Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

[7] Be sé jo que lo fill de Dalfino és molt bon fadrí, mes Noguera és jove àbil y que·m té voluntat i que no us aveniu ab Noguera. Aveniu-vos ab Noguera y no siau variable i los dinés procurau de posar-los en part que·ns tingau i en lo que·m dieu que si vull aguardar fins a octubre a vendre la roba, a d’axiò vos responch que no, sinó que la dedixcau a com poreu, que ja sé jo que ho mirareu bé i ne fasa dinés, i que no ne vingau del fill de Dalfino valer-vos d’ell tot lo que vullau, més no us fieu d’ell, mireu que m’han dit que està obligat en molts segurs dels que s’àn perdut i altres com vos que estan aí, mireu lo que a mi·m convé molt, i esta lletra guardeu-la bé, que ningú la veja, no siau llauger, teniu-vos ab lo que convé y si no us podeu despedir en dos mesos, estau ni tres.

[8] Ab Anton de la Càrcel vos inbiaré unes onse o dotse peses de setins, procurau entre tant que van estes, despedir aqueixes que teniu ay que·n convé i lo diner enviau-me’l per la via que vós enteneu que vindrà més segur.

[9] || 4vAvisau-me de Vicent Noguera, aserca que lo dit havia anat a Carmona a senyalar dos peses de les tres caxies de peses que consichne Miquel Noguera ab concert de vendre fiades a sis mesos, de lo que·m espante que no tenint orde Noguera, vulla fiar ab tot i haver escrit llargament que per ningún diner vull que·m fie, que puix se partix la responsió, que no·s deixe treballar en procurar de vendre-les si poden, i encara que ell no us ho diga, procurareu de fer que vinga a los dinés de comptans, que bé estich a lo que diheu que té molts negosis i que no·s dóna del meus, per ço nos procurareu de vendre-les si poreu, que més os hi va a vos que a ell, que encara que ell me té escrit que és molt content de donar-nos la mitat de la responsió, si·s venen de comptans estant en Cevilla, que prosuposa que vós no hi estarieu aí a despedir-les.

[10] Dich-vos que no us ne vingau per la via del món que no sia venut tot i de comptans, i tret lo comte com convé i lo diner ab vos o ab lletres de cambi, perquè ja sabeu que tinch de pagar de les nostres peses a Montoro i segons veix no serà así lo diner a temps. Procurau que vinga ab brevetat, perquè·s done per vostre conte a cambi per a rematar lo dèbit, i quant lo remetau, especificau qual és vostre diner i qual és lo meu, perquè no·s mescle la hun conte ab lo altre.

[11] Després he rebut vostra carta de 22 de juny, ab la qual me dieu que tenieu serta diferència ab Miguel Noguera, i per ço feieu conte de vendre les peses sens consell d’ell i que lo diner no volíeu posar-lo en lo banch. A d’això vos dich que posar los dinés en los banchs ja sabeu quins enconvenients así se an vist. Fareu de mirar-ho bé i si los banchs no us agrada molt, traheu los dinés de comptans i acomanau-lo a persona que sapiau que sia molt segura, que les persones que són bones axí nexien, o si no procurareu de haver bones dites i donar-les a cambi per a d’así, que estos temps los donareu ab benefisi, i teniu en color a Noguera i a Dalfino, per a que vos donen consells, i tras d’això feu lo que ben vist vos serà.

[12] Escriviu-me a vostra dita carta que no us donen que 15 reals ½ de la mia roba de comptans. Ja sabeu vos si la puch donar, ab tot han de pendre lo temps com lo trobau. Jo vos pregue fasau lo que pugau axí en los negres com en les colors i procurau de vendre-les, fer reals i despedir-vos de aí, que bastes que jo vos haja inbiat per a què jo haja de confiar de vós.

[13] Noguera m’ha scrit per sa carta de 27 de juny ha venut dos peses de setins negres a 15 reals ¾ alna en Carmona a un toledà, la mitat de comptans i l’altra mitat fiat per a octubre, i no·m diu lo nom del toledà. Maravellat m’ha fet estar que no tenint orde meu [......] aja fiat || 5ri no·m scriu lo nom a qui ha fiat. Jo li escriuré molt be lo que fa al cas i que no·m vena res fiat i que tot lo demés que li resta, o consulte a vós i o fareu de procurar de ninguna manera se fie un diner, sinó que es venen de comptans i ab tota brevetat que tot lo que·m degüen en Sevilla, encara un real, que axí és ma voluntat, lo hi direu a Miquel Noguera.

[14] Nostra muller va venir [.......] a dir-me que li heu escrit que ab Anton de la Càrsel li havien imbiat quatre-sents reals castellans. Jo·ls hi he demanat i m’ha dit que ell no aportava res per a donar a nostra muller ni manco a mi, axí fareu aí si hi haveu donat, de demanar-los-hi. Así en nostra casa tots estan bons, gràsies a Nostre Senyor.

[15] La peseta de setí tenat crech que va ab les mies, que les negres no stan acabades. Les que texeix nostre germà, crech que de les dos vos n’enviaran un. Procurau ab totes de veres per hores despedir-nos per a que quan torne Anton de la Càrsel, vos ne torneu ab tots los diners i no dexieu resagos aí en Sevilla que són mals de cobrar, i llegiu bé esta ma carta, que jo no us escriuré molt sobint i valgue’s de les poques lletres mies. Som a 15 de juliol 1590.

Cevilla, per a Miquel Noguera.

JHS. M.ª En València a 15 de joliol 1590.

[1] Per resposta a ses cartes 22 de maig i 14 de juny li dic aserca de la que·m diu que pague a Rodrigo Parets los 400 ducats que V.m. me a trets a pagar per conte de V.m. i vol V.m. que lo prosoït de la sarsaparrilla els pagués. A d’aixiò responch a V.m que de dita sarsaparrilla ne tinch venuda fins hui a Tomàs Valentí en valor de 300 lliures i a Nijerola en valor de 84 lliures 10 sous, fiada per a fi de juliol de manera que sols ne havia de cobrar o tinch les 308 lliures de Tomàs Valentí i d’exies ne [ha] pagat, més 130 lliures de ports i drets de Castella i drets de València, de manera que no ni restava 178 lliures de crèdit per a V.m. i axí jo li’n he donat dèbit dels dits 400 ducats i crèdit dels 200 ducats que li he trets a pagar per dit conte en Francisco Fontana per cambi ab Marcantoni Musefi, que si ab altra ocasió me trobara V.m. jo els haguera bestrets de ma casa molt llargament i axí és estat forsós de haver-ho fer d’exia manera. Jo procuraré de vendre dita sarsaparrilla fiada o com poré i asentar-la a son conte.

[2] Diu-me V.m. que a consertat un deute que li devia Francisco Martinello a la mitat ab obligasió de [....] de Caravales a pagar en tres iguals pagues dins tres mesos, me farà plaer de comunicar-ho ab Hieroni Guerau i donar [...] mia obligació i trocar la coginilla o lo que puguen, sols que [....] así lo diner totstemps consultant ab Jeroni Guerau me’l envia per a dit negosi, i en asò me farà molta mercé.

[3] || 5vReste avisat com havia rebut les 27 peses de setins negres i de colors en Carmona i que lo port no l’a pagat per voler lo traginer a 23 reals arroba, jo m’avendré ab hell, i en lo que s’ha despedit dites robes me diu que dupta que puguen despedir ab la brevedat que jo he scrit, a causa que han aribat tant molts anys.

[4] Sé jo lo negosiar de Sevilla y may han pogut anar en millor temps, que dits setins anaren perquè anaren a temps, que la collita de la seda así en València ja era feta i fa dies lo que era, así no y ha seda i la poca que n’y ha de pesada i de molt roín fil que·s bruta enguany y val la seda en madeixa deu sous per lliura més que ara a hun any. Vexia V.m. com se pot donar los meus setins per lo preu que V.m. ha donat les dos peses, que nos a scrit en la carta de 27 de juny, les a venudes a 15 reals ¾ a un toledà, la mitat comptans i la altra mitat per a fira de octubre que ve.

[5] Jo no aserte a llegir lo nom del toledà y molt maravellat estic de que V.m. que no tenia orde meu de fiar a ningú, haja fiat res de dits setins i així li dich que de ninguna manera V.m. me fie hun real, i si cas V.m. no·ls pogués vendre i però ni que Guerau les vengués, V.m. les hi deixarà vendre que axí és sua voluntat, que llevat que V.m. en desicha fer-me tot plaer, ell esta ay i no altro que fer i tindrà cuydado, perquè convé que se despedixca de ay i ma voluntat és que no se’n vinga de ay que dita roba tota sia despedida, que li sertifique que per lo preu que V.m. a venudes aqueixes peses, jo no·n trach lo cabal, que més diner n’hi haguera trobat así en València d’elles i n’e fet maravelles de què per heix preu aja donat les peses fiades que Guerau m’à scrit, que si vol donar les peses negres de comptants a 15 reals ¼ que li donen i que per voler-les vendre per 16 reals alna, no les a donades.