Rafael Aracil i Martí - El País Valencià sota les bombes (1936-1939)

València. Víctimes col·laterals d’un bombardeig (BN)

Hora y media después del accidente, y estan-do ya el herido en la cama de operaciones, los médicos me telefonearon preguntándo-me qué hacían, si operaban enseguida, como era conveniente, o quería yo que buscase al-gún operador. Los dos que había allí eran buenos. Contesté que me remitía a su pericia y su celo. Operaron. Tenía Antonio una tri-ple perforación del intestino. Soportó media-namente la operación. Los médicos dijeron que si en cuarenta y ocho horas no se presen-taban complicaciones, podría salvarse. Así trataban de hacérmelo creer, y sobre todo a su pobre mujer. Nunca tuvo esperanzas. An-tonio tenía una lesión pulmonar y, según se ha sabido ahora, no sé qué cosa cardíaca. ¡Qué había de resistir! Murió en la noche del martes al miércoles, fallándole el corazón, cuando empezaba a presentarse la peritoni-tis. Deja a su viuda con veinticinco años, dos niños, el mayor de tres años, y otro en cami-no. Me ha afectado profundamente, por An-tonio, que era muy simpático, modesto y bueno, y por mi sobrina, que tiene tan mala suerte como todos sus hermanos y como la tuvo su padre. En Valencia ha habido mu chas víctimas. La indignación es grande. Ahora, querrán tomar represalias, las cuales darán pretexto para otros estragos, y así, has-ta el infinito destrozo. ¿Pero es que hemos de aguantarnos y no responder?, dicen muchos. No sé qué será lo peor.” 33

Al litoral, també Gandia va patir a co-mençaments de 1937 un primer bombar-deig sagnant, concretament el 26 de febrer d’aquest any quan 3 avions italians S-79 a les 8:20 hores van llançar 1.800 kg d’explosius, en 36 bombes de 50 kg, sobre la carretera del Grau, l’estació i part del centre de la ciu-tat, que van causar 16 morts i 30 ferits. 34

Gandia, 28 de febrer de 1937. Dos dies abans: 16 morts (AAM)

El 23 de març de 1937 fou bombardejada per primera vegada Castelló de la Plana. L’atac, conegut com “el bombardeig del vai-xell”, es va fer des del Baleares i, posterior-ment per la legió Còndor; va començar a les 20 hores i acabà a les 24 h. No va assolir cap objectiu militar o estratègic, però va segar la vida de 23 persones –deu de les quals van morir dies després– i va causar 38 ferits. La premsa va publicar aquesta notícia:

“Esta tarde se ha verificado el entierro de las víctimas del bombardeo de ayer. Los ca-dáveres estuvieron expuestos en lo que fue capilla del hospital. Los muertos enterrados hoy son una gitana llamada Manuela, Jesús Jarque, un obrero pintor apellidado Ferrer, Rosa Pellicer, Nicolás Pascual, Teresa Falcó y otros tres no identificados. Estos son una niña, un viejo y una niña cuya cabeza ha desaparecido. Las autoridades presidieron el entierro. La ciudad entera formaba en el cor-tejo fúnebre. Ha fallecido a consecuencia de las heridas recibidas ayer durante el bombar-deo Antonia Escudero Fernández.” 35

Entre els diversos edificis seriosament danyats, es trobava l’Hospital Provincial. Uns dies després, el 29 de març, l’aviació italiana bombardejava el port de Castelló.

Durant l’any 1937, la ciutat de Castelló va patir 12 bombardeigs més, navals o aeris, els dies 13 d’abril, 25 de juny, 14, 19 i 26 de novembre, 22 i 26 de desembre, a més dels atacs dels dies 2 de juliol, 15 d’octubre i 22 de novembre que van causar víctimes mortals. 36Més endavant, en un altre capí-tol, constatarem els 31 bombardeigs res-tants de 1938-1939 –quatre d’ells fets per l’aviació republicana, després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat el dia 14 de juny de 1938.

Castelló, 22 de desembre de 1937. 11 morts durant aquest mes (AAM)

La marina franquista va estar especial-ment activa durant aquest mes d’abril de 1937. El dia 4 era enfonsat un pailebot, ma-trícula de València 253, carregat de ciment. Els tripulants, veïns tots de la ciutat de Torre-vella, van salvar la vida refugiant-se a Xàbia. Els dies 13 i 14 d’abril, els creuers Canarias i Baleares van llançar bombes al Grau de Castelló i al port de Vinaròs; 37a l’alba del 27 d’abril, bombardejaven València.

Durant el mes de juny de 1937, diver-sos vaixells foren atacats enfront de les costes d’Alacant. El dia 26 de juny, el vai-xell Cabo de Palos era enfonsat pel torpe-dinament del submarí General Mola en-front del penyal d’Ifac; cinc dels seus 49 tripulants van perir en l’atac. 38El mateix dia el creuer Canarias va bombardejar per dues vegades les instal·lacions de Sagunt. A l’inici del mes de juliol, concretament el dia 2, el creuer Canarias va bombardejar Sagunt i Castelló.

El 4 de juliol de 1937 era bombardejada la ciutat de Sagunt i l’endemà la de Valèn-cia, on els avions van llençar quatre tones de bombes. Dos S-81 de l’esquadrilla 252 van participar en l’atac, efectuat des d’una altura de 2.000 metres. 39

Per les mateixes dates, concretament l’11 de juliol, un avió va descarregar sis bombes sobre tres vaixells mercants custo-diats per un destructor que entraven en el port d’Alacant, però cap de les bombes va encertar el blanc. El mateix dia, un hidroa-vió llançava un bombardeig nocturn sobre el port de València.

El 13 de juliol, a les vuit de la vesprada, el creuer Canarias, des d’una distància de 5 a 6 milles, va bombardejar el port i la ciutat de Dénia. El canoneig, a banda de desper-fectes urbans, va causar la mort a tres dones i va ferir moltes altres persones. Les vícti-mes van ser enterrades l’endemà en una gran manifestació de dol ciutadà presidida pel governador civil, Jesús Monzón. El dia 26 de juliol de 1937, tres avions van bom-bardejar el port de Torrevieja sense causar víctimes entre la població. 40

A mitjan agost, els minadors franquistes van col·locar barreres regulars minades en-front del penyal d’Ifac, al sud de l’illa de Benidorm i de la punta de l’Escaleta, ja que sens dubte l’objectiu de l’operació aèria i naval eren els vaixells mercants i es tracta-va de traure’ls a alta mar i atacar-los allí. Alacant, el bombardeig del qual va ser as-signat als avions alemanys –denominats aviació Negrilla– encara no era un objectiu prioritari. 41

El 29 d’agost de 1937 a la nit, els S-81 van bombardejar València per ordre perso-nal de Ciano amb la intenció de desmoralit-zar la població ja molt afectada per la re-cent caiguda de Santander. La forta defensa antiaèria va causar serioses dificultats als avions italians. 42

Al sud, el creuer Baleares va bombarde-jar el port de Dénia el 13 d’agost. El dia 26 els bombarders italians rebien l’ordre del comandament superior de l’Aviació Legio-nària a Salamanca d’atacar la “città di Valen-cia”, 43però no va ser possible a causa de les condicions atmosfèriques i, per tant, l’atac es va efectuar la nit del 29 al 30 d’agost. Les agressions foren dos, una a les 21:10 (hora de Palma de Mallorca), en la qual van parti-cipar dos S-81 de l’esquadrilla 252 junt amb altres aparells de la 251, i una altra en què van participar cinc S-81, a les 5:30 de la ma-tinada (hora de Palma de Mallorca). 44

Precisament al començament d’aquest mes d’agost, l’aviació italiana havia situat en un plànol fotogràfic els objectius de la capital llevantina. L’encapçalament d’aquest docu-ment del 4 d’agost és el següent: “Ubicazio-ne de alcuni obietivi per aviazione (comandi-uffici-depositi-apprestamenti difensivi-ecc.) della città de Valencia, secondo notizie ag giornate alla fine de giugno (la numerazione dell’ellenco corrisponde a quella del piano fotografico)”. 45En total hi apareixen assenya-lats cinquanta-tres objectius, mentre que al-tres deu no estaven indicats. L’objectiu asse-nyalat com a número 3 era la Comandància Militar on, segons la informació transmesa a l’aviació italiana, el president Azaña conce-dia les audiències particulars.