AAVV - El patrimoni cultural valencià

Epipaleolític-mesolític (10.000-6.000 AP). Etapa que acull les últimes societats caçadores-recol·lectores. Destaca per l’àmplia expansió per tot el territori valencià, on els principals jaciments són la Cova de Santa Maira (Castell de Castells); l’abric de la Falguera (Alcoi) i la Cova de la Cocina (Dos Aguas).

Neolític (5.600-3.000 AP). Mostra una concentració de jaciments al sud del Xúquer, amb un focus pròxim a la costa (Cova de les Cendres, a Moraira, i Cova Ampla del Montgó, a Xàbia) i un altre a l’interior (Cova de l’Or, a Beniarrés, o Cova de la Sarsa, a Bocairent). L’inici de les societats agropecuàries va marcar la consagració de la pintura rupestre com a principal fet artístic, reflectit en tres cicles: art macroesquemàtic, art llevantí i art esquemàtic. Un interès especial posseeix la relació iconogràfica entre les decoracions ceràmiques i l’art rupestre, valor reconegut per la UNESCO (1998) amb la inclusió de l’art rupestre en el Patrimoni de la Humanitat, amb la denominació Art Prehistòric de l’Arc Mediterrani Espanyol.

A les àrees de major concentració de troballes, la Generalitat Valenciana ha promogut la creació de parcs culturals dels quals el més conegut és el de la Valltorta (Tírig).

1- Sala del Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.

2- Cova Ampla. Montgó. Font: Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco de Xàbia.

3- Cova del Parpalló. Font Ajuntament de Gandia.

4- Pintura rupestre. Museu de la Valltorta. Font: Museu de la Valltorta.

5- Llar Musteriense en la Cova Negra.

6- Abric de la Falguera. Alcoi. Autor: Emili Aura.

7- Cova de Santa Maira. Font: MAMA.

8- Ceràmica cardial Cova de l’Or. Font. Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València.

L’Edat dels Metalls

José Luis Jiménez Salvador Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga. Universitat de València

El calcolític (o Edat del coure) valencià marca l’aparició dels primers objectes metàllics (cap a 2800 a. C.) i es tracta d’un període de transició a l’Edat del bronze. En terres valencianes es va donar un important desenvolupament poblacional, en el qual destaquen els grans assentaments a l’aire lliure (l’Arenal de la Costa, Ontinyent; les Jovades, Cocentaina; l’Ereta del Pedregal, Navarrés, etc.). És a la fi d’aquest període quan hi ha constància de poblats amb clares estructures defensives (les Moreres, Crevillent).

Mentre que a la resta de la península Ibèrica es desenvolupen els monuments funeraris anomenats megàlits, a l’àrea valenciana el ritual funerari consisteix en enterraments múltiples d’inhumació en coves naturals. És aquest un dels trets més genuïns del calcolític valencià. La Cova de la Pastora i les Llometes, ambdues a Alcoi, o la Cova dels Gats a Alzira en són exemples destacables.

L’Edat del bronze valencià (2200-1500 a. C.), cultura de caràcter autòcton, està marcada per un significatiu augment en la quantitat de poblats (Pic dels Corbs, Sagunt; Lloma de Betxí, Paterna; Cabezo Redondo, Villena, entre d’altres). El considerable increment demogràfic, afavorit per la intensificació de l’agricultura i la ramaderia, així com també l’ús generalitzat del metall –primer, coure i, més tard, bronze– són les seues notes rellevants. Durant el bronze final (1000-800 a. C.) sorgeixen els primers contactes amb els comerciants i colonitzadors de la Mediterrània. Els jaciments estudiats han proporcionat utensilis relacionats amb l’activitat metal·lúrgica (motles, cresols o escòria); en aquest sentit, la Mola d’Agres, a la serra de Mariola, és un dels jaciments que ha evidenciat una major activitat.

En el trànsit del bronze tardà al bronze final destaca l’ús de materials peribles per a l’ús d’habitatges que, a partir del segle IX a. C., i sobretot en el VIII a. C., dóna pas a l’ús d’unes tècniques constructives més sòlides. Aquesta nova etapa és coneguda com l’Edat del ferro per l’ús generalitzat d’aquest metall. El jaciment de la Penya Negra (Crevillent) és de gran importància perquè marca el pas del bronze final a l’Edat del ferro. Una altra novetat és la presència de comerciants fenicis a les nostres costes (Benimaquia, Dénia; la Fonteta, Guardamar de Segura, etc.).

1- Mola d’Agres. Autora: Elena Grau.

2- Cova de la Pastora (Alcoi, Alacant). Elements d’adornament dels aixovars funeraris: perles de collar i penjolls de pedra i os, i una gran agulla d’os. Calcolític (cap al 2800 aC). Museu de Prehistòria de València.

3- Cova dels Gats (Alzira, València). Bol, cassoles i vasos campaniformes, amb diversos tipus de decoració. Conjunt ceràmic d’aixovar funerari. Horitzó campaniforme (cap al 2400 aC). Museu de Prehistòria de València.

4- Lloma de Betxí (Paterna, València). Destrals, punxons i puntes de fletxa de coure. Edat del Bronze (entre 1800-1400 aC). Museu de Prehistòria de València.

5- Tornelló de Boverot. Almassora.

6- Lloma de Betxí. Autora: Mª Jesús de Pedro.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.