Óliver Pérez Latorre - El relat polític - els missatges audiovisuals a les campanyes electorals

Així doncs, en l’anàlisi de cada anunci s’ha tingut en compte aquests cinc elements. En el cas dels espots, l’anàlisi pot referir-se a una imatge fixa que s’ha considerat especialment significativa o a un conjunt d’imatges, i llavors es pot tenir en compte les relacions de continuïtat o oposició que tenen entre si. Per exemple, sovint la il·luminació d’una imatge seqüencial —com ara un fragment d’un espot— no destaca per si mateixa, però pot ser molt significativa en relació amb la il·luminació de les anteriors o les posteriors.

El contrast o il·luminació té en compte els valors de luminància generals. Imatges fosques o clares, cremades o neutres transmeten valors específics. El color, amb les seves variables de to, saturació i brillantor, és un component important i exerceix principalment dues funcions: l’expressiva —vitalitat, seriositat, etc.— i la simbòlica —el verd de l’ecologia, el vermell del socialisme. La forma s’aplica tant a les representacions en les imatges com a la tipografia. Aquí cal observar elements com les línies, els contorns, les textures, la mida, la solidesa, la intel·ligibilitat de la forma, que ajuden a construir valors com el de claredat, estabilitat, presència, desequilibri, grandària, mida. La distinció forma-fons és també un element important que cal considerar en l’apartat de la forma per destacar la presència de l’un o l’altre i la interacció entre tots dos.

La composició es construeix a partir de la relació que estableixen diversos elements del camp visual, sigui en una sola imatge o en diverses. La dinàmica és un dels elements fonamentals de la composició, s’observa a partir de les relacions entre els pesos visuals, les simetries, els equilibris de cada element i tendeix a expressar l’ordre, la centralitat, les alçades i la proximitat, com també l’estat cinètic dels cossos —repòs, moviment potencial o en acte, direcció—, etc. Del fons principalment però també del tipus d’ocupació espacial de cada forma s’extreuen consideracions espacials, com espais neutres, plans, profunds, oberts, densos, agradables, homogenis, desordenats, etc. Finalment, el moviment dels objectes dintre del pla o del marc també és una qualitat plàstica que, a través dels seus eixos principals de velocitat, regularitat i ritme, expressa caràcters —veloç, atrafegat, serè, rítmic, alegre, etc.— que seran propietat també dels subjectes de la narració.

Per acabar, les qualitats plàstiques considerades en conjunt poden ser comparades amb les d’altres productes audiovisuals. A partir d’aquí es pot observar que molts dels espots i cartells electorals emulen característiques estètiques d’altres gèneres i subgèneres audiovisuals —documental, entrevista, videoclip, ficció, etc.— per tal d’aprofitar-se de les seves valoracions socials i d’enriquir-se amb una nova capa de sentit. L’estètica d’aquests gèneres i la seva variada popularitat entre els diferents grups socials és una altra de les fonts d’extracció de valors tant de la candidatura com del receptor.

1.2.4. La banda sonora

La banda sonora d’un producte audiovisual es defineix pels diferents tipus d’elements sonors que el componen. En general, aquests elements són de tres tipus: música, veu i altres sons o sorolls, que poden provenir d’objectes i animals del món de què participa l’espot. En la mostra d’espots analitzada, han aparegut els dos primers tipus d’elements: musicals i vocals.

De la música d’un espot es té en compte la dimensió expressiva i la dimensió simbòlica o ideològica. La primera s’analitza a partir dels elements estructurals de la pròpia cançó; a la segona s’hi fa referència només quan hi ha un clar paral·lelisme amb les altres dimensions narrativa, plàstica i de posada en escena l’espot, i s’extreu a partir del gènere musical i de la seva consideració social.

Els elements estructurals d’una cançó s’estableixen a partir de la tonalitat —major, menor, etc.—, el tempo i el ritme —tipus de compàs, increment de figures rítmiques—, la instrumentació —de corda, de vent, piano, veu, etc.—, el caràcter de la interpretació —enèrgica, delicada, neutral, etc.— i el volum. Com a art del temps que és, naturalment, de la música cal tenir en compte la progressió, que pot fer variar tant el seu protagonisme com la seva expressivitat en l’espot.

A partir d’aquí, s’estableixen diferents tipus de funcions expressives: una banda musical pot exercir una funció d’acompanyament i aportar ritme i temperatura al discurs, o pot tenir un gran protagonisme en l’espot. En aquest cas, la seva funció expressiva, a més de ritme, pot generar riques connotacions emocionals —alegria, disbauxa, sublimitat, malestar, intriga—, que poden evolucionar i transformar-se al llarg de l’espot i que passaran a formar part essencial del conjunt dels seus elements expressius.

A partir dels seus elements estructurals presos en conjunt, es pot conèixer el gènere musical de la cançó i extreure’n, si és pertinent, alguns dels seus valors socials i ideològics. Una música pot ser jove i alegre, contestatària o folklòrica, carrossa o elitista. A partir d’aquí també es poden extreure valors que complementin la definició d’emissor i receptor de l’espot.

Pel que fa a la veu, es té en consideració principalment si és la veu directa o en off d’algun personatge, o si és una veu en off tipus narrador. Els elements més importants són el gènere sexual, l’expressivitat i el tipus de dicció. Una veu pot ser clara, anar al ritme de la música o donar un caràcter contundent al que diu; en correspondència, en cada cas emfasitzarà la dimensió informativa, l’estètica o l’expressiva. Aquests elements aporten les seves pròpies connotacions al missatge i a l’emissor.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.