Antoni Ferrer Abárzuza - Captius i senyors de captius a Eivissa

Quadre 11.Anàlisi del Llibre de l’estim de 1568 . Comparació entre la vila i la part forana

Quadre 12.Anàlisi del Llibre de l’estim de 1568 . Distribució dels senyors de captius per les tres parts de la vila

Quadre 13.Oficis dels senyors de captius

Quadre 14.Càrrecs municipals i reials exercits per senyors de captius

Quadre 15.Nissagues de senyors de captius

Quadre 16.Nombre de membres de cada nissaga de senyors de captius i nombre de captius que els pertanyeren

Quadre 17.Resum dels diners despesos en treballadors lliures, captius i materials, i dels jornals treballats per uns i altres

Quadre 18.Anàlisi de l’administració de l’alqueria d’Andreu Serra, 1322-1324

Quadre 19.Resum del Llibre de clavaria de 1373-1374

Quadre 20.Detall de les diferents obres del Llibre de clavaria de 1373-1374

Quadre 21.Resum del Llibre de clavaria de 1417-1418

Quadre 22.Detall de les diferents obres del Llibre de clavaria de 1417-1418

Quadre 23.Resum del Llibre de l’obrer de 1483-1484

Quadre 24.Detall de les diferents obres del Llibre de l’obrer de 1483-1484

Quadre 25.Resum d’obres del Compte d’obres del castell d’Eivissa

Quadre 26.Resum del Llibre de l’obrer de 1489-1490

Quadre 27.Resum del Llibre de clavaria de 1493-1494

Quadre 28.Resum del Llibre de l’obrer de 1493-1494

Quadre 29.Resum del Llibre de l’obrer de 1550-1551

Quadre 30.Anàlisi del Llibre de salaris de les murades 1561

Quadre 31.Nombre de treballadors i animals a l’obra entre maig i juliol de 1561

Quadre 32.Anàlisi del Llibre de salaris de les murades 1590

Quadre 33.Nombre i procedència dels treballadors de la murada, 1590

Quadre 34.Resum de les obres dels segles XIV i XV analitzades

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1.Freqüència d’ús de les designacions dels captius sarraïns entre els notaris de Barcelona

Taula 2.Vendes de captius fetes per habitants d’Eivissa

Taula 3.Compres de captius fetes per habitants d’Eivissa, 1355

Taula 4.Relació del nombre de senyors de captius respecte de la població total

Taula 5.Nombre de captius i captives

Taula 6.Xifres dels captius i captives adults i infants

Taula 7.Edat dels captius i captives

Taula 8.Captius amb el nom o el cognom del senyor

Taula 9.Nombre de jornals treballats per captius el 1590

Taula 10.Ubicació dels béns immobles dels senyors de captius entre 1351 i 1400

Taula 11.Ubicació dels béns immobles dels senyors de captius entre 1401 i 1450

Taula 12.Despesa feta en treballadors lliures i animals, 1373

Taula 13.Jornals fets per lliures i captius a la vinya d’Andreu Serra, 1322-1324

Taula 14.Albiraments de vaixells sarraïns, 1370-1391

ÍNDEX DE MAPES I PLÀNOLS

Mapa 1.Mapa de l’illa d’Eivissa amb indicació del seu relleu i de les línies divisòries de les senyories medievals i el pla de Vila

Mapa 2.Plànol de la vila d’Eivissa amb les murades medievals i les renaixentistes. S’hi assenyalen els topònims esmentats als llibres d’obra analitzats

Mapa 3.Plànol de l’entorn immediat a la vila d’Eivissa; és un detall del plànol aixecat per Joan Ballester l’any 1738, conservat a l’AHE, sobre el qual s’han grafiat la línia de costa actual i alguns dels topònims que apareixen als llibres d’obra

Mapa 4.Fotografia aèria feta per la Força Aèria nord-americana el 1956. Correspon a la part meridional de l’illa amb les Salines i la vila, s’hi han indicat els camins i topònims esmentats als documents analitzats

INTRODUCCIÓ

OBJECTIUS I MÈTODE

Fent una mirada endarrere, el fet d’haver convertit la captivitat en objecte d’estudi ha estat la conseqüència de diferents contactes previs, més o menys de passada, amb documentació que tractava de captius. L’any 2001 Miquel Barceló em va dirigir la tesi de llicenciatura, consistent en la transcripció i l’estudi del Llibre del mostassaf d’Eivissa , una font formada per un aplec d’ordinacions municipals cronològicament situades entre la meitat del segle XIV i l’inici del XVI. 1 És un exemplar més d’una tipologia documental present a molts arxius de l’antiga Corona d’Aragó, però el d’Eivissa presenta la peculiaritat de contenir un epígraf titulat «De sarrahïns». Aquella nota diferencial va ser constatada al citat estudi, però no es va tractar el tema amb especial atenció. Revisat ara el Llibre del mostassaf , resulta clar que el capítol «De sarahïns», en el qual s’apleguen deu ordenances municipals que, amb algunes altres disperses al llarg del còdex i al capítol «De comuns», estaven destinades a establir les accions que es consideraven faltes i delictes si eren comeses per captius i a estipular els càstigs que els eren d’aplicació. Eren ordenances del Consell de la Vila mitjançant les quals es posava sota competència de servidors públics el maneig i el control del contingent captiu. El fet que aquell grup fos format per individus que eren propietat privada de diferents senyors i senyores de captius mostra fins a quin punt els qui tenien captius manejaven les engranes del poder i s’ajudaven dels recursos públics per controlar-los. Com es desenvoluparà més avall, sobretot al capítol III, titulat «Els captius i els senyors de captius», i al V, «Una societat amb captius», la caracterització dels propietaris de captius és central en aquest estudi de la captivitat a l’Eivissa medieval i moderna.

Uns anys abans de l’edició del Llibre del mostassaf , el 1995, vaig editar un opuscle titulat Captius, sarraïns, batejats, persones de talla…Sobre l’esclavitud a l’Eivissa medieval , basat sobretot en les ordenances d’aquell Llibre i en algunes dades preses de documents d’arxiu, de la bibliografia local i fonamentalment del llibre de Charles Verlinden de 1955. El professor Barceló, ja fa uns anys, a la vista d’aquell contacte meu amb els captius en els treballs esmentats, va proposar-me el tema dels captius medievals d’Eivissa com a objecte d’estudi per a la tesi doctoral. El mateix M. Barceló havia tractat el tema en diverses ocasions, amb especial atenció als captius eslaus portats a través de mitja Europa cap al califat cordovès, els ṣaqāliba (en singular ṣiqlab ). També havia tractat dels captius fets pels feudals, sempre presents en documents molt freqüentats, com el Llibre dels feits i altres cròniques medievals, així com, darrerament, dels indis captius dels escrits de Bartolomé de Las Casas. De fet, els captius són sempre presents als treballs dedicats a les conquestes del segle XIII i el 1986 Aurèlia Jené va fer dels habitants de Menorca fets captius quan la conquesta de 1287 el centre del seu breu però magnífic estudi; el publicà en un volum titulat La formació i expansió del feudalisme català i hi dóna relleu perceptible a la selecció dels captius feta pels conqueridors. 2 Aquella captivitat significà, com escrigué pocs anys després Ramon Muntaner, «destrouir una nació de gent».

El posicionament historiogràfic d’A. Jené ha estat excepcional. Els captius solen ser tractats com una conseqüència secundària de l’acció de conquesta, però en el procés de conquesta, en sentit ampli, o en l’estat de guerra permanent entre les societats feudals i els seus veïns no feudals, els captius no sempre foren un efecte subsidiari. L’alta freqüència dels esments a cavalcadors i corsaris cercadors de botí proven com eren de principals els captius en els objectius d’aquelles accions. Fins i tot en el cas de les conquestes «de territori», l’estudi de Jené, basat en els albarans d’adjudicació, rescat i venda dels habitants de la Menorca conquerida per Alfons III, mostra la mecànica del fet: la previsió de fer captiva la població i la consideració que el seu valor en moneda havia de destinar-se a l’amortització de les despeses de la campanya; la necessària reducció de la resistència i, d’immediat, la salvaguarda del botí per part del rei i la gestió física dels pobladors inermes, fets captius, seleccionats i despullats per mitjà de l’exigència de rescat d’allò que poguessin haver amagat. Els relats o els documents d’altres conquestes posteriors, com la de Màlaga el 1487, permeten observar una seqüència semblant de les accions dels conqueridors. A Eivissa, en el curt interval entre les conquestes de Mallorca i la de València, es va fer una cosa semblant, però no fou narrada en els documents.