Eduard Martí Fraga - El braç militar de Catalunya

18 Cfr. Josep Fontana, «Sobre el comercio exterior de Barcelona en la segunda mitad del siglo XVII», Estudios de historia moderna , V, Barcelona, 1955, pp. 197-215, p. 203.

19 Cfr. Josep Maria Torras Ribé, «Els corresponsals del comerç català amb Europa al començament del segle XVIII», Recerques , 23, Barcelona, 1990, pp. 115-139. La citació es troba a la p. 126.

20 Cfr. Benet Oliva i Ricós, La generació de Feliu de la Penya , Lleida, Edicions Universitat de Lleida, 2001.

21 Cfr. Isabel Lobato Franco, Compañías y negocios en la Cataluña preindustrial , Sevilla, Universidad de Sevilla, 1995, p. 223. Vegeu també Pere Molas, Comerç i estructura comercial a Catalunya i València als segles XVII i XVIII , Barcelona, Curial, 1977.

22 Eva Serra, Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII , Barcelona, Crítica, 1988, pp. 407-410. Vegeu també Jaume Torras, «L’economia catalana abans del 1800. Un esquema», a Història económica de la Catalunya contemporània , vol. I, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1994, pp. 13-38.

23 Cfr. Francesc Valls, La Catalunya atlàntica. Aiguardent i teixits a l’arrencada industrial catalana , Vic, Eumo, 2004; Emili Giralt, «La viticultura y el comercio catalán del siglo XVIII», Estudios de Historia Moderna , vol. II, Barcelona, 1955, pp. 157-176.

24 Cfr. Albert García Espuche, Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana , Vic, Eumo, 2004, pp. 301 i ss. Cfr. Josep Fontana, «La Guerra de Successió: els motius de Catalunya», dins Revista de Dret Històric Català , Societat Catalana d’Estudis Jurídics, vol. 3, 2004, pp. 11-23.

25 Narcís Feliu de la Penya, Anales de Catalunya , edició facsímil, Barcelona, Editorial Base, 1999, vol. III, p. 381.

26 Archivo Histórico Nacional, Estado, 3376-1, núm. 10, 28-XII-1711. Citat per Joaquim Albareda a «Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706. La represa del constitucionalisme», dins Constitucions, capítols i actes de Cort 1701-1702, 1705-1706 , Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2006, p. XLIV.

27 Comte de Robres, Memorias para la historia de las guerras civiles de España , edició de José Maria Iñurritegui, Madrid, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2006, p. 16.

28 Citat per Núria Florensa, El Consell de Cent, Barcelona a la Guerra dels Segadors , Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 1996, pp. 113-114.

29 Joaquim Albareda, «Política, economia...», pp. 47-48.

30 Núria Sales, Els segles de decadència. Segles XVI-XVII , dins Pierre Vilar (dir.), Historia de Catalunya , vol. IV, Barcelona, Edicions 62, 1993.

31 Eduard Puig, Intervenció reial i resistència institucional: el control polític de la Diputació del general de Catalunya i del Consell de Cent de Barcelona (1654-1705). Tesi doctoral, Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 2012. Vegeu també: Antoni Simon, Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea , València, Universitat de València, 2011.

32 Fernando Sánchez Marcos, Cataluña y el Gobierno central tras la guerra de los segadores , Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1983, p. 64.

33 Xavier Torres i Sans, «La Catalunya i la Generalitat dels darrers Habsburg: d’una guerra a l’altra. Diputats triennis 1656-1671», dins DD.AA., Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents , Barcelona, Generalitat de Catalunya i Fundació Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 256.

34 Eva Serra, «Una alternativa nacional sota l’aparença de conflicte dinàstic», dins DD.AA., Actes del Congrés internacional l’aposta catalana a la Guerra de Successió , Barcelona, Museu d’Història de Catalunya, 2007, pp. 509-518. La citació es troba a la p. 513. Vegeu de la mateixa autora, Eva Serra, «El Pas de Rosca en el camí de l’Austriacisme», dins Joaquim Albareda (ed.), Del patriotisme al catalanisme , Vic, Eumo, 2001, pp. 71-104.

35 Joaquim Albareda, «Les Corts de 1701-1702 i 1705-1706...», p. XLI.

36 Josep Maria Bringé et al ., «Els comuns a les Corts Generals del segle XVIII», dins DD.AA., Actes de l’Aposta catalana ..., p. 215.

37 Joaquim Albareda, La Guerra de Sucesión en España , Barcelona, Crítica, 2010, p. 183.

38 Peter Blicke, Resistance, Representation et communauté , París, PUF, 1998.

39 Eva Serra, «1640 Una revolució política. La implicació de les institucions», dins Eva Serra (coord.), La revolució catalana de 1640 , Barcelona, Crítica, 1991, pp. 3-65. La citació es troba a la p. 65.

40 Víctor Ferro, El dret públic català . Les institucions a Catalunya fins al decret de Nova planta , Vic, Eumo, 1987, p. 258.

41 Eduard Martí, «Las novenas de la Diputación de Cataluña en la segunda mitad del siglo XVII», dins Betlem Castellà (coord.), Poders a l’ombra. Les comissions de les institucions parlamentàries i representatives , Barcelona, Parlament de Catalunya, 2014, pp. 177-208.

42 Ángela Benedictis, «Guerra, tirannide e resistenza negli scriti politici catalani», dins DD.AA., Actes de l’Aposta catalana ..., pp. 65-72. La citació es troba a la p. 68.

43 Josep Fontana, «La guerra de successió...», p. 20.

44 Cfr. Joaquim Albareda, Escrits polítics del segle XVIII . Tom V . Escrits del moment republicà , Vic, Eumo, 2011.

45 Cfr. Hamish Scott, The european nobilities in the seventeenth and eighteenth century , Londres, Longman, 1995, p. 8.

46 Per al cas de Navarra, Alfredo Floristán ha constatat els esforços de la monarquía per mantenir un Braç Militar amb «dimensiones reducidas y limitadas, que no retardasen el debate y su control desde Madrid». Cfr. Alfredo Floristán, «Honor estamental y merced real. El Brazo Militar en las Cortes de Navarra», Príncipe de Viana , 234, 2005, pp. 135-196. La citació es troba a la p. 141.

47 Cfr. Antonio Domínguez Ortiz, «La nobleza como estamento y grupo social en el siglo XVII», dins M. Carmen Iglesias (coord.), Nobleza y Sociedad en la España Moderna , 3 vols. Oviedo, Nobel, 1996, pp. 113-134. La citació es troba a la p. 120.

48 Marie Laure Legay i Roger Baury (eds.), L’invention de la décentralisation. Noblesse et pouvouirs intermédiaires en France et en Europe XVII è - XIX è siècle . Villeneuve d’Aqsc, 2009, Septentrion press universtaires, p. 381.

49 Jean Bérenger, «Noblesse et absolutisme de François I à Louis XIV», dins Bela Kopeczi i Eva H. Balázs (eds.), Noblesse français noblesses hongrois, XV è - XIX è siecles , París, Editions du CNRS, 1981, p. 34. Cfr. També Jose Antonio Maravall, Poder, honor y élites en el siglo siglo XVII , Madrid, Siglo XXI, 1979.

50 Cfr. Lawrence Stone, La crisis de la aristocracia, 1558-1640 , Madrid, Alianza, 1985, p. 100.

51 Cfr. Anthony F. Upton, «The Sweditch Nobility...», p. 24.

52 Cfr. Marie Laure Legay, Les état provinciaux dans la construction de l’Etat Moderne , Gènova, librairie Droz, 2001, p. 84.

53 Cfr. Henry Kamen, La España de Carlos II , Barcelona, Crítica, 1987, p. 411.

54 Cfr. Alfredo Floristán, «Honor estamental...», p. 137.

55 Cfr. M. Carmen Iglesias, «La nobleza ilustrada del siglo XVIII español: el condado de Aranda», dins M. Carmen Iglesias (coord.), Nobleza y sociedad ..., pp. 245-283. La citació es troba a la p. 252.