Josep Màrius Climent i Prats - El treball esclau durant el Franquisme

QUADRE 1 Població de fet. La Vall d’Albaida. 1930

Font : Ministerio de Trabajo: Censo de la Población de España, 1930. Cuaderno núm. 12, Región de Valencia , Ministerio de Trabajo, Madrid, Dirección General de Estadística, 1930. 4

Durant la República hi va haver una pervivència del caciquisme secular emmascarat de republicanisme, de manera que es va imposar l’aliança entre la patronal antirepublicana i l’Església catòlica contra el reformisme laboral i la legislació secularitzadora de l’esquerra en general. Tot plegat, unit al discurs populista i agrarista de la DRV. 5

En el nivell estatal, els estudis publicats en els últims vint anys sobre aquest tema ens aporten una visió general del pas dels presoners pels camps de concentració i pels Batallons de Treballadors. Aquests estudis se centren a conèixer les obres on els van utilitzar, així com també expliquen les condicions de vida i treball al si d’aquestes institucions punitives, en bona mesura gràcies a haver pogut accedir a un recull oral reduït de testimonis que visqueren la seua joventut en aquella època. La historiografia més actual centra el seu estudi sobre àrees geogràfiques específiques on actuaren els Batallons de Treballadors franquistes, com en el cas de Catalunya, investigat per Oriol Dueñas; també sobre espais específics amb l’objectiu d’esbrinar el nombre de Batallons que hi treballaren, com és el cas de la província de Toledo, en procés de recerca per María Castaño; o bé, com han fet Fernando Mendiola i Edurne Beaumont per al Pirineu navarrès, s’han volgut identificar els treballs efectuats o les formes de sotmetiment aplicades sobre els vençuts. Ací hem volgut obrir l’objecte d’anàlisi i hem fixat el nostre interès, així com el paradigma interpretatiu, en la tasca d’identificar quines persones de la Vall van ser «castigades» a treball forçat; per quins motius ho van ser; quin fou l’impacte social real dels treballs forçats a la Vall d’Albaida, i quina influència va tenir l’aplicació d’aquesta tipologia repressiva en l’arrelament social i la consolidació política del franquisme en una comarca d’interior valenciana de tradició política conservadora. Aquestes qüestions ens poden obrir noves vies d’estudi per a entendre el procés d’imposició de la dictadura franquista al País Valencià, així com les seues conseqüències a curt i llarg termini, algunes encara identificables. Tot plegat sense oblidar les experiències dels valldalbaidins sotmesos a treballs forçats en els Batallons de Treballadors del franquisme durant la Guerra i, sobretot, en la postguerra, pa-rant especial atenció a l’impacte social i polític directe i indirecte que aquesta forma de violència política tingué sobre els considerats «desafectos al régimen», amb l’objecitu d’analitzar els mecanismes de sotmetiment que emprà aquell nou règim per mantenir-se al poder com una dictadura militar. 6

Per tant, partim d’una recerca amb un triple objectiu: tractar d’esbrinar qui i per què va passar per l’experiència del treball forçat; quina relació va tenir aquesta forma de violència amb la consolidació del poder polític sorgit de la Guerra Civil, i quines conseqüències i impacte social se’n van derivar en un àmbit geogràfic concret. Queden fora de l’àmbit d’aquest estudi altres formes d’explotació laboral de presos polítics, com ara les colònies penitenciàries militaritzades i els presos que eixien a treballar i eren llogats per les empreses adjudicatàries d’obres públiques finançades per l’Estat, a partir de la creació del Patronato de Nuestra Señora de la Merced, que impulsà la denominada «Redención de penas por el Trabajo» per iniciativa del jesuïta Pérez de Pulgar –tot i que sí que s’han tingut en compte quan han afectat algun membre del grup humà sobre el qual s’ha focalitzat la recerca. 7

Cal remarcar que els sollevats consideraren com a essencial la qüestió dels presoners i la seua utilització, tant per a guanyar la guerra que havien provocat, com per a construir i imposar el nou règim polític que en va sorgir. Estudiar la incidència social dels Batallons de Treballadors ens aproximarà, a més, a les xifres globals i reals de víctimes de la repressió que el franquisme va causar en un espai eminentment rural i de tradició política majoritàriament conservadora, catòlica i caciquil, cosa que completarà el coneixement sobre la repressió gràcies als estudis locals i comarcals que s’han publicat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el primer franquisme. Finalment, aquesta recerca s’emmarca dins de la història social de les institucions punitives, que comença a fer-se visible i intel·ligible com a tendència historiogràfica i com a aposta teoricometodològica.

1 Carme Agulló Díaz, «De “misiones pedagógicas” a “milicias de la cultura”: reformisme i revolució educativa a la Vall d’Albaida (1931-1939)», Ontinyent, Alba, núms. 16-17, 2001-2002, pp. 174-193; Joan Josep Torró Martínez, «L’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent», Ontinyent, Alba, ídem, pp. 160-173; Guillem Llin Llopis, Mort i repressió a Ontinyent (1936-1944 ), Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2009; Antonio Calzado Aldaria, Segunda República y Guerra Civil, La Vall d’Albaida, 1931-1939 , Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2012; Josep Gandia Calabuig, República i guerra. Els papers inèdits de la revolució , Associació de veïns el Llombo, Ontinyent, 2013; Fernando Goberna Ortiz, Los crímenes del franquismo en la posguerra. El caso de Ayelo de Malferit , Xàtiva, Ulleye, 2013.

2 Antonio Calzado Aldaria, Segunda República ..., op. cit. , pp. 29-44.

3 Ídem.

4 En els censos de població valencians del període 1900-1970 sempre trobem diferències a favor de la població de dret respecte de la de fet. Cfr. Antonio Cutanda Tarín i José Ramón Ruiz Tamarit, «Població de dret i de fet: una discussió al voltant de les dades registrades al País Valencià», Saitabi , XIX-XX, 1989, pp. 257-265. El Partit Judicial d’Ontinyent també incloïa la Font de la Figuera, que no tractem en aquest estudi perquè no forma part de la comarca, de la mateixa manera que sí que hi incloem el municipi de Bellús per ser de la Vall, tot i pertànyer al Partit Judicial de Xàtiva.

5 Antonio Calzado Aldaria, «La guerra civil desde la Vall d’Albaida. Una propuesta metodológica», Fa sentanta anys. La Guerra Civil al País Valencià , Albert Girona i Javier Navarro (eds.), València, PUV, 2009, pp. 217-220.

6 Per a una primera aproximació a l’impacte social dels Batallons de Treballadors en la postguerra, María Castaño Gómez, «Aproximación a las instituciones punitivas en la provincia de Toledo (1936-1945)», en Congreso Posguerras ..., op. cit. , Ángel Organero, «La formación de los BDST en la provincia de Toledo», Batallón de pico y pala: cautivos toledanos en Navarra (Lesaka, 1939-1942) , Arre (Navarra), Pamiela 2015, pp. 61-85.

7 José Luis Gutiérrez, Ángel del Río Sánchez, Gonzalo Acosta Bono i Lola Martínez Macías, El canal de los presos, 1940-1962: Trabajos forzados: de la represión política a la explotación económica , Barcelona, Crítica (Contrastes), 2004.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.