Lo rey.
Com en ajuda del matrimoni de nostra molt cara filla la infanta dona Yollant ab lo rey de Nàpols hajam necessària vostra bona e presta subvenció, la qual en aytal cars vosaltres e los altres naturals e sotdmeses nostres no podets ni devets scusar, pregam-vos e us requerim e manam axí afectuosament e expressa com podem, que la dita subvenció nos façats en tal manera que puxam complir a açò a que per rahon que·l dit matrimoni som tenguts e obligats. Et farets ço que devets e loablament havets acustumat e a nós per consegüent per agradable servey, que y grayrem, e us ho darem a sentir per obra en son cars e loch. Et sobre aquest fey dats plenera fe a tot ço que us diran de nostra part los amats e feels consellers nostres mossén Pere d’Artés, maestre racional || 46vde la nostra cort, e mossén n’Aznar Pardo de la Casta, e en Ramon de Soller, batlle general del regne de València, e los dos o la un d’ells e complits per obra axí com si nós personalment ho dehiem. 435
Dada en Barchinona 436sots nostre segell menor, a .XXVI. de març del any .Mº.CCCº. noranta e dos.
Guillem de Vallsecha.
In [presente] .IXº .
E lesta e presentada la desús dita letra encontinent los dits honrats consell, justícia e jurats dixeren que reebien la dita letra del dit senyor rey ab humil deguda reverència e honor.
Ítem, enaprés fon explicada per los dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller la creença del dit senyor rey, dients que com en aquest tan gran matrimoni se fossen proferts grans dons e fetes moltes mesions e havien mester grans ajudes de moneda per ço que·l dit senyor rey pogués complir ço que havie promés en ajuda del dit matrimoni, per ço pregaren e requerien al dit honrat consell en nom del dit senyor rey que la dita vila fes presta subvenció al dit senyor axí com lo dit senyor rey confiave de la dita vila, e que fes per guisa que s’avingués bé ab ells, en altra manera que haurien a fer publicar per lo notari qui ab ells anave la taxa que ere estada feta per lo dit senyor a la dita vila, e que no·n haurien tan bon mercat. Et decontinent, publicada la dita taxa, vendrie lo governador de València per fer la execució 437quant ells no la farien per res.
Et encontinent, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell demanaren vènia 438al dit honrat consell e a ells ésser atorgada 439la qual per los desús dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller los fon atorgada.
Et obtenguda la dita vènia, los dits honrats jurats en nom e veu del dit honrat consell dixeren als desús dits mossén en Pere d’Artés e batlle que com lo dit consell per vigor de la carta del quitament que havien 440del dit senyor rey, tunch stant duch, per la qual se demostrave que·l dit senyor volie la dita vila e singulars de aquella ésser excepta de tot do per qualsevol manera fos demanat dins || 47r.X. anys, los quals encara no eren finits, se pogués ben defendre, però que sguardant lo cars per lo qual la dita subvenció se demanave que de llur pobre poder farien la dita subvenció al dit senyor rey de ço que porien, pregants als desús dits que ells volguessen haver sguart a la misèria e inòpia que ere en aquesta vila per rahon del dit quitament, e haver-se benignament en la dita demanda per ells feta, e que fessen per manera que açò que demanarien que la dita vila ho pogués ben supportar e que no hagués a venir a despoblació com per ço que la dita vila sostenie e sosté e és carregada e oppressa de molts càrrechs, molta gent se’n ere exida \de la dita vila/ e anada en altres parts. Et que feyt loch per ells, lo consell hic acordarie per tal manera que la letra del dit senyor rey serie \servada/ 441e ells se’n tendrien per contents de la resposta que·l dit consell los farie.
Et enseguit ço que desús, encontinent lo dit honrat consell acordà que·ls honrats en Berenguer Moliner, justicia, e en Pasqual Ferrando ab los dos seus companyons anassen als dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller per saber llur intenció de ço que entenien a demanar a la dita vila.
Et a poch instant anats \los dits honrats jurats retornats/ feren relació al dit honrat consell de ço que havien trobat ab los desús nomenats e 442dixeren que demanaven a la dita vila .II M. e .D. florins. Et que ells havien-los respost que aquella quantitat la dita vila no porie pagar, ans venien encorrats de anar-se’n en altres parts ab ço poch que·ls ere romàs, com ja fossen quasi desfeyts per rahon del quitament. Et que lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller apartare-se’n d’ells e parlaren entre ells, e aprés que hagueren parlat dixeren que no podien pus baxar de mil florins, e fon-los respost segons que desús per los dits honrats jurats. Et lladonchs los dits mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller dixeren que, sguardant la misèria e inòppia de la dita vila e los grans càrrechs que sostenie e per reverència de Déu, jatsie que n’esperaven reprehensió del dit senyor 443e feren sagrament que no baxaven pus de .DCCC. florins, e que haguessen presta resposta de la intenció del dit consell. Et que si açò no volie atorgar, que ells taxarien la dita vila en pus gran quantitat e en aquella los serie feta execució. Per què lo dit honrat consell, entesa la dita proposició dels dits honrats justícia e jurats, acordaren que·ls dits honrats justícia e jurats retornassen als dits senyors e que diguessen a ells que || 47vcom ells no haguessen pogut ajustar plener consell ni alcuns prohòmens los quals per ordenació feta per lo dit honrat consell en semblant cars devien ésser appellats, que demà que serie dicmenje farien tenir consell e que appellarien los dits prohòmens e que de allò que acordat serie per lo dit honrat consell haurien resposta, decontinent tengut lo dit consell.
Et los dits honrats justícia e jurats anats e retornats dixeren que havien feta la dita resposta als dits honrats mossén en Pere d’Artés e en Ramon de Soller, que ere estada acordada per lo dit honrat consell. Et que havien dit que bo serie que·ls dits consellers e prohòmens hic fossen appellats en sentin-sse per tolre diversitat e scandells, però que·ls cerfificaven que·l dit dia de dicmenje serien per lo maytí Almaçora o a Villa-real, e allí los trobarien. Et si resposta no·ls ere feta en lo dit dia de dicmenje, que ells taxarien la dita vila en contumància.
Dicmenje, a .V. de maig en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.
Fon ajustat e tengut consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta de la dita vila en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: en Johan d’Alçamora, Berenguer Miró, Berenguer Sala, Pere Muntanyà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gillabert, Pere Oliver, Miquel Gaschó, Berthomeu Pèriz, Berenguer Marçal, Bernat Andreu, Salvador Penafell, Pere Strader, Ramon Ferrer, Berenguer Guitart, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Guerau Canet, Pasqual Franch, Bernat Miralles, Ramon Johan, Arnau Sala, Guillamó Gomar, Romeu Bonet e Pere Pintor.
En lo qual dit honrat consell presents lo discret maestre Pere Castellot, en Pere de Reus, en Johan Tauhenga, notari, Domingo Ferrer, Guillamó Miquel e Pere Palau, los quals lo dit honrat consell havie feyts entrar per sentir de la proferta que acordarien que fessen en ajuda del dit matrimoni, explicà que com ja haguessen entés ço que per los dits senyors los ere estat respost, que no abaxarien dels dits .DCCC. florins en jús, e que axí ho havien jurat e que de [...] que per lo dit honrat consell serie acordat que havie anar Alm[açora] || 48ro a Villa-real on los dits senyors serien segons havien ja a ells rahonat, per ço notificaren al dit honrat consell que acordàs lo pus profitós a la dita vila, e que guardàs aquella de dan e elegís aquells hòmens que li plagués que fossen trameses als dits senyors per fer resposta.
Читать дальше