AAVV - Dels orígens a l'abolició

18.José Ángel Sesma Muñoz: «La fijación de las fronteras económicas entre los estados de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media 5, 1983, pp. 141-163; M. R. Muñoz Pomer: Orígenes de la Generalidad …; Manuel Sánchez Martínez: El naixement de la fiscalitat d’Estat a Catalunya (segles XII-XIV) , Vic, Eumo / Universitat de Girona, 1995; Antoni Furió Diego, Manuel Sánchez Martínez i José Ángel Sesma Muñoz: «Old and new forms of taxation in the Crown of Aragon (13th-14th centuries)», dins La fiscalità nell’economia europea (sec. XIII-XVIII). 39 Settimana di Studi dell’Istituto Internazionale di Storia Economica «Francesco Datini» di Prato , Florència, Firenze University Press, 2008, pp. 99-130.

19.Sylvia Romeu Alfaro: «Los Fueros de Valencia…».

20.ACA, Reial Cancelleria , Cartes reials, Legislació, llig. 7, núm. 18 (1330).

21.Arxiu Municipal de València (AMV), Lletres missives , 1, ff. 11r (29-VII-1334) i 16r-17r (11-VIII-1334); V. Baydal Sala: Els valencians, des de quan …, pp. 124-126.

22.Vicent Baydal Sala, «“La dita Cort General representa tot lo Regne de València”. El desenvolupament jurídic i parlamentari valencià entre 1238 i 1370», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura 30, 2019, pp. 23-34.

23.ARV, Varia , Llibres, 583, f. 31r (29-X-1336).

24.ACA, Reial Cancelleria , Cartes reials, Legislació, Capsa 6, Lligall 10, f. 9v (9-II-1349).

25.Sobre aquest donatiu, vegeu: Manuel Sánchez Martínez: «La contribución valenciana a la cruzada granadina de Alfonso IV de Aragón (1327-1336)», dins I Congrés d’Història del País Valencià , València, Universitat de València, 1981, pp. 579-598, María Rosa Muñoz Pomer: «Bases municipales de un impuesto general: las Cortes de Valencia de 1329», Saitabi 33, 1983, pp. 85-95; María José Carbonell i Andrés Díaz Borrás: «Determinación y definición de cuentas de las Cortes de 1329 en 1332: antecedentes de la Generalidad valenciana. La fiscalidad territorial y las imposiciones locales», Anuario de Estudios Medievales 34:2, 2004, pp. 713-745; Vicent Baydal Sala: Els orígens de la revolta de la Unió al Regne de València (1330-1348) , València, PUV, 2013, pp. 22-130.

26.ACA, Reial Cancelleria , reg. 480, ff. 69r-70r (10-I-1330).

27.Els retiments de comptes dels successius equips d’administradors estamentals es troben a: ACA, Reial Patrimoni , Mestre Racional, 634, ff. 57v-61 (16-II-1333), 179r-181v (28-II-1335) i 183r-186v (4-IV-1335). Van ser publicats per: M. Sánchez Martínez: «La contribución valenciana a la cruzada…».

28.Sobre els coronatges, vegeu: Esther Redondo García: «Coronatges i maridatges a la Corona d’Aragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coords.): Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez , Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93. Quant al parlament de València de 1340 i el subsidi promés: V. Baydal Sala: Els orígens de la revolta …, pp. 175-189; la cita prové de la convocatòria reial de l’assemblea: ACA, Reial Cancelleria , reg. 1377, f. 44r (1-V-1340).

29.ACA, Reial Cancelleria , reg. 1377, f. 61v (2-VI-1340).

30.Totes aquelles informacions i cites a: ACA, Reial Cancelleria , reg. 1377, ff. 61r-62v (2-VI-1340).

31.amv, Privilegis reials , Pere el Cerimoniós, 41 (31-XII-1342). Sobre aquella modificació del subsidi de 1340, vegeu: V. Baydal Sala: Els orígens de la revolta …, pp. 189-210.

32.No en coneixem els detalls, però en un retiment realitzat pel canvista del donatiu s’afirmava que en la seua taula, després de pagar les galeres de l’estret i les de Mallorca, havien sobrat 88.491 sous 11 diners, «segons que appar per lo compte que·ls aministradors de la dita almoyna han donat»: ACA, Reial Patrimoni , Mestre Racional Llibres d’albarans , 640, f. 26r (6-VI-1348).

33.AMV, Privilegis reials , Pere el Cerimoniós, 41 (31-XII-1342).

34.ACA, Reial Cancelleria , reg. 1497, ff. 172r-184r (1-II-1347).

35.AMV, Manuals de Consell , A-6, f. 119r (24-II-1347).

36.ACA, Reial Cancelleria , reg. 1540, f. 53v (20-III-1354). Sobre el finançament per separat de les campanyes sardes, vegeu: Vicent Baydal Sala: «L’aportació fiscal valenciana a les campanyes sardes de 1353-1355», dins dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coords.): Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez , Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 21-59.

37.AMV, Manuals de Consell , A-13, mà 1ª, ff. 65v-66v (13-II-1357).

38.Sylvia Romeu Alfaro: «Aportación documental a las Cortes de Valencia de 1358», Anuario de Historia del Derecho Español , 43, 1973, pp. 385-427; María Rosa Muñoz Pomer: «La oferta de las cortes de Valencia de 1358», Saitabi , 36, 1986, pp. 155-166.

39.Totes aquelles informacions i cites es troben a: ACA, Reial Cancelleria , reg. 1382, ff. 9r-13r (30-V-1359).

40.ACA, reg. 1383, ff. 229v-230r (21-X-1360). Vegeu també: Sylvia Romeu Alfaro: «Cortes de Valencia de 1360», Anuario de Historia del Derecho Español , 44, 1974, pp. 675-711.

41.ACA, Reial Cancelleria , reg. 1505, ff. 82r-90r (2-VI-1360).

42.AMV, Manuals de Consell , A-14, mà 2ª, ff. 13v-14r (17-VII-1361).

Cròniques de la feina oculta: els funcionaris de la Diputació del General del Regne de València al segle XV

LAURA PERIS BOLTA

Universitat de València

L’any passat, el 2018, es varen complir sis segles del naixement de la Diputació del General del Regne de València, la llavor de la qual germinaria, amb el temps, en la Generalitat Valenciana. El que en el seu origen es va idear com una institució fiscal ha esdevingut ara per ara un arreplec de les institucions valencianes més importants, que constitueixen en conjunt un símbol de l’autogovern valencià. Actualment ja no compta amb les mateixes funcions que l’homòloga original, com tampoc està dotada de la mateixa estructura burocràtica. Filla de la seua època, la Diputació del General ha representat un reflex fidel de les vivències de la societat valenciana, des del moment de la creació, al segle d’or valencià, passant per la seua dissolució al segle XVIII com a conseqüència dels decrets de Nova Planta, fins la seua recuperació l’any 1982 com a Generalitat Valenciana amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Les seues funcions han anat mudant amb el pols polític de l’època i l’ordre intern de la institució n’ha seguit el camí a pas lent, però ferm: un ésser viu adaptant-se a l’entorn, generació rere generació. Els canvis subtils s’aprecien des de la distància que proporcionen els anys i assenyalen com llànties l’evolució de la Diputació, des de la creació com una comissió depenent de les corts, fins a la conversió en el conjunt d’institucions executives valencianes, on s’inclouen les mateixes corts que l’originaren. En el present treball perfilarem aquells canvis que es produïren al si de la Diputació del General del Regne de València durant el primer segle d’existència, parant especial atenció als rostres que conformaven la seua realitat quotidiana: el funcionariat. Amb l’anàlisi de les funcions de cadascun dels components de la institució, ens serà possible percebre l’esbós de les actuacions de la institució i el rerefons de la seua influència real en el segle XV valencià.