M. del carmen Agulló Díaz - Mestres valencianes republicanes

Mentrestant, les mestres republicanes respectaven la legislació vigent, defensaven el laïcisme i apartaven de les seues aules tot el que poguera significar dogmatisme o irracionalisme, a més de la simbologia de caràcter religiós, encara que el bienni radical-cedista va suposar una etapa de vigilància laxa al voltant del compliment de la preceptiva legislació. L’aplicació estricta va ser represa després del triomf del Front Popular, i això va comportar, fins i tot, que els establiments d’ensenyança dependents de la Diputació Provincial de València substituïren els ordes religiosos que hi desenvolupaven tasques educatives per mestres funcionaris de l’Estat.

Amb aquest objectiu, l’abril de 1936, els gestors de la Diputació provincial, directors de les Cases de la Beneficència i de la Misericòrdia, dirigiren una sol·licitud a la comissió gestora de la Diputació provincial per a crear un patronat que fera realitat els principis constitucionals de l’educació laica i la formació de ciutadans, finalitats que, observaven, no es complien en aquests establiments benèfics, tal com expressaven en la seua demanda:

Uno de los fines principales de la República, consignados además especialmente en el programa de gobierno del Frente Popular, es atender en todas sus manifestaciones a la cultura del pueblo, infiltrando en las dependencias del Estado, Diputaciones y municipios las bases esenciales que puedan hacer ciudadanos dignos de nuestras instituciones. Consta también en nuestra Constitución que la instrucción primaria ha de ser totalmente laica, apartando de esta función esencial de la cultura popular a las asociaciones de carácter confesional, que en daño para la formación espiritual del niño han venido actuando en distintos departamentos oficiales dependientes directa o indirectamente del Estado. 28

El Ministeri d’Instrucció Pública va contestar amb data de 15 de maig de 1936 de manera afirmativa a la demanda, i promulgà un decret mitjançant el qual es creava un Patronat organitzador i unificador dels establiments d’ensenyança dependents de l’Excma. Diputació Provincial (Decret de 7/7/1936, Gaceta de Madrid del 8/8/1936), del qual forma part María Villén del Rey, professora i directora de l’Escola Normal. 29La seua triple finalitat era:

– La organización y régimen de los Grupos escolares de las casas de Beneficencia y Misericordia que dependen de esta Diputación.

– Contribuir al perfeccionamiento cultural de los niños acogidos a los mencionados centros benéficos mediante la organización de conferencias, viajes, bibliotecas escolares y colonias veraniegas para aquellos niños cuya constitución física lo demande.

– Reparación y conservación de los edificios escolares, adquisición y administración del material fijo y fungible necesario.

El Patronat també es va encarregar de proposar els mestres i les mestres que havien d’ocupar les vacants deixades per l’obligatòria marxa dels religiosos i religioses. Es posava en marxa un ambiciós procés de reforma i innovació educativa, tal vegada l’únic que podríem qualificar de caràcter centralitzat i que, dissortadament, fou molt prompte desvirtuat en començar la guerra i haver de convertir-se en refugi de xiquets i xiquetes evacuats. El propòsit inicial era, com hem exposat, transformar uns centres educatius força tradicionals en models pedagògics. I si el mestre ha de ser l’ànima de l’escola, al seu davant hi hauria els professors que es consideraren més capacitats i compromesos amb la política pedagògica republicana, com es pot comprovar si analitzem la llista de les mestres designades. Vegem:

– Institut d’Assistència Social Mestre Ripoll (antiga Casa de la Beneficència):

Directora: Rafaela Martínez Aguilar. 30Mestres: Consuelo Sempere Sanjorge (Torrent), María Crespo Martínez (Petres), Matilde García Belda (Serrata-Lorca), Consuelo Nicolau Soler (les Alcubles), M. Dolores Renau Berenguer (Algímia d’Almonesir), Pilar Vidal Villanueva (Massamagrell), Enriqueta Agut Armer (G. Balmes), Amparo Navarro Giner (Alfafar), Nieves Sendra Fernández (Cases d’Alcanar).

– Institut d’Assistència Social Gabriela Mistral (antiga Casa de la Misericòrdia):

Pilar Cosín Vidal (Pla Professional), Magdalena Genoveva Pons Rotger (Llíria), Josefina Larraz Tudela (Pla Professional), Desamparados Latorre Tarín (Museros), Desamparados Fernández Melia (Villar de Tejas, Xelva), Josefa Amorós Kayser (Montserrat), Elvira Ballester Gozalvo (el Villar), Desamparados Ballester Gozalvo (Higueruelas), Leonor Fabra Marín (Sumacàrcer). 31

– Fundació Romero (carrer Guillem de Castro), després Pablo Iglesias : 32

Mestres: Desamparados Bolinches (Algemesí), Desamparados Marco Fernández (Quatretonda), Encarnación Valero Gimeno (Beniarjó), Francisca Sanchis Ferrer (Llíria), Rosario Muedra Máñez (l’Alcúdia), Antonia Simón Chicano (Benifaió).

– Graduada Padre Huérfanos 7 :

Remedios Bargues Portolés (Alfara), Vicenta Pastor Peris (Aielo de Malferit), Elvira Izquierdo Esparza (Grup Lluís Vives de València), Josefa Bataller Salle (acc. Cullera) Amparo Boils Sancho (Alzira).

– Graduada C. Sagasta 10 :

Directora: Ángeles Soriano Gardí (Rafelguaraf). Mestres: Dolores Martínez Debón (Priego, Murcia), Anita Rodríguez Jiménez (El Perelló-Sueca), Fraternidad Pérez Pont (pràctiques, l’Alcúdia), Rita Costa Soler (Gandia).

– Graduada C. Quart de Fora :

Josefa Gálvez Andreu (Benimàmet), Asunción Fernández Sabio (Llíria), Francisca Boquet Sena (Sueca).

– Graduada Doctor Sumsi :

Directora: M. Mercedes Canjabes Garrido (Vall d’Alcalà, Alacant).

– Casa de la Infancia Giner de los Ríos (abans Graduada Asilo de San Eugenio) :

Directora: Guillermina Medrano Aranda (Llíria).

Mestres: Magdalena Marzal Soriano (Godella), Vicenta

Morales Lozano i Mercedes Aliaga Sánchez (Sorita, Castelló).

– Graduada Guillén de Castro 32 :

Directora: Carmen Herrero Fenech (Picassent). Mestres: Vicenta Navarro Giner (Bonrepòs), María Betes Lacuesta (Aiora).

– Graduada C. Eugenia Viñes (Cabanyal) :

Mestres: María Valls García (accid. València), María de los Ángeles Galván (Utiel), Anita Sanz Soriano (Casas de Utiel).

La consegüent defensa del laïcisme per part de les mestres republicanes, tant dins de les aules com mitjançant la seua implicació en la substitució dels ordes religiosos, fou esgrimida a l’hora de la depuració franquista com un dels càrrecs amb un major pes condemnatori contra elles.

La segona nota distintiva de la pedagogia republicana és la de l’activitat. Enfront del memorisme, el treball és l’eix de la seua metodologia. Es condemna la passivitat i la inutilitat d’una escola repetitiva i avorrida. Una mestra, Amparo Navarro, illustra la irracionalitat de l’escola tradicional amb un exemple molt gràfic:

No ha hagut amenitat ni racionalitat en l’ensenyança. S’ha volgut carregar a la memòria de paraules, sense preocuparse de qu’eixes paraules respongueren a altres tantes idees.

La memoria ha ocupat un lloc massa vast per no dir inconvenient i funest en la matjoria de les escoles, aon se fa del deixeble una màquina de recitar perque tot lo que se li exigeix son simplement paraules. Recorde que una xiqueta que va a una de les millors escoles nacionals de la Ciutat volia demostrarme que llur mestra ensenyava molt i començà a recitar-me no recorde quin pasatge històric i al arrivar proximament a la mitat me digué: «ahora se gira la hoja» i continuà tranquilament la seua recitació de la que no comprenia una paraula, com me demostrà al acabar quan li vaig fer algunes preguntes perqu’hem revelava a creure que allò ho dia sense coneixer-ho i aixina fou per desgracia. Jo no culpe del tot a la mestra, pero si la xiqueta haguera estat acostumada a estudiar racionalment no haguera contestat a les preguntes que li vaig fer i quines respostes estaven contingudes en la seua recitació. 33