Eduard Martí Fraga - El braç militar de Catalunya

El primer capítol, voluntàriament breu, pretén ajudar a entendre el context en el qual es fan les ordinacions del Braç Militar el 1602. Per aquesta raó, fem una breu història de l’estament durant el segles XV-XVI per a després passar a analitzar el context polític de 1602 i els protagonistes de la «refundació» del Braç. El segon analitza el funcionament intern de l’estament i s’hi mostra com al llarg del segle XVII es va anar desenvolupant com un comú en igualtat de condicions al Consell de Cent i a la Diputació. A la vegada, hi destaquem algunes particularitats que fan de la institució un organisme original en el context del segle XVII, especialment per l’absència de control insaculatori. El tercer capítol es dedica als membres i a la composició social del Braç Militar i s’analitza el paper desenvolupat pels advocats. Finalment, els capítols quatre, cinc i sis repassen l’evolució de la història de la institució i mostren com progressivament va anar adquirint una importància més gran fins a arribar a tenir un paper clau en el darrer període. Com recorda Pere Molas, els membres de l’estament van esdevenir a la primera dècada del segle XVIII «defensores del sistema constitucional catalán, con más fuerza que la propia Generalidad». 92

Finalment, abans d’entrar en matèria, volem fer un seguit d’observacions. Primer de tot, cal reconèixer que la manca d’estudis sobre el Braç Militar s’explica pel fet que la documentació oficial que s’ha conservat és escassa. La principal font per al seu estudi és el llibre de deliberacions del Braç Militar, conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El llibre, que és una barreja de dietari i de llibre de deliberacions, conté els registres de l’estament des del 1623 fins al 1711, però en cap cas suposa una font exhaustiva, ja que els forats temporals que hi ha són considerables. Per això, cal entendre totes les xifres que aportem en aquest treball com un mínim segur, sense oblidar que, molt probablement, el nombre de reunions i de decisions preses per la institució va ser molt més gran. Per aquesta raó, tots els quadres i gràfics que es recullen no contenen la font, ja que quan no es diu el contrari, la informació procedeix del llibre de deliberacions. En els altres casos, se cita la font adequadament. D’altra banda, utilitzem con a sinònims conceptes com «braç Militar» i «estament militar». Altres fonts de treball han estat els llibres de deliberacions i dietaris del Consell de Cent i de la Diputació, així com nombrosos dietaris i memorials.

I acabo amb un seguit d’agraïments. Tot aquest treball no hauria estat possible sense l’ajuda de nombroses persones i institucions. En primer lloc, lògicament, vull agrair a la Fundació Congrés de Cultura Catalana la concessió del XXX Premi Ferran Soldevila i l’edició del present treball. El professor Joaquim Albareda, mestre i amic, és el principal «culpable» que aquesta obra hagi estat possible. Els seus consells i ànims han estat sempre fonamentals al llarg d’aquests anys. Em considero un afortunat per tenir-lo sempre al meu costat. D’altra banda, voldria fer menció a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, una institució decisiva en la recerca històrica d’aquest país, i al seu professorat, especialment a Jaume Torras, a Josep Maria Delgado, a Josep Fontana i a Josep Maria Salrach. Caldria afegir-hi encara la professora Eva Serra i Albert Garcia Espuche. Tots, d’una manera o altra, han estat decisius en la meva formació com a historiador i sempre estaré en deute amb ells. Per la seva banda, la Universitat Internacional de Catalunya i, més concretament, la Facultat de Ciències de la Comunicació, em va facilitar sis mesos sabàtics per a dur a terme el cos principal d’aquesta recerca, sense els quals aquesta obra tampoc hagués estat possible. Deixo constància, doncs, del meu agraïment. Cristina Sarró, amb la generositat que la caracteritza, em va donar un suport inestimable en la maquetació final del text. Josep Capdeferro va tenir l’amabilitat d’indicar-me alguns fons de l’ACA que, sense que ell ho sabés, han estat molt valuosos per a dur a terme alguns punts de la recerca. Jordi Morell, Sergi Rosés i Imma Muxella, amb la seva important tasca a la biblioteca de la UPF, esdevenen una ajuda inestimable per a tot investigador. Al Sergi, al Toni, a l’Álex, a la Núria, a la Betlem, a l’Eduard, al Pablo, a la Pilar, al Jose, a l’Íñigo, al Manuel, a l’Ivan, a tota la gent de Viera i d’Aran, així com als companys de feina de la Universitat Internacional de Catalunya, els dono les gràcies per estar sempre al meu costat. Finalment, a la meva mare, al Vicens, al Carles i la Natalia, a qui els dedico especialment aquesta obra.

EDUARD MARTÍ

1 Salvador Sanpere i Miquel, Fin de la Nación Catalana . Edició facsímil a cura de Joaquim Albareda, Barcelona, Base, 2001, p. 677.

2 Francisco de Castellví, Narraciones Históricas , Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997, vol. 4, p. 253. D’ara endavant el citarem com a F. Castellví, Narraciones ..., indicant el volum i la pàgina.

3 Francisco Morales Roca, «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Reinado de Carlos II 1665-1700», Hidalguía , 153, Madrid, 1979, p. 187.

4 Cfr. Joan Luis Palos, «Una lectura de la Guerra dels segadors (1638-1644)», dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya , Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999, vol. V, pp. XVI-XXXII. La citació es troba a la p. XXVII.

5 Núria Sales. De Tuir a Catarroja , Barcelona, Afers, 2002, p. 211.

6 Cfr. Jean Dominique Lassaigne, Les assemblées de la noblesse de France aux XVII et XVIII siècles. París, Editions Cujas, 1962.

7 Cfr. Anthony F. Upton, «The Sweditch Nobility, 1600-1772», dins Hamish Scott, The european nobilities in the seventeenth and eighteenth century , Londres, Lognaman, 1995, pp. 11-40.

8 El 1700 es parlava dels «officials del gremi de dit Molt Illustríssim i fidelíssim bras». ACA, LLibre de deliberacions del Braç Militar, G-69, 8 vols. D’ara endavant, LLDBM. La citació es troba al vol. VI, dia 21 d’abril de 1700.

9 Josep Alòs, es referia a «los oficios de aquel gremio» (Josep Maria Gay Escoda. El corregidor a Catalunya , Madrid, Marcial Pons, 1997, p. 756) i Francisco Ametller no va deixar de criticar el «gremio del Brazo Militar» (Salvador Sanpere i Miquel, Fin de la nación ..., p. 677).

10 Andrés Avelino Pi i Arimon. Barcelona Antigua y Moderna , Barcelona, Librería Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, vol. II, pp. 341-348.

11 Josep Fontana, «En els inicis de la Catalunya contemporània. L’economia a la segona meitat del segle XVII», dins Ramon Grau (coord.), El segle de l’Absolutisme 1714-1808 , Barcelona, Institut de Cutltura, 2002, pp. 13-21; Xavier Torres, «Manufactura urbana i indústria rural», dins DD.AA., Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 106-121.

12 Cfr. Pierre Vilar, Catalunya dins l’Espanya Moderna , Barcelona, Edicions 62, 1964, vol. II, p. 324.

13 Cfr. Pierre Vilar, Catalunya ..., p. 356.

14 Cfr. Jaume Torras i Elies, «Transformacions agràires i industrials. Qüestions obertes», Estudis d’Història Agrària , 20 (2007), pp. 155-163. a citació es troba a la pp. 158 i ss.

15 Albert Gacía Espuche, Un siglo decisivo. Barcelona y Cataluña 1550-1640 , Madrid, Alianza, 1998, p. 88.

16 Cfr. Albert Gacía Espuche, Un siglo decisivo ..., p. 202.

17 Albert Gacía Espuche, Un siglo decisivo ..., p. 154.