Rafael Aracil i Martí - El País Valencià sota les bombes (1936-1939)

El 21 de novembre de 1937, Alacant va ser l’objectiu dels avions franquistes; les bombes van caure en els barris alts de la po blació i una d’elles va destrossar un refugi al carrer de l’Horta, produint algunes vícti-mes. El balanç final va ser tràgic: trenta-set persones van perdre la vida i seixanta van resultar ferides. 60

22 de desembre de 1937. Borriana, voltants de la ciutat i el port (AAM)

Segons els informes de la DECA, la se qüència d’aquest bombardeig fou la següent:

“1.20 horas. Varios trimotores JUNKER volando a más de 1.000 m. de altura bom-bardean la población en dos recorridos des-cargando en el primero unas cinco bombas y en el segundo unas ocho bombas durando la agresión unos 15 minutos dirigida principal-mente sobre el OESTE de la ciudad, en barriadas obreras de viviendas modestas com-prendidas entre el Castillo de Septiembre, Santa Bárbara y la Plaza de Toros sin alcan-zar objetivo militar alguno. Quedaron otras varias bombas sin detonar de las que se ha recogido una que se calcula pesa más de 200 kilos. Los lugares que sufrieron en mayor grado la agresión fueron la calle de S. Mi-guel, la Avd. de la Libertad, la calle de Huer-tas y la calle de Trafalgar resultando unos treinta muertos de los cuales 16 son niños y 43 heridos controlados a la hora de infor-mar; además unas 20 viviendas derruidas todas de clase modesta y de un solo piso.

Debemos señalar que en la población de Alicante no se ha hecho la reducción en in-tensidad y en cantidad del alumbrado públi-co por lo que en casos de alarma al cortar totalmente el fluido se quedan sin luz los refugios y el servicio de proyectores. Parece además que las víctimas del personal civil ocurrieron todas en personas que no acudie ron a los refugios. Se dio el cese de alarma a las 3.13 horas.” 61

Dos dies després, el 23 de novembre de 1937, tres avions van descarregar algunes bombes sobre el moll, drassanes i duana del port de València sense causar, afortunadament, greus danys ni cap víctima. Si Madrid, a pesar de no ser la seu del govern de la Re-pública, continuava sent bombardejada pel mes de novembre, València, que just llavors havia deixat de ser-ho, també va continuar patint bombardeigs. El 15 de desembre, un atac sobre el port de la ciutat va enfonsar el vapor Guecho i va tocar el destructor Es-caño. L’últim bombardeig llançat sobre la ca-pital llevantina durant l’any 1937, es va pro-duir el 22 de desembre, amb un saldo de quinze morts i nombrosos ferits.

Uns dies mes tard, el 10 de desembre de 1937 cap a les 17:00 hores, Alacant va ser atacada des del mar pels creuers Canarias, Baleares i Cervera. La flota de bloqueig co-mandada per l’almirall Moreno, que actua-va per primera vegada, va disparar nombro-sos projectils sobre el port i la ciutat, causant 9 morts i 10 ferits. Era la primera intervenció de les forces de bloqueig contra la costa, amb Alacant com a objectiu, el port menys protegit segons els informadors italians. 62El dia 11 de desembre de 1937, el Canarias i el Baleares van bombardejar el port de València.

L’aviació italiana, a més, atacava les co-municacions a Vila-real el 13 de desembre.

Durant les jornades següents l’activitat de la flota nacional contra els ports del lito-ral fou constant. Les nits del 22 al 23 i del 23 al 24 eren atacats els de Dénia, Gandia i Borriana; el 26 els va tocar el torn als ports de Castelló, Vinaròs i també Borriana.

Quant a Gandia, un informe dels serveis d’espionatge franquistes datat uns dies abans, el 30 de novembre, comunicava que l’activitat que hi havia al port tot el dia era el tràfic de taronges, molt més que al de Valèn-cia. El port de Gandia era l’únic d’Espanya sota concessió britànica, i les instal·lacions portuàries eren propietat de la companyia Alcoy and Gandia Railway and Harbour Company Limited. Durant els anys trenta, les exportacions de taronges pel port de Gan-dia representaven el 40% del total del País Valencià, xifra que indica la importància que tenia aquest port en el context exportador espanyol i, per descomptat, per a l’economia republicana. El govern va rebre per aquest concepte, en els anys 1936-38, quasi 45 mi-lions de dòlars, encara que el col·lapse de l’economia republicana a partir de 1938 va suposar una forta caiguda de l’entrada de di-vises. La ciutat i el port de Gandia van patir durant la guerra un total de 34 bombardeigs rebels, sobretot als mesos de juny i juliol de 1938, quan van patir 10 atacs.

El port de Gandia tornaria a tenir gran im-portància els dies finals de la guerra, com a port d’eixida de refugiats transportats en el vaixell hospital Maine. Durant aquells mo-ments la situació era dramàtica: el dia 29 havien ancorat al port els vaixells Galatea, Sussex, Nubian i poc després el Maine; als molls hi havia prop de 300 soldats arribats del front i més d’un centenar de soldats itali-ans que havien estat presoners en territori republicà; igualment, estaven els membres del Consell Nacional de Defensa, junt amb altres soldats republicans encara armats, i al-tres persones que esperaven embarcar. Final-ment, el dia 30 de març al matí, es va iniciar l’embarcament al Galatea i, després, al vaixell hospital Maine. Entre els que van poder embarcar hi havia republicans, membres del Consell Nacional, anarquistes, militars i, fins i tot, caps del SIM admesos a última hora. En total, sembla que van embarcar entre 150 i 200 persones en vaixells britànics. 63

25. J.L. Infiesta Pérez: Bombardeos del litoral mediterráneo..., op. cit., p. 71.

26. Franco Bargoni: La participación naval italia na en la Guerra Civil Española (1936-1939), Madrid, 1991, p. 231.

27. E. Mainar Cabanes: “Ataques franquistas so bre Valencia durante la guerra civil: 1936-1939”, Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història, 37 (1987), p. 228.

28. F. Bargoni: La participación naval italiana..., op. cit., pp. 211-212. Vegeu també J.M. Santacreu Soler: “El Duca d’Aosta bombardea el cap i casal”, a Javier Navarro Navarro (ed.): Valencia, capital de la República. La Guerra Civil en la Comunidad Valencia na, vol. 7, València, Premsa Valenciana, 2006, pp. 114-123.

29. J.L. Infiesta Pérez: Bombardeos del litoral mediterráneo..., op. cit., p. 70.

30. Registre Civil de València, Llibre de Defun cions corresponent al 14 de febrer de 1937.

31. F. Moreno de Alborán y de Reyna, S. Moreno de Alborán y de Reyna: La guerra silenciosa..., op. cit., vol. III, p. 1.645.

32. E. Mainar Cabanes: “Ataques franquistas...”, op. cit., p. 228.

33. M. Azaña: Memorias políticas y de guerra, Barcelona, 1978, vol. II, pp. 52-53.

34. Podeu trobar més detalls sobre els bombar deigs de Gandia a E. Mainar i M.S. Puchol: “Bombas sobre Gandia”, Levante (12/07/2000).

35. ABC de Madrid, 25-3-1937, p. 9.

36. Grup per la Recerca de la Memòria Històrica: Castelló sota les bombes, Benicarló, Onada edicions, 2007, pp. 43 i ss.

37. F. Moreno de Alborán y de Reyna, S. Moreno de Alborán y de Reyna: La guerra silenciosa..., op. cit., vol. III, pp. 1.613-1.614.

38. L. Capdepón: Alicante bombardeado, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, Alicante, 2006, pp. 126-127.

39. Archivio Militare, Ufficio Storico, Operazione Militare Spagna (AM.US.OMS), cart. 61, Diario Stori co de la 252 Squadriglia.

40. Vicente Ramos: La guerra civil 1936-1939..., op. cit., pp. 169-170.

41. J.M. Santacreu Soler: “Los bombardeos de Alicante”, a E. Mainar Cabanes: Bajo las bombas..., op. cit., p. 88.

42. F. Pedriali: “Guerra di Spagna...”, op. cit., p. 340.

43. Precisament, aquest dia, Ciano anotava al seu diari: “He dado la orden de bombardear Valencia esta noche con los aviones de Palma. Hay que aprovechar el momento para aterrorizar al enemigo”. Galeano Ciano: Diarios, 1937-1943, Barcelona, Crítica, 2003, p. 15.