del Reino de Valencia, siendo el máximo compromiso obtenido en ellas el de convocar nuevas cortes particulares para dicho reino.

Ante esta situación, las infructuosas cortes de Monzón tuvieron un primer intento de continuidad el 4 mayo de 1436, momento en que el rey Juan de Navarra, hermano del rey Alfonso y lugarteniente general, convocó desde la villa de Morella cortes particulares del Reino de Valencia. Dichas cortes, que debían celebrarse en esa misma villa, tenían el 4 de junio como fecha fijada para su inicio, lo que concedía justo un mes para los preparativos desde su convocatoria hasta su apertura. 5

Sin embargo, las cortes convocadas en Morella nunca llegaron a celebrarse: las cortes aragonesas que se estaban celebrando en la villa de Alcañiz estaban siendo más lentas de lo previsto y se alargaron más allá de lo esperado, imposibilitando la presencia del lugarteniente Juan en Morella dentro de los plazos establecidos. Por otro lado, la ciudad de Valencia presionaba al rey de Navarra para que dejara expirar los plazos de la convocatoria de Morella y trasladase las inminentes cortes del reino a la ciudad de Valencia. Así, la complejidad de celebrar cortes en Morella dentro de los plazos previstos, junto a la oposición mostrada por la ciudad de Valencia a que estas se celebraran allí, tuvieron como consecuencia que, a mediados de diciembre de 1436, el lugarteniente Juan realizara una nueva convocatoria de cortes particulares del Reino de Valencia.

En la carta de convocatoria, fechada el día 15 de diciembre y redactada en Castielfabib, emplazaba a los miembros de los distintos estamentos del reino a comparecer el día 15 de enero de 1437 en la ciudad de Valencia. 6 En la convocatoria, Juan de Navarra exponía los motivos de la dilación de la celebración de cortes para los súbditos valencianos, pues no debemos olvidar que la reunión de Monzón se había licenciado con la condición de que se celebraran cortes particulares para cada uno de los reinos de la corona, y que se encontraban ya a finales de año. Según admitía el propio lugarteniente Juan en la convocatoria, el retraso se debía al hecho de haber estado ocupado tanto en la negociación de la paz con Castilla, como en otros servicios concernientes al rey Alfonso y que requerían, inexcusablemente, su presencia.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Dels orígens a l'abolició»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Dels orígens a l'abolició» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició»

Обсуждение, отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x