Rafael Aracil i Martí - El País Valencià sota les bombes (1936-1939)

Atesa la importància que va tenir per a les operacions de bombardeig l’Aviació Legionà-ria amb base a l’illa de Mallorca, ens detin-drem a precisar quina en va ser la composició al llarg de la guerra. La seua aparició a l’illa es va produir els primers dies de la contesa, en concret el 19 d’agost de 1936, i des d’aquell moment el seu potencial no va parar d’aug mentar. Els primers avions de bombardeig que hi van arribar foren els Savoia S’i-81, al principi de 1937, i es creava el XXV grup de bombardeig pesat, anomenat Pipistrelli delle Baleari .

Plaça d’Emili Castelar, València, 1937 (BN)

A partir del mes de febrer de 1937, van aparèixer els moderns Savoia S-79 i a partir del mes de juny van formar un grup de bombardeig ràpid, els Falchi delle Baleri , 5que fou progressivament reforçat. El primer bombardeig d’aquests nous aparells al País Valencià fou el del 7 de març de 1937, so-bre la ciutat de València. 6

Però quan l’Aviació Legionària va aug-mentar enormement els seus efectius va ser durant l’any 1938. Exactament a principis d’any, formaven les esquadrilles amb base a Mallorca els aparells següents: vint-i-set Sa-voia S-79, pertanyents al 8è Stormo, i onze Savoia S-81, pertanyents al XXV Gruppo. 7

Així, la suma d’avions destinats al bombar-deig del litoral en mans dels republicans era de trenta-vuit, encara que cal tenir en compte que no sempre estaven operatius en la seua totalitat.

Amb totes aquestes dades, és evident que tant en quantitat com en qualitat, el conjunt de l’aviació franquista va tenir en avions de bombardeig una superioritat in-discutible respecte a l’aviació republicana. A la qual cosa hem d’afegir que el comanda-ment franquista va tenir una idea clara de com utilitzar aquesta superioritat per a neu-tralitzar els ports i les comunicacions de la zona republicana i al mateix temps realitzar bombardeigs amb clara intenció intimidado-ra sobre les ciutats de la mateixa zona. Ma-drid, Durango, Gernika, Barcelona, Lleida, Granollers, València i Alacant constitueixen, entre moltes altres, un clar exemple d’aquesta utilització dels bombardeigs per part del comandament franquista. La majo-ria dels atacs aeris que van afectar nuclis urbans i que, per consegüent, van causar un nombre més gran de víctimes civils, van ser realitzats per l’aviació italiana.

1. Ferdinando Pedriali: “Guerra di Spagna e avia zione italiana”, a Aeronautica militare italiana , Roma, Ufficio Storico, 1992, 2a ed., p. 390.

2. Karl Ries, Hans Ring: The Legion Condor. A His-tory of the Luftwaffe in the Spanish Civil War. 1936-1939 , Pennsylvania (USA), 1992; Raúl Arias: Legión Cóndor , Madrid, 2000; Lucas Molina i José M. Man rique: Legión Cóndor. La historia olvidada , Valladolid, Quirón, 2000; Patrick Laureau, José Fernández: La Legión Cóndor , Boulogne-sur-Mer, 1999.

3. L. Molina i J.M. Manrique: Legión Cóndor..., op. cit.

4. Rafael de Madariaga Fernández: “La aviación de bombardeo republicana”, a La aviación en la gue rra española, Monografías del Ceseden, 39, Madrid, 2000, p. 67.

5. Alcofar Nassaes: La aviación legionaria en la guerra española, Barcelona, 1975, pp. 223-224.

6. Vegeu Rafael Montaner (coord.): “Documentos: 70 aniversario del fin de los bombardeos”, Levante (València, 28/03/09), p. 2.

7. F. Pedriali: “Guerra di Spagna...”, op. cit.

2. Els primers bombardeigs aeris i navals

Des que van arribar a Madrid les primeres notícies de la sublevació militar al nord d’Àfrica, el govern republicà va prendre una sèrie de decisions encaminades a impedir que la sublevació s’estengués, entre les quals destaca la de bombardejar per mitjà de l’avi-ació i la marina les ciutats del protectorat que s’havien sollevat. Per a aquests bombar-deigs, el govern de la República només comptava amb els avions Douglas DC-2 i els Fokker F-II. Ambdós models eren comercials i ràpidament van ser transformats en avions de bombardeig. Des de l’aeroport sevillà de Tablada, abans que fos dominat pels solle-vats, es realitzaren una sèrie d’incursions sobre Ceuta, Melilla, Larache i Tetuan els dies 17 i 18 de juliol, com a conseqüència dels quals al campament de la legió de Meli-lla van morir dos legionaris i foren ferits uns altres set; sobre Tetuan es van llançar vuit bombes que van tocar la part posterior de l’edifici de l’Alta Comissaria, produint nom-broses víctimes entre la població autòctona, els impactes es van produir a la mesquita i el barri àrab. Això va estar a punt de produir un enfrontament entre els insurreccionats que controlaven la situació i la població mar-roquina de Tetuan, que va reaccionar amb protestes irades i manifestacions massives i amenaçadores. La presència del gran visir Sidi Amed El Gamnia va salvar la situació tranquil·litzant els ànims. Al final, l’única cosa que es va aconseguir amb el bombar-deig fou irritar els marroquins i aglutinar-los al voltant dels sollevats.

Els bombardeigs de l’aviació van ser seguits de molts altres navals, realitzats pels vaixells de l’esquadra, que es mantenien sota el control del govern de la República després que les dotacions s’havien enfrontat als comandaments dels vaixells i havien im-pedit que aquests passaren al control dels insurreccionats. El govern de la República va ordenar, des del mateix dia 19, bombardejar les places del protectorat insurreccionades. El destructor Sánchez Barcáiztegui va com-plimentar aquesta ordre l’endemà: “Cumpli-mentando órdenes de V.E.”, i emetia per rà-dio el dia 20 “he bombardeado plaza Ceuta a corta distancia, hasta que el intenso fuego de sus baterías ha indicado retirada. Varias casas de Ceuta, suponemos edificios milita-res, están ardiendo bajo nuestro fuego”. 8

El dia 25 de juliol el cuirassat Jaime I i els creuers Libertad i Cervantes van bombarde-jar novament Ceuta amb resultat de 10 morts, 9i l’endemà, dia 26, l’objectiu va ser Melilla. Els vaixells van ser fustigats pels avions Breguet, que van quedar a les mans dels insurreccionats durant els atacs. Encara que aquests bombardeigs van causar algu-nes destrosses i víctimes en ambdues ciu-tats, no van aconseguir els seus objectius de desmoralitzar i impedir que la sublevació es consolidés al protectorat. El dia 2 d’agost es van registrar nous bombardeigs, poc inten-sos i efectius, sobre Ceuta, Algesires i Tarifa per part de la flota republicana.

En la península, l’aviació lleial al govern republicà va ser utilitzada ràpidament per atacar als sollevats. Concretament, a les 3 de la matinada del 19 de juliol, des de l’aerò-drom de Los Alcázares (Múrcia), va ser bom-bardejada la base aeronaval de San Javier.

Poques hores després els avions del Prat van contribuir a desarticular les columnes insur-reccionades a Barcelona. Si bé en el primer vol, efectuat per l’alferes Robles i el coman-dant Reyes, no van aconseguir localitzar la caserna de l’avinguda d’Icària i van haver de tornar al Prat sense haver efectuat el bombar-deig, més endavant van tenir èxit i distintes casernes i columnes van ser bombardejades. Aquests atacs van desmoralitzar els insurrec-cionats i van contribuir en gran manera a la seua derrota.

L’endemà, a Madrid, des de l’aeròdrom de Getafe es va bombardejar la caserna d’ar-tilleria pròxima i, junt amb els avions de Cua tro Vientos, van atacar els insurreccionats a la caserna de Montaña i de Campamento, cosa que acabà amb la seua moral: “Cuando aparecieron los primeros aviones, que creía-mos nuestros, nos reunimos todos en el patio del cuartel de la Montaña, entusiasmados y dispuestos a salir a la calle, hacia el Ministe-rio de la Gobernación. Al saber que eran ro-jos, cundió la desilusión y ya nadie supo qué hacer hasta que nos asaltaron”. 10