Sònia Gros Lladós - «Aquella dolçor amarga»

Aquest llibre ha estat publicat amb la col·laboració de:

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Del text: Sònia Gros Lladós, 2015

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2015

Coordinació editorial: Maite Simon

Correcció: Elvira Iñigo

Maquetació: Inmaculada Mesa

Coberta:

Il·lustració: Edmund Blair Leighton, How Liza loved the King (1890), Towneley Hall Art Gallery and Museum (Regne Unit) Disseny: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9767-1

Als meus pares, als meus fills, a l’Antonio

Haec ornamenta sunt mea

Much of the best of what we write and make and think is adapted from the creations of Greece and Rome. There is nothing discreditable in this. On the contrary: it is discreditable to ignore and forget it.

GILBERT HIGHET, The Classical Tradition , 2

ÍNDEX

PRÒLEG, de Júlia Butinyà

INTRODUCCIÓ

Sobre els conceptes de tema, motiu i tòpic

El Curial e Güelfa

Sobre el concepte de tradició clàssica

I. MOTIUS AMATORIS CLÀSSICS EN EL CURIAL E GÜELFA

1. SERVITIVM AMORIS

2. HEV MISERVM!

3. PVELLA DOCTA

4. AMOR RISIT?

5. OMNIA VINCIT AMOR

5.1 Aegritudo amoris

5.2 Signa amoris

5.3 Vulnus amoris

5.4 Ignis amoris

5.5 Oculi sunt in amore duces

5.6 Laquei amoris

6. FIDES AMORIS

7. VENUS I CUPIDO

8. O NOX MIHI CANDIDA!

9. PRAECEPTOR AMORIS

10. ALTRES MOTIUS AMATORIS

10.1 L’amant enamoradís

10.2 Amor i poesia

10.3 Festes i banquets

10.4 Munera amoris

10.5 Baco, déu de sciència

10.6 Militat omnis amans

CONCLUSIONS

II. LES RELACIONS TEXTUALS AMB EL DECAMERON . ANÀLISI DE LES NOVELLE

1. PROEMI

2. PRÒLEG A LA I JORNADA

3. LA NOVELLA I.5

4. LA NOVELLA I.10

5. LA NOVELLA II.6

6. LA NOVELLA II.7

7. LA NOVELLA II.8

8. LA NOVELLA III.1

9. LA NOVELLA III.7

10. PRÒLEG A LA IV JORNADA

11. LA NOVELLA IV.1

12. LA NOVELLA IV.4

13. LA NOVELLA IV.9

14. LA NOVELLA V.1

15. LA NOVELLA V.2

16. LA NOVELLA VII.9

17. LA NOVELLA X.6

18. LA NOVELLA X.7

19. LA NOVELLA X.8

20. LA NOVELLA X.9

CONCLUSIONS

EPÍLEG

BIBLIOGRAFIA

ABREVIATURES D’OBRES I AUTORS CLÀSSICS

APVL. = Apuleu

Met . = Metamorfosis

CATVLL. = Catul

Dec . = Decameron

Fam . = Familiares

Hip . = Hipòlit

HOR. = Horaci

Carm . = Carmina

OV. = Ovidi

Am . = Amores

Ars = Ars Amatoria

Epist . = Epistulae Heroidum

Medic . = Medicamina

Met . = Metamorfosis

Rem . = Remedia

PLAVT. = Plaute

Bacch . = Bacchides

Poet . = Poètica

PROP. = Properci

QVINT. = Quintilià

Inst. Orat . = Institutio Oratoria

SAPPH. = Safo

Silv . = Silvae

THGN. = Teognis

TIB. = Tibul

VERG. = Virgili

Aen . = Eneida

PRÒLEG

Si haguéssim d’encarregar un estudi sobre la temàtica amorosa en el Curial e Güelfa triaríem un perfil que coincidiria exactament amb el de l’autora d’aquest llibre: de primer, llicenciada en Filologia Clàssica i en Filologia Hispànica; si allò li proporciona el fonament per a la comprensió de la lectura del text des del context humanístic en què s’engendrà, això darrer li dóna la plataforma comparatista necessària sobre la narrativa sentimental i cavalleresca. Hi afegiríem com a condició ideal el coneixement profund del rerefons del cabal clàssic, sobretot de l’elegia llatina i de la narrativa a Grècia i Roma, així com uns coneixements ferms sobre el Tirant lo Blanch (l’estructura, la composició i les fonts). I resulta que aquests són els cursos de doctorat que precisament –tot i que ja fa gairebé un decenni– portà a terme Sònia Gros; estudis que l’empentaren a aquest camp d’investigació i li perfilaren de manera natural una tesi sobre «La temàtica amorosa en el Curial e Güelfa . Una aproximació des de la tradició clàssica», de la qual aquest llibre n’és adaptació i síntesi. Les arrels les testimonia el mateix títol, precedit per la citació, tan suggeridora com expressiva, de la naturalesa agredolça de l’amor, de coneguda ascendència petrarquesca, però a la qual l’autora dóna un origen anterior.

Els motius amatoris –clau de volta de les novel·les cavalleresques– que li forneixen les connexions de la novel·la catalana amb els clàssics, són relacionats a més a més, amb altres obres de la narrativa sentimental del segle XV, per tal com alguns d’aquests autors s’hi posaren aleshores a beure amb molta més fruïció i profit que abans.

Per a valorar aquests motius procedents del classicisme i presents al Curial , n’hi ha prou amb fer una ullada a la llista que se’ns ofereix, ben generosament, a l’índex. La recuperació del bagatge classicista, gràcies a la transposició d’aquells elements, permet a l’autora no sols de fer-hi continuades troballes sinó també de ratificar el caràcter humanístic del Curial e Güelfa . I això cal ressaltar-ho des del punt de vista dels mèrits, perquè abans de la data de la seva tesi, es podia comptar amb pocs estudis des de l’enfocament de l’humanisme –com es pot comprovar a la bibliografia–i encara era molt qüestionada la inserció del Curial dins d’aquest corrent.

Així, la professora llatinista ens ofereix un ampli ventall de referències envers el món clàssic, que excedeixen pel seu interès l’estricta audiència curialenca, i que tenen el valor afegit de ser copsades quan la connotació humanista –sense la qual difícilment es pot entendre la reactivació clàssica– no preponderava en les nostres lletres. Tret constitutiu, doncs, que no sols explica la gènesi sinó també la interpretació del text, com insisteix Sònia Gros i com ha anat subscrivint progressivament, amb el pas del temps, la gran part de la crítica, dins de la qual tenim el goig de poder comptar amb l’aportació forana, no sols de l’àrea científica catalana, també d’un altre continent. Penso, per exemple, en la publicació ehumanista (Universitat de Santa Barbara, Califòrnia) o en la brasilera Mirabilia (UFES), que tant s’han interessat pel Curial i on acaba de publicar treballs Sònia Gros.