AAVV: Turismo y ciudad

Turisme i ciutat, una relació íntima i perdurable.

Josep Vicent Boira

ARTÍCULOS

Los nuevos modelos turísticos para Valencia. Ciudad, recursos y visitantes

Miguel Ángel Fernández Torán

¿Una nueva etapa para el turismo en Valencia?

Emiliano García Domene

Pasado, presente y futuro del turismo de cruceros: el caso de Valencia

Amparo Cervera Taulet y Gregorio García Mesanat

El impacto del adverbio de adición en el patrimonio: objetividad del objetovssubjetivismo humano

Luis Arciniega García

El hábitat valenciano como atractivo turístico y residencial: calles, tiendas, gastronomía y desarrollo

José Nácher Escriche y Paula Simó Tomás

El marketing urbano

Enrique Bigné

El «monocultiu» turístic a València ciutat. Punt i final?

Rafael Company Mateo y Manuel Cerdà García

El policentrisme turístic a la ciutat de València ciutat.Back to basics

Manuel Cerdà García

Fisionomía de cara al turismo cultural de una ciudad como Valencia: reflexiones de un guía turístico

José Vicente Niclós Albarracín

Nuevas tecnologías, turismo y ciudad unidas a través de la geolocalización

Gersón Beltrán López

TURISMO Y CIUDAD

Reflexiones en torno a València

Presentación

TURISME I CIUTAT,UNA RELACIÓ ÍNTIMA I PERDURABLE

És indubtable que, de l’anàlisi de les grans tendències mundials que afecten la societat i l’economia, podem afirmar des del principi que la relació entre turisme i ciutat no deixarà d’enfortir-se a les properes dècades. Hi ha una raó essencial que ens mou a pensar-ho. Per primera vegada en la història de la humanitat, les persones que vivim a les ciutats som més que els que viuen al camp. En altres paraules, la taxa d’urbanització de la societat mundial, amb algunes diferències per països i continents és cert, s’ha accelerat als darrers anys i ha ultrapassat el llindar del 50 %: hui, els ciutadans –entesos com els qui habiten a la ciutat-, són més que la població rural. Però no només és una qüestió numèrica, quantitativa la que ens impulsa a pensar que el marc de futur, l’espai per excel·lència de l’activitat humana serà l’espai urbà. Cal considerar altres fenòmens com ara l’increment de la mobilitat (amb el que suposa de canvi de tendència respecte el sedentarisme tradicional), l’articulació del territori en nodes de connexió (els famosos hubs , que en realitat esdevenen així porta d’entrada i eixida del fluxos de persones i de mercaderies), l’explosió de la societat de la informació, amb una multiplicació de les possibilitats d’accedir a dades relacionades amb els recursos de tot tipus (naturals, culturals, socials, econòmics...) i a qualsevol escala. I no podem oblidar el creixement, també, d’allò que els italians diuen el “fai da te”, el fer-ho per un mateix, el preparar el viatge des de casa, l’experiència de planificat una visita, des del bitllet de l’avió al bitllet de l’exposició o a la reserva de l’hotel, sense necessitat d’anar a cap intermediari. Un darrer factor ha de ser comentat, ni que siga de manera apressada: les smart cities i les seues propostes de base tecnològica sense dubte obriran noves finestres d’oportunitat per a l’activitat turística urbana.

És cert que aquesta enfortida de l’activitat turística a les ciutats no déu tot el seu esplendor a factors externs. Les urbs (i qui les governen o qui hi viu i treballa i en fa matèria de negoci, en el bon sentit) s’han preocupat darrerament per ordenar els seus recursos, per donar-los a conéixer, per preparar polítiques de comunicació específiques que puguen fer arribar els atractius turístics, pocs o molts, a la persona que desitja viatjar. València és un cas paradigmàtic: de ser batejada per Kenneth Tynan el 1975 com la capital mundial de l’antiturisme –com mostren Rafael Company i Manuel Cerdà en les interessants planes del seu article en aquest mateix volum-, hui és una urbs on els turistes s’hi veuen. I tant que s’hi veuen! A totes hores i pràcticament en totes les estacions de l’any. Les ciutats han après així a mobilitzar els seus recursos en funció del turisme, fins al punt que, de vegades, s’ha produït una exacerbació d’aquest paradigma oferint una imatge de clara dependència d’aquest, la qual cosa explicaria alguns judicis crítics amb el model urbà d’alguna ciutat massa orientada al visitant. En qualsevol cas, el que és evident és que l’èxit turístic d’algunes ciutats ha fet que la seua marca siga més coneguda (i apreciada) que la pròpia del país al que pertanyen.

Així doncs, en la seua justa mesura, l’activitat turística obri tota una sèrie d’oportunitats a les ciutats. Com l’expert Karl Wöber va assenyalar a la darrera cimera sobre turisme urbà (Tercera Cimera Mundial sobre Turisme Urbà, “Nous paradigmes en el desenvolupament del turisme urbà”, Barcelona, desembre 2014), l’aprofitament assenyat de la força de l’activitat turística en un context urbà pot millorar la qualitat de vida de la comunitat local, impulsar la innovació i la tecnologia i permetre dissenyar una política i una actuació estratègica a escala sub-nacional per enfortir-la. És cert que també hi ha l’altra cara de la moneda: una gran competència de productes i de serveis amb uns marges de beneficis cada vegada més ajustats, uns reptes mediambientals dels que cal tenir cura i alguns –i no pocs-, debats i algunes –i no poques-, polèmiques sobre el turisme i el seu desenvolupament que enfronten als visitants (com a grup destinatari d’algunes ofertes, serveis i productes, vull dir) i a la comunitat local.

Aquest estudi promogut per la Càtedra Ciutat de la Universitat de València pretén oferir un material rigorós, crític, raonat i reflexiu sobre la relació entre turisme i ciutat. Per això, hem recorregut a experts i empresaris que tenen aquesta relació com a font d’experiència quotidiana, de recerca o de negoci. Dos empresaris de llarga tradició, Miguel Ángel Fernández Torán i Emiliano García, mostren el seu punt de vista sobre el model turístic de la ciutat. Model que és analitzat amb perspicàcia, profunditat i contextualització per Rafael Company i Manuel Cerdà, oferint una innovadora perspectiva interpretativa del canvi de model del “monocultiu” al policentrisme necessari. D’altra banda, el professor Luis Arciniega i José Vicente Niclós, com a guia turístic, ofereixen la visió de la ciutat entesa com a recurs, com a generadora primera, a través de la seua història, els seus monuments i conjunts històrics, de la matèria primera del turisme urbà, una perspectiva que és compartida pel professor Nácher i per Paula Simó en el seu treball. Aquesta perspectiva des de la base del recurs, de l’hàbitat com a atractiu turístic i residencial, es completa amb un tipus de turisme que ha tingut un fort creixement a València als darrers anys, el turisme de creuer, analitzat amb cura per la professora Cervera i el professor Garcia Mesanat. Per últim, no podem oblidar que bona part de l’activitat turística descansa sobre el màrqueting i les oportunitats que donen les noves tecnologies i la geolocalització per al desenvolupament de l’oportunitat de negoci, aspectes tractats respectivament pels professors Bigné i Beltrán.

I per al futur, queden alguns temes que caldrà explorar –pot ser en una segona edició d’aquest llibre, corregida i augmentada-, en aquesta relació entre espai urbà i turisme, per exemple, el repte de la gestió del coneixement sobre la ciutat i del turisme, l’exploració del paradigma de la co-petition (cooperació dins la competició) entre ciutats –més enllà de la dura competència actual-, entenen que pot ser es podria parlar d’una lliga de ciutats turístiques d’abast interregional com a destinatària dels fluxos superiors, la intel·ligent gestió diferencial de les necessitats i motivacions del visitant de temps lliure i del visitant per negoci o reunió –i també la mixtura entre totes dues dimensions!-, el perill de “turistificació” d’una ciutat o d’una zona de la ciutat, la personalització de l’oferta a partir d’uns recursos urbans que són públics, generals i sovint ben coneguts, la modernització del “sentit del lloc” urbà a la vista de la reinvenció del producte turístic, la integració de narratives perifèriques (i de barris perifèrics) en una oferta tradicionalment enfocada de manera exclusiva en un espai cèntric, la inclusió de les dinàmiques demogràfiques (l’envelliment de la població, per exemple) en l’anàlisi del mercat de viatgers i les seues necessitats...