[8] Estoi con cuydado de saber de Jaume Llebre cómo quedan sus negosios, porque es de doler que no le ha durado la companyía hun hanyo i que aya susedido lo que le a susedido. Estoi aguardando avisos de lo que pasa. Creo que en el negosio de los de Madrit terná asiento con que les den quatro o cinco anyos de tiempo y creo que se obligarán los hermanos que están mui ricos, como son Pau Puiggener de Barcelona, Batiste Camarena de Valencia y el hermano de Batiste Camarena de Flandes, que creo que en breve abrá asiento. Ansí sea nuestro Senyor servido y no siendo ésta para más, nuestro Senyor le guarde. Francés Crespo.
4 .
[CARTA D’AVÍS A BALTASAR PUJADES I VICENT COLL PER LA FIRA DE JUNY DE 1590 DE MEDINA DEL CAMPO]
|| 3rJHS. M.ª En Valencia a 18 de junio 1590.
Para Baltasar Pujades y Visent Coll.
Asta hoi no les he scrito por no avérseme ofresido. Ésta es sólo por desirles lo que en la presente feria de junio de Medina del Campo se me ofrese i es sacarles a pagar con mi letra de cambio de 31 de marso en Gonsalo del Toro mil sesenta castellanos de a 485 maravedís por castellano con más 7 al millar por cambio con Ximén Peres Roís Liori, los quales pagarán y asentarán a mi cuenta como en ésta se dise: Los quatrocientos i hogenta siete castellanos 207 maravedís a cuenta del arrendamiento del artiaconato de Molvedre, i los 572 castellanos, 278 maravedís a mi cuenta i todo a sobres de mí, la qual partida si de Sevilla Miguel Noguera no les hubiere hecha la provisión, bolberse an a valer de mí con todas sus costas con todo avantaje mío en huna partida, que a su letra se dará todo el devido cumplimiento, y no siendo ésta para más, nuestro Senyor les guarde.
5 .
[CARTA D’AVÍS ALS ALDANES PER LA FIRA DE JUNY DE 1590]
Medina del Campo. Para Alonso i Paulo de Aldana.
JHS. M.ª En Valencia a 19 de junio 1590.
Por respuesta de la de V.s.s. de 13 de março pasado les diré cómo tengo regonosido la cuenta que me an enviado de feria de hebrero pasado i sacado a su dever i así mismo se pagó lo que en dicha feria me sacó a pagar i quedamos de acordio de dicha feria.
Lo que en esta presente feria de junio se me ofrese es remitirles primeras de cambio de cantidat de 435 castellanos, 395 maravedís de a 485 maravedís por castellano con más 7 al millar con las personas siguientes:
259 castellanos, 473 maravedís de Joan Batiste Nochebuena por letra de Miguel Joan Pérez.
122 castellanos, 165 maravedís de Hierónimo Rovira por letra de Hierónimo Tello.
53 castellanos, 242 maravedís de sí mismo por letra de don Cristóbal Çapata, menor.
________________________
[Suma] 435 castellanos, 395 maravedís
De las quales partidas procurarán la aceptación, siguiendo orden de cambio i cobradas me las arán buenas a cuenta.
Lo que en esta sobredicha feria les saco a pagar son dos cédulas de cambio de cantidat de 2.662 castellanos ½ de a 485 maravedís por castellano con más 7 al millar con las personas siguientes:
2.343 castellanos a Joan Batiste i Cristóval Saulís o a su procurador i ausentes a sí mismos por cambio con los dichos Saulís.
319 castellanos ½ a Gonsalo del Toro por cambio con Lorenzo Colón.
________________________
[Suma] 2.662 castellanos ½
Las quales partidas aseptarán i pagarán i se volverán a valer de mí de aquí con todo avantaje mío i de lo que quedaré deviendo, si por caso de Sevilla, Miguel Noguera no hubiese remitido algunas partidas por mi cuenta, que a sus letras se dará el debido complimiento.
Pedro Martínez i Marcantonio, taberneros, sacan a pagar a V.s.s. mismos 117 castellanos, 217 maravedís a cambio con Miguel Juliá. V.s.s. la paguen i se vuelvan a valer de los dichos.
[........] Todo a sobras de mí. Fransés Crespo.
6 .
[RESPOSTA A JERONI GUERAU SOBRE PROBLEMES DELS PREUS I VENDA DELS SETINS A SEVILLA]
|| 3vCevilla per a Jeroni Guerau.
JHS. M.ª En València a 15 de juliol 1590.
[1] Per resposta a ses cartes de 16 y 26 de juny li diré me à pesat molt lo detrellat li ha donat lo majo, en fi és camí llarch y roïns cavalcadures. No pot dexiar de no donar pena, así escomensava a fer la testimonial de les matadures que lo macho tenia quant nos lo portàreu, i a la nit rebí vostra carta de 26 de juny, ab la qual em diu que vos aveu consertat, o que vos an fet pagar per forsa lo curar de la cavalcadura i encara los dies que heu estat més del ordinari, que és molt gran maldat puix tenieu fins el dia de Sent Joan de temps, com jo he vist ab la lletra que Montoro à trobada en son poder, del macho teniu bon conte de tot i portau-lo ab bons actes, que sent així o cobrareu tot dels pexions.
[2] Diehu-me que ab Lloís Tomàs me’n enviàreu 2.000 reals per a que pague a Lloís Ausina i que libre sos albarans. Dich que si·ls reb, que jo seguiré vostre orde i estau descansat que jo sopliré vostres faltes, en dar-los bones paraules per a que vos aguarden fins que vos vingau y no vos haporeu tant prest, que lo sentiment de vostres cartes fan demostrasió de home molt pusilànim.
[3] Veix me avisa com les dites que se me dehuen ay per a octubre que ve són de òmens molt abonats y bons, especialment la dita que·s de Micalàngel Làmbies y que per lo tant nos determina de trocar-les, puix lo temps és curt i la coginilla va molt cara. A d’axiò dich a V.m. que si los deutors són bons que són 2.025 reals y ½ de Jerónimo de Àvila ab obligasió de Micalàngel Làmbias i l’altra de 2.860 reals ½ de Tomé de Carmona i les dites li parexien molt bones, no les toque i no les troque a ninguna cosa, i quant no ni paregués en tals, farà de trocar-les a coginilla que sia bona i que no li coste més de 52 ducats arrova, que así no se’n trau lo cabal, que se’n troba así per 43 sous la lliura, calcularà lo que millor li aparà.
[4] La dita de Micalàngel Làmbias ja sé jo que és bona, més la de Tomé de Carmona, mirau que vos apar y si·stà bona [....] así les estar que lo plaso vindrà que si·stan bons, ells pagaran lo que·m diheu del negosi de Martinello, que asentarà a la mitat, asente-ho com pugau, sols me fasau desexida de dit deute i la coginilla si podeu sols sia bona ab tot avantaje, fareu || 4rsols no resten a divichsió per mí de ninguna cosa y dit sto, jo encaregue molt que ja sabeu que bon tros ho pregue i no vingau que de qualsevol manera de dit deute me fasau desexida. A mi·n pesa de la indisposisió de Miquelàngel Làmbias, que no sia més que sa merset se desiga.
[5] Diehu-me que no hi à calma en les robes texides. Espante’m molt del que·m diu, perquè así no hi ha qui puga aver huna alna de setí que done per 30 sous o lo manco per 27 o 28 sous, que comptant los ports i drets, està per manco de 27 sous alna, puix asta·í estich-ne maravillat del que·m escriu, que no us ne donen que 15 reals de alna dels meus setins ni que encara que vos los donen per 17 reals en Carmona los setins negres i colors, no trauré lo cabal.
[6] Jo·m pensava que anar-i nos s’aventajaria i veix que és al contrari. Entretindreu-vos i vejau que vos los paguen, com convé de la roba que vos ajen portada mia, no·n tindran raons, quant jo llegint vostres cartes, me’n só molt maravillat que quant anava la seda donada, aí se venien los setins per 15 reals ½ alna i ara que va deu sous per lliura m’admira que la ay pasa, t’abaxien no sé de quina manera; ja sabeu quant m’importa la brevetat que vos ne vengau, feu tot lo que toca a vos a lei de ombre de bien i que entenguen que he ymbiat ay ome de propòsit de ma part i mirareu de aventajar los vostres setins, i los meus, i venuts ho podeu afechtejar la comisió que Antoni Montoro, menor, ha donada, encara que air nos escrigué i jo no poguí per terser: atvertiu que no dexieu triar les mies peses, si no que y han de hunes i de altres.
Читать дальше