Rafael Aracil i Martí - El País Valencià sota les bombes (1936-1939)

Aviació Legionària. Resum d’activitats d’agost 1937 (AAM)

Un parell de mesos abans, concretament l’1 de juny, s’havia remès als italians la ma-teixa informació sobre la ciutat de Castelló de la Plana. En aquest cas, els objectius mar-cats eren dotze. En el mateix informe apa-reixien assenyalats com a objectius militars una fàbrica de municions i un depòsit de màquines (de ferrocarril), de les poblacions de Borriana i Benicarló respectivament. 46

Durant el mes següent, els dies 15 i 16 de setembre, els hidros bombardejaren el port i l’estació de València. Durant les nits del 22 al 23 i del 23 al 24 d’aquest mes de setembre de 1937, els hidroavions de la le-gió Còndor van bombardejar Sagunt 47i van causar diversos ferits. Després, en l’atac del dia 22 de desembre a l’estació, van haver-hi 32 víctimes mortals i nombrosos ferits. 48

Sagunt, 22 de desembre de 1937. 34 morts (AAM)

Els darrers mesos de 1937 l’aviació de bombardeig italiana va anar augmentant gradualment els seus efectius i sobretot es van començar a utilitzar els Savoia S-79, uns avions que per la seua velocitat, autono-mia, capacitat de càrrega i armament, eren en aquells moments, segurament, els mi-llors bombarders mitjans de sèrie del món. Entre el final de setembre de 1937 i el principi de gener de 1938, dos grups amb qua-tre esquadrilles d’aquests avions van formar el 8è Stormo de bombardeig veloç. 49Des-prés de la victòria de Santander, Mussolini havia decidit potenciar al màxim l’aviació italiana, tant al continent com a les Illes, per a accelerar el final de la guerra. 50La veloci-tat d’aquests aparells els permetia llançar atacs imprevistos sobre les ciutats i, en pocs minuts, aconseguir els seus objectius. En-front dels caces republicans, adoptaven una formació de defensa molt efectiva que, si tenim en compte que el seu armament era de més abast que el dels caces enemics, els feia quasi invulnerables.

En aquestes condicions, la quantitat de bombardeigs que van començar a patir les ciutats sota control del govern de la Repú-blica va augmentar considerablement. També els comandaments militars de l’avi-ació van ordenar intensificar els atacs sobre els ports i ciutats enemics. Així, doncs, du-rant la nit del 15 al 16 de setembre de 1937, una esquadrilla de l’Aviació Legionària i una altra de la legió Còndor van bom-bardejar el port de València.

València, el pas dels avions italians (BN)

L’Aviació Legionària amb base a les Illes bombardejava generalment els objectius in-dicats pel comandament espanyol i sols en alguns casos determinats les decisions eren preses directament des de Roma. 51Els ob-jectius assenyalats pels espanyols no sempre eren rigorosament estratègics. Per exemple, el 3 de juliol de 1937, el quarter general de l’aire, a petició del general Franco, havia or-denat un bombardeig sobre València com a represàlia per atacs aeris de l’aviació repu-blicana sobre alguna població del territori nacional. 52En els arxius de l’aviació italiana es conserven molts telegrames en què el co-mandament de l’exèrcit de l’aire franquista, per ordre expressa del general Franco, sol· licita el bombardeig d’alguns objectius. 53

Més al sud de València, a la ciutat d’Ala-cant, el dia 30 de setembre a les 9:00 ho-res, vuit S-79 van descarregar onze tones d’explosius sobre el port. 54Una nota del Ministeri de Defensa Nacional especificava el següent:

“Siguiendo el plan de bombardear pobla-ciones del litoral mediterráneo, sin perseguir objetivos verdaderamente militares, cuatro trimotores facciosos, de la base extrajera es-tablecida en Palma de Mallorca, realizaron esta mañana un ataque sobre Alicante, lan-zando bastantes bombas. Por fortuna, este bombardeo no ocasionó el número de vícti-mas ni los daños materiales que produjeron los realizados últimamente en Barcelona y Valencia, donde perecieron bastantes perso-nas, todas ellas pertenecientes a la población civil y fueron derribadas modestas viviendas obreras. En Alicante sólo resultaron algunos heridos, siendo los daños casi nulos.” 55

En canvi, d’altres fonts parlen d’un home mort, el cadàver del qual surava sobre les aigües del port. 56

Poc després, el 8 d’octubre de 1937, a fi de mantenir la tensió i la por bombardejant des de gran altura, on no arribaven els anti-aeris, un altre atac causava un mort i dotze ferits al port d’Alacant. 57

Durant aquest mes d’octubre, els Savoia S-79 van bombardejar també Dénia el dia 2, València el 3 i Sagunt el 9, Cartagena el 14 i Peníscola el 20. 58L’atac sobre València fou efectuat per cinc S-81 que van llançar sobre la ciutat cinquanta bombes i hi van causar cinquanta morts, setanta-vuit ferits i la des-trucció de cent seixanta cases.

El dia 12 d’octubre al migdia, tres avions van deixar caure les seues bombes sobre la ciutat de Dénia i les rodalies. El nombre de víctimes mortals ocasionat per l’agressió va ser de cinc. El dia 14 d’octubre del mateix any 1937, era bombardejat el Grau de Va-lència; el dia 15, el port de Castelló, i el 18 Benicarló i el port de Vinaròs. A Benicarló les bombes van caure prop de l’institut de secundària i d’una fàbrica de conserves. L’atac només va produir sis ferits lleus i es-cassos danys materials.

Precisament a la primeria d’octubre ema-naren una sèrie de directrius de l’Estat Ma-jor de l’Aire, amb el títol “Operacions sobre l’Ebre”. Aquestes directrius estaven motiva-des per la preparació d’una ofensiva de les tropes franquistes des del nord de la serra d’Alcubierre fins al Cinca o el Segre, una ofensiva prevista per al dia 5 de novembre. Les directrius afectaven l’Aviació Legionària italiana, tant de la península com de Balears, la legió Còndor i l’Aviació Hispana; cadascu-na tenia assignada una zona d’actuació. L’operació havia de desenvolupar-se en dues fases. La majoria dels aeròdroms figuraven com a objectius en la primera fase i la resta dels objectius, que comprenien des de cen-tres materials i depòsits de material de guer-ra fins a les xarxes elèctriques, els ports i les fàbriques situades en la rereguarda, es deixa-ven majoritàriament per a una segona etapa. En el cas de les instal·lacions i el tràfic dels ports situats en la rereguarda de la zona re-publicana, els objectius de la primera fase eren Alacant, València, Cartagena i, en la segona etapa de l’operació, Castelló. Quant a les fàbriques de material de guerra, aparei-xen citades, amb l’objectiu d’avariar les instal·lacions i, si era possible, paralitzar-ne la producció, les set fàbriques següents: Casa Cros (Badalona), fàbrica d’avions (Reus), Si-derúrgica (Sagunt) i Hispano Suiza, Elizalde, Maquinista Terrestre i Marítima, i els edificis salesians, totes elles a Barcelona. Excepte la fàbrica de Sagunt i Elizalde, la resta eren ob-jectius de la primera fase. 59

13 de desembre de 1937. Atac als ponts de Vila-real (AAM)

El conjunt d’aquestes ordres explica la sèrie de bombardeigs que van patir moltes de les ciutats i pobles de la rereguarda del front aragonès, on es trobaven els aerò-droms i els depòsits militars i aquartera-ments de les unitats de l’exèrcit popular de la República que guarnien aquest front. Les ordres relatives als objectius situats en la costa, sobretot les referides als ports, expli-quen l’augment de bombardeigs del qual la ciutat d’Alacant en fou un bon exemple.