William Saroyan - Les aventures d'en Wesley Jackson

La noia va demanar una altra copa, i en Harry i jo vam continuar xerrant com si cap dels dos estigués enfavat amb la seva bellesa. Jo no sabia de què parlàvem, però sí que veia que no n’encertàvem ni una. No tenia ni idea del que dèiem perquè el que dèiem no era res més que una excusa per dissimular el que sentíem, que no podíem demostrar de cap manera, i vaig pensar: «Suposo que això és el que fa que els homes es comportin com ximples, però suposo que també paga la pena».

Quan me’n vaig adonar ja se’ns havia acostat a la taula per prendre una copa amb nosaltres. I llavors va passar una cosa que em va sorprendre. Vaig començar a odiar en Harry perquè ell podia parlar amb ella tot natural i jo en canvi no. I també el vaig envejar per ser més guapo que jo. Em vaig intentar convèncer que aquella noia no era res més que una meuca, però allò no em va fer sentir més bé. Així que llavors vaig pensar: «El CI d’en Harry és molt baix». I al cap d’una estona em vaig dir: «Aquestes coses les fan els animals», però sabia que només era una excusa per acontentar-me de ser lleig. I em vaig dir: «Un dia aconseguiré fer-me un lloc al món, i en Harry Cook no serà res, o res més que un operari de línies amb sífilis». Però res del que em deia em feia sentir més bé, i hauria donat el que fos per canviar-me per en Harry pèl a pèl, perquè semblava que a la noia li agradava. Ella no va trigar a girar-se cap a mi.

—I a tu què et passa? —em va demanar—. Que has menjat res que no se t’ha posat bé?

«Merda», vaig pensar. «Que idiota que soc!».

Crec que no m’he sentit mai tan petit. Vaig pensar a aixecar-me i a sortir d’allà, però sabia que si m’aixecava em posaria a córrer i potser ensopegaria i cauria, i faria un ridícul espantós. Vaig pensar que en Harry també es riuria de mi, perquè si jo hagués estat en el seu lloc i ell en el meu m’hauria rigut d’ell, o si més no m’hauria sentit cofoi. Però en Harry no es va riure de mi. Fins llavors havia somrigut a la noia, però quan es va girar per mirar-me a mi va deixar de somriure.

—Vols que marxem? —va dir, en una veu tan baixa que amb prou feines el vaig sentir. No vaig gosar dir res, així que en Harry es va aixecar i va dir:— Marxem. —I llavors em vaig enrabiar amb mi mateix per ser tan carallot.

—No, home, no —vaig dir—. Tu no cal que marxis. A mi em ve de gust fer un volt per la ciutat. Ja ens veurem després. —Em vaig sentir orgullós, ja no odiava ningú, i ja no sentia per la noia el que havia sentit feia una estona, així que la vaig poder mirar i somriure, i ella també em va somriure.

—Potser us veuré a tots dos després.

Vaig sortir del bar, sense córrer. I no vaig ensopegar ni vaig caure. Ja no sentia l’impuls d’arrencar-li la roba a la noia, i un munt de coses em van tornar a importar. Em vaig quedar un moment plantat davant del restaurant, intentant reflexionar, i llavors vaig començar a caminar. Abans d’arribar a la cantonada, vaig sentir que en Harry em cridava:

—Ei, Jackson, espera’m!

Jo li volia dir algunes coses, però no sabia per on començar. Com li dius a un amic que et sap greu haver-lo odiat perquè el seu CI és baix, i perquè ell és guapo i tu no, i perquè agrada a les dones i tu no?

I al final li vaig dir:

—Era maca, la noia. Em sap greu haver-te aixafat la guitarra.

—Era lletja com un pecat —va dir en Harry. Però per com ho va dir em vaig adonar que volia tornar al bar, així que li vaig dir:

—Ves-te’n amb ella, Harry. Ja ens veurem després a la caserna.

En comptes de contestar-me, es va agafar a un fanal i va vomitar en un embornal. Quan va haver acabat va dir:

—El vi del sopar no se m’ha posat gens bé. Tornem al post.

Vam fer sis milles a peu per tornar al post. Al principi no parlàvem gaire, però de seguida ens vam posar a recordar el nostre viatge a Alaska, i després a cantar, i abans d’arribar a la caserna ja tornàvem a estar bé, i vam prometre que ens escriuríem i ens buscaríem a San Francisco, quan s’acabés la guerra.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.