AAVV - Dels orígens a l'abolició

Здесь есть возможность читать онлайн «AAVV - Dels orígens a l'abolició» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Dels orígens a l'abolició
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    4 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 80
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Dels orígens a l'abolició: краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Dels orígens a l'abolició»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

La Generalitat, el nom que actualment designa les institucions de l'autogovern valencià, recupera el d'una institució nascuda en la segona meitat del segle XIV i perfilada en la seua naturalesa, composició i funcions el 1418, fa més de 600 anys. Amb motiu de l'efemèride, el 2018 es va celebrar un congrés internacional organitzat per les cinc universitats públiques valencianes i patrocinat per la Generalitat. El present volum recull les comunicacions presentades a la sessió dedicada a la història de la institució. En total, disset textos que examinen, respectivament, les relacions entre la Generalitat i les Corts –no debades la Diputació del General o Generalitat va nàixer com a diputació permanent d'aquestes i estava integrada pels representants dels tres estaments o braços–; els precedents –els diputats del General–; l'estructura funcionarial; les reformes tècniques i administratives; l'arrendament dels impostos –les generalitats–; els beneficiaris del deute públic que emetia; el paper dels conversos; les relacions amb els mudèjars; les seues funcions polítiques, més enllà de les fiscals, i el seu caràcter governamental; la relació entre la Generalitat i els estaments, i la polèmica historiogràfica sobre la representativitat política de l'una i dels altres; el seu paper en la gestió dels recursos naturals i l'explotació intensiva de les zones humides, i la seua dissolució al segle XVIII. Un conjunt d'estudis que amplien i milloren el coneixement de la institució que va ser, durant els seus tres segles i mig d'existència, «la veu del regne».

Dels orígens a l'abolició — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Dels orígens a l'abolició», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

38.J. Ángel Sesma y Carlos Laliena: La población de Aragón en la Edad Media (siglos XIII-XV) , Zaragoza, Leyere, 2004, p. 28. Tras las cortes de ese año se procede al recuento de casas para recaudar el coste de los setecientos jinetes ofrecidos.

39.M. Rosa Muñoz y Mercedes Gallent: «Alzira y la campaña de Pedro IV en Cerdeña», Quaderns de Sueca , III, 1982, pp. 71-80; A. José Mira y Pau Viciano: «Las bases fiscales de un estado bajomedieval» en XVI Congreso Internazionale di Storia della Corona d’Aragona , Nápoles, Paparo, 2000, vol. II, pp. 515-534. Se completa y perfecciona el esbozo apuntado en el anterior.

40.A. José Mira: «La financiación de las empresas mediterráneas de Alfonso el Magnánimo. Bailía General, subsidios de cortes y crédito institucional en Valencia (1419-1455)», Anuario de Estudios Medievales , 33/2, 2003, pp. 695-727.

41.J. Vicente García Marsilla: «La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia 1238-1366», Revista de Historia Medieval , 7, 1996, p. 160.

42.Jean-Philippe Genet: L’État moderne: genèse, bilans et perspectives , París, Centre National de la Recherche Scientifiqe, 1990.

43.Wim Blockmans: «Les origines des états modernes en Europe, XIII e-XVIII esiècles: etat de la question et perspectives», en Visions sur le développement des états européens: theories et historiographies de l’état moderne , Roma, École Française de Rome, 1993, pp. 1-14.

44.M. Rosa Muñoz: «La fiscalidad del reino: del impuesto directo a las generalidades (s. XIII-XV)», en Castilla y el mundo feudal. Homenaje al profesor Julio Valdeón , Valladolid, Junta de Castilla y León, 2009, vol. II, pp. 397-407.

45.M. Rosa Muñoz: Valencia y las cortes en los umbrales de siglo XV , Valencia, Cortes Valencianas, pág. web.

46.Josepa Cortés (ed.): Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie , I (Jaume I (1236-1276) , Valencia, Universitat de València, 2001; M. Rosa Muñoz: «Las instituciones parlamentarias durante el reinado de Jaime I (1238-1276)», en El poder reial i les institucions. La política internacional. La familia reial i la política successòria. La figura de Jaume I. El món cultural i artístic , Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011, vol. I, pp. 367-383.

47.Pedro López Elum: Los orígenes de los Furs de València y de las cortes en el siglo XIII , Valencia, 1998.

48.Sylvia Romeu: «Los fueros de Valencia y los fueros de Aragón: “Jurisdicción alfonsina”», Anuario de Historia del Derecho Español , 42, 1972, p. 88.

49.M. Rosa Muñoz: «Bases municipales de un impuesto general: las cortes de Valencia de 1329», Saitabi , XXXIII, 1983, pp. 85-95.

50.Vicente Baydal: «La Diputació del General abans de la Diputació del General. Les comissions de gestió dels donatius del regne de València entre 1261 i 1362».

51. Libre de les quatre senyals, 1634 , Barcelona, facsímil, Base, 2006, p. 54. Estudio introductorio de Tomàs de Montagut. Influyen sin duda en su concesión, las posiciones más autoritarias de la nueva dinastía y sus deudas, frente a la oposición conjunta de los brazos y la amenaza armada del conde de Urgel, en desacuerdo con el resultado de Caspe.

52.J. Ángel Sesma y J. Antonio Armillas: La diputación de Aragón , Zaragoza, ed. Oroel, 1991, p. 43. Su concesión no parece ajena a la necesidad de fondos para abordar la doble problemática en Italia y Castilla en cuyo marco se celebran esas cortes.

53.Raquel Madrid: «Las cortes de 1428 y su repercusión en la hacienda municipal de Valencia», Anuario de Estudios Medievales , 34/2, 2004, pp. 791-814.

54.Raquel Madrid la analiza con más detalle en este congreso «Las cortes de 1428 i el redreçament del General».

55.J. Antonio Alabau: «El General en tiempo de crisis: su reforma en las cortes de 1437-38» presentado en este foro.

56.J. Antonio Alabau: «Las cortes de 1443-46 y la hacienda de la villa de Alcoy», Anuario de Estudios Medievales , 34/2, 2004, pp. 815-830.

57.M. Rosa Muñoz: «Las cortes de Tarazona-Valencia-Orihuela (1484-88) y la guerra de Granada», en III Jornadas Hispano-Portuguesas de Historia Medieval. La península Ibérica en la era de los Descubrimientos (1391-1492) , Sevilla, Junta de Andalucía, Universidad, 1997, vol. II, pp. 1481-1510.

58.Regina Pinilla: «Aproximación a las cortes de 1528», en Estudios en recuerdo de la profesora Sylvia Romeu Alfaro , Valencia, Universitat de València, 1989, t. II, pp. 783-818.

59.Emilia Salvador: «Las cortes de Valencia y las Juntas de Estamentos», en Ernest Belenguer (coord.): Felipe II y el Mediterráneo , Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, vol. IV, pp. 139-157.

60.J. María Castillo: La Generalitat valenciana durante… ; ídem: En la periferia del centro. La hacienda de la Generalitat valenciana durante el siglo XVI , Valencia, Universitat de València, 2019.

61.Emilia Salvador: «Un ejemplo de pluralismo institucional en la España moderna. Los estamentos valencianos», en Homenaje a Antonio Bethencourt Massieu , Las Palmas de Gran Canaria, Cabildo de Gran Canaria, vol. II, p. 361. Ídem: «Las Juntas de Estamentos en la Valencia foral moderna. Notas sobre su extinción», en Josep Fontana. Història i projecte social. Reconeixement a una trajectòria , Barcelona, Crítica, 2004, p. 378.

62.Carmen Pérez Aparicio: «La representación política del Reino de Valencia en la Edad Moderna. Los estamentos», y Emilia Salvador: «La indefinición funcional: Generalidad-Juntas Estamentales. Su promoción por la Corona».

63.Vicent Giménez Chornet: «La representatividad política en la Valencia foral», Estudis , 18, 1993, pp. 7-28.

64.Gaspar Escolano: Década primera de la historia de Valencia , Valencia, Universitat de València, ed. facsímil, 1610-1972, Libro IV, columna n.º 856/857.

65.Lorenzo Matheu y Sanz: Tratado de la celebración de cortes generales del reino de Valencia , Madrid, 1677, Valencia, París-Valencia, ed. facsímil 1982, p. 118, y 127-128.

66.Su libro sobre la Generalidad, vencedor de los juegos florales de 1896, no fue publicado hasta 1930.

67.José Camarena: «Función económica del General del regne de València en el siglo XV», Anuario de Historia del Derecho Español , XXV, 1995, pp. 529-542.

68.Joan Reglà: Aproximació a la història del País Valencià , Valencia, Eliseu Climent, 1975, pp. 86-91.

69.M. Rosa Muñoz: «La Generalidad valenciana en el siglo XV, entre la representación y los mecanismos de control», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón , Zaragoza, Gobierno de Aragón, 1994, t. I, vol. IV, pp. 201-218.

70.Rafael Narbona: «Alfonso el Magnánimo, Valencia y el oficio de Racional», en XVI Congresso Internazionale di Storia della Corona de Aragona , Nápoles, 2000, vol. I, pp. 593-617.

71.M. Rosa Muñoz: «Las revueltas sardas y la participación valenciana en la política mediterránea del Magnánimo: las cortes de 1419», en Derecho, historia y universidades. Estudios dedicados a Mariano Peset , Valencia, Universitat de València, 2007, pp. 279-292.

72.En la misma línea véase Emilia Salvador: «La promoción de la ineficacia del régimen foral por la Corona. Las cortes valencianas de 1564», Estudis , 37, 2011, pp. 447-466.

73.M. Rosa Muñoz: «La Generalidad valenciana en el siglo XV, entre la representación y los mecanismos de control», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón , Zaragoza, Gobierno de Aragón, 1994, t. I, vol. IV, p. 211.

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Dels orígens a l'abolició»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Dels orígens a l'abolició» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició»

Обсуждение, отзывы о книге «Dels orígens a l'abolició» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x