Óliver Pérez Latorre - El relat polític - els missatges audiovisuals a les campanyes electorals

La política és gestionar els conflictes públics, proposar bones polítiques, noves idees i reptes emocionants. Però, per arribar a assolir aquests objectius, cal tenir els coneixements i la capacitat necessaris per comunicar aquestes visions, perquè siguin escoltades i acceptades pels altres. La campanya electoral és una de les eines per fer-ho possible.

Trobar el missatge correcte és probablement la tasca més important d’una campanya política. També és una de les més difícils. En l’inici de la majoria de campanyes hi ha entusiasme i prolongades discussions sobre cartells, fotografies i esdeveniments. El millor és començar amb una simple pregunta: què hem de dir aquesta vegada? Quin és l’argument clau per convèncer els votants en el curt i preciós temps que ens donen? De vegades, la resposta a aquesta pregunta és fàcil de trobar. En altres ocasions, és difícil trobar un bon missatge. També hi ha aquells casos en què, simplement, no es pot veure el bosc per culpa dels arbres. Però amb el missatge correcte per a la campanya, la vida és molt més fàcil. El missatge es converteix en el centre de la campanya. Serveix de guia, de leitmotiv , i tot el que comunica el candidat tindrà algun element d’aquesta idea força principal. Un bon missatge ha de ser simple i clar. Ha de ser assumit i comprès per l’organització mateixa. Està escrit en un llenguatge col·loquial, lluny de les consignes artificials. Un bon missatge és veritable i creïble. Però cal ser conscient que la veritat i la credibilitat no necessàriament coincideixen. Un missatge pot ser cert, però al mateix temps, potser no és creïble, perquè els votants no se’l creuen.

La lectura d’aquest treball obre també diversos debats i dibuixa algunes reflexions que van més enllà del cas concret. Després de quasi tres dècades, les campanyes electorals d’Iniciativa han dibuixat un món ICV, un imaginari identificat amb uns colors, el vermell i el verd, amb una ideologia ben marcada d’esquerres, amb un pes rellevant de valors i principis. Una visió amb un contrincant clar, constant i permanent: la dreta. Un relat que es basa en el conflicte entre dues ideologies. Aquest món ICV es dirigeix potencialment a una ciutadania ICV, d’una banda, i a una ciutadania que encara no és ICV i a qui el partit s’encarrega d’informar. Aquesta és una de les reflexions més interessants que es desprenen de la lectura d’aquestes pàgines. Com pot trencar un partit molt ideològic la frontera de la ideologia? Vol fer-ho? Es conforma a retenir i blindar un espai sòlid i estable? Es pot mantenir la ideologia en el programa i les polítiques però fer una comunicació postideològica? Una comunicació menys ideològica, pot comportar una desideologització de la mateixa formació?

Una altra aportació rellevant d’aquest treball és la conclusió que en els discursos electorals d’ICV són escasses les referències a la idea de saber fer i poder fer. El subjecte col·lectiu «nosaltres» – ICV no es proposa com un agent poderós o expert, sinó que mostra la coalició com un personatge que coneix la veritat del que passa en l’espai polític, social i econòmic de Catalunya i que, de vegades, explica aquesta veritat als ciutadans-electors que la desconeixen per la seva complexitat o opacitat. Així doncs, la formació és dipositària d’un saber que una part de la ciutadania no té, o té dificultats per accedir-hi. La campanya es converteix en un procés per descobrir a aquests ciutadans i a aquestes ciutadanes una realitat desconeguda o manipulada. Aquest requisit imprescindible —saber— concentra els esforços per sobre dos aspectes més: què fem i què sabem fer. És a dir, hi ha una priorització del diagnòstic, de l’anàlisi, i es deixa en un segon pla quines són les propostes per superar aquesta situació i quines són les habilitats de la formació per arribar a assolir aquest objectiu. Aquest binomi no és fàcil de resoldre en un imaginari que parteix del fet que hom és ciutadà si coneix, sap, és crític, única via per saber després què fer. El context actual encara fa més tenses aquestes dues visions, perquè potser ara més que mai la gent sap què passa, i en canvi és més complex que mai saber què fem i què és més útil saber fer. És cert que aquest treball es limita als discursos de la publicitat electoral d’ICV de les eleccions al Parlament; no entra aquí un gran volum de comunicació que la formació emet de forma continuada en les campanyes electorals i sobretot en els períodes no electorals. En tot cas, el missatge principal de la campanya electoral és un exercici de posicionament i priorització que expressa objectius més enllà dels quinze dies de comunicació electoral. Si això és així, una de les reflexions de futur per a ICV (potser també per a altres espais d’esquerra) podria ser la necessitat que aquests principis i imaginari propi puguin ser visualitzats i expressats de forma més clara com a reals i possibles (tan real i possible com allò que es critica).

Aquest recull de cartells també vol ser el recull d’imatges i moments d’una organització política d’homes i dones, un reconeixement als qui han posat el seu gra de sorra en la lluita per la justícia social, la igualtat, l’ecologia i les llibertats nacionals. Un imaginari que, tot adaptant-se al context polític i social de cada moment, s’ha anat construint de forma ininterrompuda des de fa més de vint-i-cinc anys i que enllaça amb la referencial imatge del PSUC i del llibre precedent d’aquest, Els cartells del PSUC. 1976–1986 .

Marc Rius

Director de les campanyes electorals d’ICV

1. Introducció

1.1. Introducció general

En aquest text es presenta un estudi de tots els espots i cartells de la formació política Iniciativa per Catalunya Verds (IC, ICV) des de 1988 fins a 2012. Uns espots i cartells que van ser generats per a les campanyes electorals de les diferents eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. A l’adreça web http://www.iniciativa.cat/icv/campanyeselectoralspodeu consultar les imatges i els vídeos originals de les campanyes electorals que analitzem en aquest llibre.

La realització d’un estudi d’aquestes característiques ha possibilitat:

—Identificar el nucli discursiu central d’una formació política. Un nucli discursiu central constant que fa que aquesta formació política aparegui com un subjecte recognoscible i coherent per al conjunt de ciutadans-electors.

—Observar com els discursos electorals evolucionen al llarg de prop de tres dècades.

—Observar com el discurs central de la formació política s’adapta als diferents contextos electorals en què es desenvolupa, a les diferents circumstàncies polítiques, socials i econòmiques que es donen en cada campanya electoral.

—Identificar la imatge que, a través dels seus missatges electorals, la formació política construeix i transmet de si mateixa i dels electors destinataris als quals es dirigeix.

—Explicar les estratègies persuasives que la formació política posa en joc en cada campanya electoral.

—Explicar els diferents recursos expressius que la formació política utilitza en la configuració dels seus missatges.

L’anàlisi dels missatges electorals d’ICV durant vint-i-cinc anys no només serveix per obtenir un coneixement profund d’aquests missatges i de les estratègies persuasives que operen a través seu, sinó que a més, i fonamentalment, busca presentar un model metodològic per a l’anàlisi dels missatges electorals en general.

Les campanyes electorals són períodes en què les formacions polítiques que presenten candidatures desenvolupen una gran activitat comunicativa, l’objectiu fonamental de la qual és influir en les decisions de vot dels ciutadans de manera que els resultats electorals siguin com més favorables millor als seus interessos polítics. Dins de la comunicació que les formacions polítiques posen en joc en els períodes de campanya electoral, hi ha alguns tipus de gèneres que són explícitament persuasius; és a dir, que són produïts i presentats a partir de patrons que permeten que siguin recognoscibles socialment de manera explícita com a peces comunicatives destinades a persuadir els ciutadans i a influir en la seva opció de vot. Els espots electorals i els cartells electorals són gèneres fonamentals de la comunicació persuasiva política. Els espots electorals són peces de publicitat política que utilitzen els recursos propis dels llenguatges audiovisuals i que poden ser emeses a través de diferents mitjans i plataformes audiovisuals, especialment la televisió, així com als diferents tipus de webs a internet. Els cartells electorals ja tenen una tradició molt llarga en la comunicació política i són missatges visuals en què s’articulen elements gràfics i lingüístics.