Martí de Viciana - Martí de Viciana - Libro segundo de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino

Després que Borrull i Torres adduïssen sengles informacions de les quals es desprenia que tant la redacció com la data d’edició d’aquesta segona estampa era posterior a l’any 1568, 90 no hi ha hagut cap nova aportació documental ni arxivística, malgrat el temps transcorregut i els autors que d’alguna o altra forma s’hi han dedicat. Tanmateix, una lectura detallada del capítol dedicat a la família Rojas i Sandoval, marquesos de Dénia, inclòs entre els ff. 39v i 41v, permet d’escatir una nova dada insòlitament oculta fins avui. En aquest capítol, Viciana fonamenta l’origen de la ciutat de Dénia en la conquesta grega feta per «los moradores de Tiro que con su flota aportaron a Denia», assenyala l’antiguitat de la fundació: «Y es assí que mil quatrocientos y treze años antes de la incarnación de nuestro señor Jesuchristo, que hasta en este año que corremos de 1575 han discurrido 2.888 años ha que Denia es fundada» i expressa el moment de redacció d’aquest text. Aquesta datació, fonamental, afegiríem nosaltres, retarda en set anys la publicació de l’edició b , històricament datada amb posterioritat a l’any 1568 i la situa en una temporalitat inherent a l’any 1575 i, per tant, molt pròxima a la tercera edició c , si acceptem l’any 1578 com la data a partir de la qual s’impremtà, si és que hi arribà a imprimir-se mai una tercera vegada.

La tercera edició c ha congriat una rara unanimitat entre els autors que l’han estudiada. S’admet sense massa dificultats que es tracta d’una tercera impressió perquè conté dades i fets posteriors a 1564, 91 de les quals hom permet col·legir que, com asseverava asprament José Maria Torres, «fue hecha después de la denominada segunda». 92 És probable que s’esdevingués així i que c fos la tercera edició que féu en vida Martí de Viciana, per la tenacitat i tossuderia demostrada per l’historiador en aquesta mampresa, tanmateix, mantenim uns dubtes raonables que expressem a continuació. 93

La col·lació d’ambdues edicions, la primera, a, i la tercera, c, tan afins i coincidents, gairebé idèntiques, ofereix una sèrie de dades i contrastos que fan difícil afirmar l’existència sensu estricto d’aquesta edició. En primer lloc tenim una disposició textual idèntica entre les dues edicions a i c compresa entre es folis 1r-16v, advertida pels estudiosos des de ben antic. 94 En segon lloc, entre els folis 17r- 24v de l’edició c , s’hi intercala un quadernet íntegre que dissenteix profundament, externament i interna, de l’edició a , de tal forma que en aquesta ocasió podem parlar amb certesa de dues redaccions diferents, vist que aquest fragment de l’edició c esmena i rectifica l’edició a. Finalment i en tercer lloc, entre els folis 25r-56v, es reprèn la mateixa coincidència textual que hem anotat entre els primers setze folis, tant pel que fa al contingut com a la distribució de columnes, errors comuns inclosos. Podem afirmar sense escarafalls que som davant d’una mateixa impressió, fins i tot gosaríem asseverar que tots aquests fulls pertanyen a una mateixa composició d’impremta, tan alt és el grau de concurrència, com tindrem ocasió de contrastar tot seguit. Hem detectat la confluència de diverses lliçons que manifesten el mateix error comú, que podíem denominar tipogràfic, per haver estat causat molt probablement per equivocacions atribuïbles a la confecció de les caixes d’impressió al taller d’estampació.

Totes dues edicions, a i c, comparteixen errors significatius inclosos en aquests mateixos folis. Observem al f. 5 la deturpació de la paraula per en què s’altera l’ordre de les lletres en les dues primeres síl·labes; al f. 6 notem la substitució del grafema inicial pel més adequat <���Çaragoça>, present en altres ocasions; al f. 6v coincideixen en el mudament de la vocal /o/ en el mot , per l’adient vocal /a/ de ; de forma similar ocorre al f. 8 en què la vocal /o/ del mot és substituïda per la vocal /u/ per transformar-la en la deformació ; finalment, al f. 11v notem la substitució del grafema final present al mot , per un altre de similar que proporciona l’incorrecte . Aquests error comuns conjuntius que tipifiquen les edicions a i c corresponen als primers setze folis. En examinar la segona part compresa entre els folis 25r-56v, advertim uns errors comuns conjuntius en ambdues edicions, a i c, que exhibeixen una mateixa tipologia en l’alteració dels mots. Al f. 30r apareix un dels errors comuns més declaratius d’aquesta coincidència, en el qual el cognom Aguiló ha estat imprès amb la inicial majúscula posposada al final, de forma que trenca la linealitat lògica del mot: ; 95 al f. 35 la població de Segorbe veu mudat el nom pel de on el grafema /b/ substitueix el fonema velar sonor /g/; al foli 43v; en parlar de la família Buïl i en relació a un membre d’aquesta nissaga que fou abat de Sant Joan de la Penya, inclou l’expressió sense que el nom d’aquest antecessor aparega enlloc, possiblement perquè el ‘don’ tanca línia de columna i hi manca l’espai per encabir-lo-hi; en darrer terme advertim al f. 49v una substitució vocàlica en la paraula ‘sabroso’, transcrita al text com , on la vocal /o/ pren el lloc de la correcta /a/.

El quadernet inclòs a l’edició c se separa ostensiblement de l’edició a a partir del foli 17 per adoptar una redacció que modifica i escurça el «Tractado de las armas e insignias militares» contingut a la primera edició a. Consisteix l’alteració en dotar d’una major vivor i fluïdesa les descripcions dels diversos capítols que inclou el tractat, a més d’incorporar catorze casos de traïció que no figuren a l’edició a. 96 Aquest fragment incrementa en sis les famílies que no havien estat relacionades a l’edició a: Azlor, ff. 21v-22r; Alabiano, ff. 22r-22v; Alçamora, ff. 22v-23r; Agramunt, ff. 23r-23r; Arziniega, ff. 23r-23v i Albiçu, ff. 23v-24r. 97 Les dades posteriors a 1564, aportades pels historiadors com a prova concloent per a diferenciar aquestes dues edicions, es contenen als capítols familiars d’aquestes famílies, cosa que atorga al quadern ‘separatiu’, si ens permeteu aquesta denominació, un caràcter d’excepcionalitat que mirarem d’engalzar dins d’un context bibliogràfic distint que permeta plantejar una nova hipòtesi sobre les edicions canòniques i trinitàries del Libro segundo de Martí de Viciana.

Les possibilitats actuals de coneixement de les estructures bàsiques de les edicions, desvelades per l’anàlisi informàtica, permeten una aproximació més detallada i minuciosa als textos objecte d’aquesta anàlisi. La coincidència d’algunes lliçons equipol·lents compartides per a i c , a més d’alguns detalls que demostren la unitat d’impressió, per dir-ho així, existent entre ambdues edicions, permeten d’extraure una sèrie de factors que introdueixen una perspectiva diferent a la tradició històrica coneguda fins avui de les edicions del Libro segundo de Martí de Viciana. Històricament, l’existència de la tercera edició c se sustentava tan sols en algunes dades esparses incloses a la crònica, com la pervivència vital d’algun dels nobles mencionats, la cita d’unes sentències datades amb posterioritat a l’any 1564 o l’expressió del càrrec de secretari de Joan d’Àustria exemplificat en la persona de Lluís Joan Alzamora. Aquestes dades fornien l’afirmació, força compartida, de l’existència d’aquesta tercera edició c , la publicació de la qual «posiblemente empezó a publicarse antes de octubre de 1578», data del traspàs de Joan d’Àustria. 98 En aquestes condicions, la documentació obtinguda durant l ‘examinatio de les edicions a i c no deixa de suggerir, almenys, un interès inicial en proporcionar-nos una extensa nòmina de dades que plantegen una visió diferent en la trajectòria bibliogràfica de les edicions del Libro segundo .