Óliver Pérez Latorre - El relat polític - els missatges audiovisuals a les campanyes electorals

Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres específics de la comunicació electoral i de la publicitat política que tenen una presència notable als mitjans i als suports urbans, i també una gran rellevància en el conjunt de les estratègies comunicatives de les formacions polítiques durant les campanyes electorals.

D’altra banda, els espots electorals i els cartells electorals són missatges generats des de la instància de les formacions polítiques mateixes i estan totalment dins de la seva àrea de control, sense intervenció d’altres agents comunicatius que puguin intervenir en la seva configuració al marge de la voluntat dels responsables de la formació política mateixa. Això significa que, en els espots electorals i en els cartells electorals, els partits i les coalicions hi desenvolupen els discursos sense distorsions i que, per tant, s’hi poden reconèixer, de manera nítida, els discursos elaborats per les formacions polítiques, allò que volen transmetre per aconseguir el suport dels electors. En aquest sentit, els espots i els cartells electorals són un material privilegiat per a l’anàlisi de les estratègies de continguts que les formacions polítiques posen en marxa a les campanyes electorals.

L’anàlisi dels espots i dels cartells electorals que es realitza en aquest text es fonamenta en algunes premisses teòriques fonamentals.

La primera premissa és que els discursos electorals posseeixen una estructura narrativa subjacent que en vertebra la coherència i la funció persuasiva.

L’objectiu últim dels discursos electorals és aconseguir que sectors de ciutadans més genèrics o més específics votin determinades candidatures i no les contrincants. Per tant, els missatges electorals pretenen influir en certa manera sobre el comportament dels ciutadans davant de les urnes. Quan els ciutadans dipositen un vot en una urna estan realitzant un acte que, per tal que no sigui viscut com un absurd, ha de tenir, per a aquests ciutadans, algun sentit. Aquest sentit pot ser més nítid o més difús, més o menys conscient o inconscient, explícit o implícit. El sentit d’un acte que realitza un subjecte depèn, per a aquest subjecte, de les construccions mentals, cognitives i emocionals que hagi elaborat al voltant d’aquest acte. Un comportament concret té sentit per al subjecte que el realitza i per a la resta de subjectes que l’observen en funció de la narració que aquests subjectes hagin elaborat com a constructe mental en què emmarquen aquest acte. Tot acte, com votar una candidatura, només té sentit per al subjecte que l’executa si aquest acte forma part, per a ell, d’una història, ja que fa avançar en una direcció determinada una successió d’esdeveniments en què s’involucra com a actor; una successió d’esdeveniments que es fonamenten en alguna situació negativa que ha de transformar o en alguna situació positiva que ha de preservar, en què es realitzen accions per aconseguir objectius concrets, actuen diferents personatges, cadascun amb algun rol, respon a diferents motivacions, estableix determinades relacions amb la resta, etc. En definitiva, l’acte de votar una candidatura i no les candidatures contrincants té sentit per al ciutadà que l’executa perquè aquest ciutadà insereix mentalment aquest acte en un relat.

Per tot això, es pot concloure que la funció fonamental i central dels diferents tipus de missatges electorals d’una formació política és construir, per als ciutadans, algun tipus de narració que doni sentit a l’emissió del vot a favor d’aquesta formació. Així mateix, una formació política també pot construir diferents tipus de relats per a diferents tipus de públics electors, de manera que distribueix diferents narracions o diferents versions d’una mateixa narració per a cada tipus de públic.

De fet, quan un ciutadà tria una oferta electoral a través del vot, el que fa és escollir una narració que dóna sentit al seu acte de dipositar el vot.

Els relats polítics electorals no només expliquen una història que ha succeït en el passat, sinó que, fonamentalment, exposen aquella narració que es farà efectiva en el futur si es donen les condicions específiques, com ara que la candidatura obtingui, gràcies al vot dels ciutadans, una quota suficient de poder polític. D’altra banda, els relats polítics electorals presenten una gran varietat de configuracions narratives. Alguns es poden centrar en la figura del líder i n’expliquen la història i el compromís per resoldre, gràcies a les seves competències i virtuts, determinats problemes de determinats sectors socials o del conjunt d’un país; d’altres posen l’accent en el protagonisme dels ciutadans, que, ajudats pel partit polític, resolen les seves carències o assoleixen altes cotes de benestar, de poder, de llibertat, etc.; altres relats polítics construeixen històries segons les quals la formació política és l’única que podrà salvar els ciutadans o el país d’algun perill imminent, com ara crisis econòmiques, conflictes socials, victòria d’alguna força política detestada i temuda, etc. En definitiva, els relats electorals poden ser de tipus molt diferents i posseir diferents configuracions narratives, poden posar en joc conjunts diversos de personatges als quals s’atribueixen motivacions, facultats, objectius, creences, emocions i accions passades, presents o futures, interrelacions, escenaris espaciotemporals d’actuació, etc. En definitiva, cada formació política, quan defineix els continguts dels seus missatges electorals, dissenya un univers narratiu que es proposa com una història o una articulació d’històries amb una lògica narrativa que condueix el vot del ciutadà cap a aquesta formació política i dota de sentit ple i rellevant aquest vot.

Per tot plegat, es pot establir que els diferents missatges electorals generats per cada candidatura contribueixen a formar un relat general que esdevé l’eix fonamental del discurs que la candidatura transmet als ciutadans.

El caràcter narratiu dels missatges electorals no resulta evident, ja que la narració és una estructura subjacent en aquests missatges que no es presenta de manera òbvia en la seva superfície. Habitualment els missatges electorals no presenten una forma narrativa directament identificable, no s’exposen com una successió lineal d’esdeveniments articulats, del passat cap al futur, a partir de la lògica del relat i amb les fases bàsiques: una situació problemàtica inicial, un desenvolupament d’accions i un desenllaç final. Els missatges electorals es presenten com a discursos en què es combinen de manera complexa explicacions i descripcions, trops i figures retòriques, argumentacions, fins i tot algun petit relat exemplificador, etc. Això no obstant, per sota de totes aquestes operacions discursives corre l’eix d’una estructura narrativa que explica una història en què els ciutadans es poden involucrar atorgant el seu vot a la formació política.

Però com que l’estructura narrativa dels missatges electorals no sol estar directament manifestada a la superfície d’aquests missatges, és necessari un treball d’anàlisi per fer-la emergir d’una manera clarament recognoscible. Per això, a les anàlisis dels espots i dels cartells s’utilitzaran categories teòriques i metodologies pròpies de l’estudi de les estructures narratives.

Una altra premissa fonamental en què es basa aquest treball és que la significació en els missatges, i evidentment també en els missatges electorals, es distribueix en els diferents nivells de configuració i en els components dels diferents llenguatges en què s’articulen aquests missatges.

Per això, per analitzar el significat general dels espots i dels cartells electorals és necessari analitzar els significats que es transmeten a través dels textos lingüístics, dels tons de veu dels personatges-locutors, dels components figuratius i plàstics de les imatges, de les formes de muntatge de les seqüències, dels fragments musicals que acompanyen habitualment les imatges i les locucions, etc.