M. Josep Cuenca Ordinyana - L'oració composta (I) - la coordinació

Un altre sector crític, el constituïren lingüistes estructurals, sobretot S.C. Dik, el qual, amb el seu estudi monogràfic Coordination. Its Implications for the Theory of General Lingüístics (1968), presentà una alternativa sintàctica a les propostes generativistes i, d’altra banda, assentà les bases de la gramàtica funcional, que, vint anys més tard, ha servit de marc teòric per a una monografia sobre les condicions sintàctiques de coordinabilitat en espanyol (Franchini (1986)).

Finalment, la coordinacio, com a fenomen que ultrapassa els límits oracionals i ateny el text, es va convertir també en una de les justificacions bàsiques dels estudis de caire textual 6, els quals s’ocupen, entre d’altres qüestions, de diferenciar la connexió oracional i la textual, i d’estudiar aquesta darrera 7. No oblidem, tanmateix, que la Gramàtica Textual té les seues arrels en el generativisme i parteix de la seua crítica.

Pel que fa a la lingüística catalana, fins fa molt poc no hi havia cap estudi dedicat a la coordinació. Sols comptàvem amb els comentaris dels gramàtics tradicionals, circumscrits en general a l’anàlisi de les conjuncions, un parell d’articles de S. Mariner Bigorra (1981 i 1982) sobre els nexes adversatius, i les breus remarques de G. Rigau (1981:109-114) sobre l’estatut dels connectors en una gramàtica del discurs. En els dos darrers anys han aparegut dues aportacions importants: l’estudi generatiu de la coordinació fet per J. Solà (Bonet i Solà (1986)) i l’anàlisi dels nexes interoracionals d’E.N. Serra (Morant i Serra (1987)). Amb aquestes obres la lingüística catalana ha connectat amb les més actuals propostes sobre la qüestió.

Notes

(1)Vegeu Dik (1968:1-2), Tato (1976:225), Lang (1984:14-15) i Franchini (1986:3-5), entre altres.

(2)Vegeu Franchini (1986:16-17), on es recullen les referències d’alguns recents estudis sobre la relació de la coordinació amb l’evolució diacrònica de les llengües i amb el desenvolupament lingüístic de l’infant.

(3)Bernárdez (1982: 26 i ss.) s’ocupa d’aquesta qüestió en repassar les causes de l’aparició de la Lingüística del Text.

(4)Destaquen, entre altres, L. Gleitman(1965), Lakoff i Peters (1966), Ross (1967), Dougherty (1970 i 1971) i Schachter (1977), dels quals parlarem posteriorment.

(5)Entre ells cal citar R. Lakoff (1971), A. Wierzbicka (1967/1972) i J. D. McCawley (1973 i 1981).

(6)Vegeu Bernárdez (1982:26-27), el qual es refereix precisament a la coordinació i el seu estudi en la GGT com a justificació de l’aparició de la Lingüística Textual.

(7)Aquesta és l’orientació present en els treballs del lingüista sistèmic M.A.K. Halliday (Halliday (1965) i Halliday-Hasan (1976) etc.) i del gramàtic textual T.A. van Dijk (1972,1973 i 1977).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.