Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

Здесь есть возможность читать онлайн «Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)» — ознакомительный отрывок электронной книги совершенно бесплатно, а после прочтения отрывка купить полную версию. В некоторых случаях можно слушать аудио, скачать через торрент в формате fb2 и присутствует краткое содержание. Жанр: unrecognised, ca. Описание произведения, (предисловие) а так же отзывы посетителей доступны на портале библиотеки ЛибКат.

  • Название:
    Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)
  • Автор:
  • Жанр:
  • Год:
    неизвестен
  • ISBN:
    нет данных
  • Рейтинг книги:
    3 / 5. Голосов: 1
  • Избранное:
    Добавить в избранное
  • Отзывы:
  • Ваша оценка:
    • 60
    • 1
    • 2
    • 3
    • 4
    • 5

Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601): краткое содержание, описание и аннотация

Предлагаем к чтению аннотацию, описание, краткое содержание или предисловие (зависит от того, что написал сам автор книги «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)»). Если вы не нашли необходимую информацию о книге — напишите в комментариях, мы постараемся отыскать её.

Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valencià Francés Crespo. Es tracta d?un manuscrit, conservat a l?Arxiu del Regne de València, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d?una perfecta ordenació cronològica, a més de les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents, amb una cronologia que abasta des de l?any 1585 fins al 1601, presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d?avís, certificacions fiscals, cartes d?indemnitat i un recull de missives de relació amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres. Una bona base, doncs, per endinsar-se en el món familiar i en els afers professionals dels mercaders de l?època moderna.

Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601) — читать онлайн ознакомительный отрывок

Ниже представлен текст книги, разбитый по страницам. Система сохранения места последней прочитанной страницы, позволяет с удобством читать онлайн бесплатно книгу «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)», без необходимости каждый раз заново искать на чём Вы остановились. Поставьте закладку, и сможете в любой момент перейти на страницу, на которой закончили чтение.

Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

[11] De Jayme Lluch estoy muy quexioso que tuviendo orden de V.m. que se me diese el libro de Jerónimo Grau, no me lo [ha] dado, antes bien m’a sido de mucho daño, porque la parte contraria ha tenido lugar para verlo i Dios quiera que no aya pasado más adelante. Que si esto no lo devía V.m. comportar que se hisiera por ese orden, enpero V.m. tiene la culpa de averle dado a quien lo dio, por otra se le escrivirá más largo. De lo que aquí cabrá de nuevo solo bolver a suplicar a V.m. se me remitan las deudas que aí se me deven, porque lo he mucho menester como ya tengo dicho. Y ansí estoi aguardando que con el primero me remitirá todo lo que aí se me debe, que yo le seré de provecho más que de daño, i en lo que V.m. me escrive que las quatro piesas que aí están de aquellas seys, ya me [ha] contado los drechos de Sevilla Jerónimo Grau, ahunque no están vendidas, porque dise Jerónimo Grau que él las ha pagado quando las entró dichas piesas en Sevilla, i en la cuenta que m’ha dado, me las ha contado dichos drechos.

[12] Estando escriviendo esta carta he resebido la de V.m. del 4 del presente, i con ella he resebido el treslado de las sinco obligasiones i una sesión que por otras se las tengo inviado, los horiginales que los he regonosido i suben 42.713 reales castellanos. | 22vLos quales ahunque V.m. me dise que, quisiéndolos apretar al Arispe, no ha osado porque no saliesen con la letra del rei que disen tienen, para que ningun cargador pague asta venida la plata. A heso respondo a V.m. que en esta ocasión el rei no ha proveído ninguna cosa d’esas, pero que yo sé sierto de corte que esa letra ya es de otras ocasiones de flotas y en lo que me dise que abré de aguardar hasta abril en ir cobrando d·ellos, digo a V.m. que me haga mersé de apretarlos que yo cobre, porque tengo nesesidat de valerme de mi asienda.

[13] Y a lo que dise que si quisiera coxinilla, digo a V.m. que no, porque es mui cara y de buena rasón, ya avía de aver pagado Domingo de Arispe pues ha cahido el plaso en setiembre pasado, i es buena suma. Por tanto V.m. aga de manera que, vista la presente, se cobre todo si no está cobrado, que a mí no me quieren aguardar un punto y no sufren las ganancias de los rasos tanta dilasión en las cobransas que le juro a V.m. que soi estado a pique de allegarme aí, sino que el señor su padre m·ha dicho que V.m. aría como yo mesmo.

[14] En lo me escrive que Jayme Lluch me dará el libro de cuenta y rasón de Jerónimo Grau, como tengo dicho yo no lo he resebido dicho libro i que él lo avía regonosido i que no avía allado ninguna cosa que hablase ni nombrase a Antonio Montoro menor, i con esta relación me descuydé, i después a susedido que Montoro disen se a venido con el dicho Lluch, i a tuvido orden para el dicho Grau de las 14 piesas que dicho Montoro pretende se llevó el Grau, i dise más, que tiene i ha mostrado una carta de V.m. en la qual ordena que el dicho Jaume Lluch le libre su libro al dicho Grau, diséndole V.m. que le envía dicho libro para que mejor pueda darme a mi la cuenta i rasón de la ropa que ha resebido por mi cuenta, de manera que a mi me conviene provar que en dicho libro, quando de aí l’an inviado, V.m. no havía cuenta ninguna de Montoro menor, como ansí es la verdat, que supiéndolo V.m. por averle regonosido, me avisara de si podra atestiguar que en dicho libro quedó lo anbiado de aí con Jayme Lluch para darlo a mí, no havía asentado cuenta ni partida de venda de rasos que nombrase por cuenta de Antonio Montoro el menor, porque la vellaquería está en mi cuñado, el que stá preso, porque él quiere más cobrir a mi cuñado que no a mí, i también [he] entendido que ha hecho una letra a V.m. el dicho Jerónimo Grau,|| 23ren la qual le da orden a V.m. que siga el orden de Antonio Montoro el menor en sierta suma de la obligasión de los 17.923 reales y medio que debe Domingo de Arispe de paga cahida en setiembre pasado.

[15] V.m. no siga ningún orden del dicho Jerónimo Grau, porque bien sabe V.m. que dichas hobligasiones están a mi nombre y es asienda mía y si por caso tubiesen hecho procura a otri para que lo pida a V.m dicha cantidat, puede V.m. responder que el dicho Jerónimo Grau le a dado orden que siga la orden mía, como más largamente consta por las declarasiones que tiene hechas que toda es mi ropa, i ansí sobre este particular no seguirá V.m. en ninguna cosa el orden del dicho Grau ni menos les respondería porque es un grandísimo vellaco deslenguado i desvengonsado. Lo que sopliquo a V.m.que se me cobre las hobligasiones i se me envíe el dinero con deligensia porque lo he mucho menester.

[16] En respechto de las piesas, ará sacar V.m. un testimonial de la manera que están aí las seys piesas, los berbetes i si no las an vendido, lo ará porque conviene mucho. Y así mismo las tres piesas de toda cuenta que resebió con Luis Tomás. Avisarme ha cómo venderá una piesa de tersiopelo vareteado asul que tengo porque supiendo el presio se le enviará. Arame mersé de enviarme quatro bariles de aseitunas que sean mui buenas, comprándolos aí con avantaje i enviármelos ha quanto costaron en el porte.

[17] Después he pensado que si V.m. tiene ocasión de aver coxinilla, que sea muy buena i limpia, me trueque las tres piesas de toda cuenta, i las quatro otras piesas de aquellos seys, a coginilla, con que sea muy buena i no cueste a más de 54 ducados, que los rasos ordinarios le pagan a 17 reales y medio y los de toda cuenta 22 reales francos de drechos de Sevilla, y si por caso no lo pudiera afechtuar, darles ha otro tanto que montaren dichas piesas en obligasiones. Y esto es por ayudar a dar fin a hesas ropas, lo qual si lo puede afectuar lo ará con brevedat de enviarle con que venga muy bien acondisionada, atvertiéndole que si la envía, venga el saco cada uno pesado, i el peso del i la tara del lienso ensima del saco, pues vernán con bariles, solo sea la mejor que pueda allar, i sea la primera que venga.

[18] Ya digo que si lo ase, a de ser en la valor de las siete piesas, i más otra tanta cantidat de las obligasiones, i si V.m. puede trocar la obligasión de Domingo de Arispe de los 17.923 reales a coginilla, trocarla ha V.m. todo puntualmente con las piesas, que la diferencia que aquí tenemos aquí nos avernemos y sería huna mui linda cosa que de las demás obligasiones, quiero el dinero que lo he menester i esto sea con diligensia si se a de aser, i no siendo ésta para más, nuestro Señor le guarde.

[ Nota :] Aquí aí más larguesa que no avía estos días pasados, porque vale para feria de febrero a 5 por 100, para Madrit 1 ½ por 100, para Sevilla 4 por 100 y no ay letras.

33 .

[CRESPO EXPRESSA ELS SEUS DUBTES SOBRE EL NEGOCI DE LA COCHINILLA I PREGA A JERONI DALFINO QUE LI ENVIE DINERS DE SEVILLA]

|| 23v JHS. M.ª En València a 3 de giner 1592 .

Sevilla, per a Jerónimo Dalfino, menor .

[1] Per via de Madrit tinch escrit llargament i estava a dretura y és en resposta de la última sua que de V.m. me trobe de 12 del pasat, y per ella veix com V.m. no tenia encara cobrat dels deutors que deuen, que sert me maraville molt de la tardansa tan gran en cobrar hexies cantitats que aí se me deuen, que jo li sertifique com a crestià que·n fan tanta falta hexios dinés, que més no pot tant que si V.m. no dona orde en que se me remeta dites cantitats, hi auré de anar aí en persona; perquè lo que·m diu V.m. tenen lletra del rei per a que no paguen fins a d’abril. A d’axiò dich a V.m. que la flota és venguda y los plasos són caiguts y no pot lo rei haver donat lletra fresca d’enguany per a què los mercaders dexien de pagar lo que deuen, que pense jo és la lletra vella que tenen de les demés flotes pasades .

[2] Senyor Dalfino, a mi m’à causat tant de dany aquest vellaco de Jeroni Grau que no lo i abastaria encarir-lo, i en no aver-me inbiat les monedes al temps que eren menester i axí senyor, V.m. aprete a Domingo de Arispe, qui és lo que deu casi tota la cantitat i fer que pague, que a mi lo que jo tinch de pagar no·m té ninguna considerasió si·m paguen o no, sinó que·n caure lo plaso, me fan pagar, y per lo tant jo no puch esperar tant quant V.m. a les llargues pren esta confiansa, que jo li jure que si fora interés de V.m., que yo l’aguera ya remés y recobrat y axí si no a cobrat, sinse més reparasió, V.m. me hexiecute a tots los deutors, perquè si V.m. a la fi d’este mes no·m remet lo diner que aí se me deu, no faré sinó partir de así y jo·m cobraré per momentos y no·s maravelle V.m. que escriga tant amarch que aver-o tant menester en esta ocasió me fa escriure, que puix son òmens richs i pagadors, com V.m. diu bé, poden pagar a cap de quatre mesos, caiguda que·s la paga que aí com tinch dit, estich aguardant lo diner per a la fi d’este mes de giner, a hon tinga, que jo i aniré i ho cobraré .

Читать дальше
Тёмная тема
Сбросить

Интервал:

Закладка:

Сделать

Похожие книги на «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)»

Представляем Вашему вниманию похожие книги на «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)» списком для выбора. Мы отобрали схожую по названию и смыслу литературу в надежде предоставить читателям больше вариантов отыскать новые, интересные, ещё непрочитанные произведения.


Отзывы о книге «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)»

Обсуждение, отзывы о книге «Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)» и просто собственные мнения читателей. Оставьте ваши комментарии, напишите, что Вы думаете о произведении, его смысле или главных героях. Укажите что конкретно понравилось, а что нет, и почему Вы так считаете.

x