William Saroyan - Les aventures d'en Wesley Jackson

WILLIAM SAROYAN

(Fresno, 1908-1981) Fill d’emigrants armenis que van fugir de l’imperi Otomà, Saroyan va escriure contes, novel·les i obres teatrals que el van fer extraordinàriament popular. Va guanyar el premi Pulitzer (que va rebutjar) amb El moment de la teva vida i l’Oscar a la millor història per La comèdia humana .

Les seves obres es construeixen més per la descripció impressionista de personatges i ambients que per una intriga o una trama elaborada; a més, vehiculen sempre un estat d’ànim optimista i una fe profunda en la humanitat.

LES AVENTURES D’EN WESLEY JACKSON

WILLIAM SAROYAN

William Saroyan, un dels grans escriptors del segle XX, va escriure aquesta novel·la per encàrrec de l’exèrcit dels Estats Units. Com a soldat, l’escriptor havia estat mobilitzat a Londres i algun comandament va creure que, a canvi d’un permís, Saroyan podria escriure una història que afavorís les relacions entre estatunidencs i britànics i que, alhora, donés una visió amable de la vida de les tropes durant la Segona Guerra Mundial. Però, és clar, la novel·la va ser rebutjada. I Saroyan es va quedar sense el permís promès i es va escapar per poc d’un consell de guerra.

Profundament antibel·licista i gens complaent, la novel·la narra l’estada a l’exèrcit d’un jove que hi coneixerà el millor i el pitjor de la vida, els aspectes més tràgics i els més divertits, i arribarà a la convicció que només l’amor i la fraternitat humana poden redimir-nos. Un llibre màgic, que regala joia de viure.

Traducció de Jordi Martín Lloret

«Una aclaparadora puresa legitima el seu discurs antibel·licista. Tot en Saroyan resulta autèntic. Em pregunto per què aquest llibre no és de lectura obligatòria en tots els instituts.»

— Sergi Sánchez, El Periódico

«En els prestatges de la literatura pacifista ocupa un lloc de privilegi.»

— Pablo Martínez, El Correo

«[Saroyan ens ofereix] un alè reconfortant i gairebé embriagador, un batec rabiós de vida intensa i despreocupada.»

— Pau Riba, paperdevidre

LES AVENTURES

D’EN WESLEY JACKSON

© 1946 William Saroyan

© 2021 Jordi Martín Lloret, per la traducció

© Prismatic Pictures / Bridgeman Images, per la imatge de portada

© Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), per aquesta edició

c. Tapineria, 10, 3a

08002 Barcelona

T. 93 554 42 70

www.icip.cat

icip@gencat.cat

© 9 Grup Editorial, per aquesta edició

Angle Editorial

c. Mallorca, 314, 1r 2a B

08037 Barcelona

T. 93 363 08 23

www.angleeditorial.com

angle@angleeditorial.com

Primera edició: octubre de 2021

ISBN (Angle Editorial): 978-84-19017-15-4

ISBN (Generalitat de Catalunya): 978-84-18986-75-8

Producció de l’ePub: booqlab

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni la incorporació a un sistema informàtic, ni la transmissió en cap forma ni per cap mitjà, sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per gravació o altres mètodes, sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

WILLIAM SAROYAN

TRADUCCIÓ DE JORDI MARTÍN LLORET

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va ser creat pel Parlament de Catalunya a finals del 2007. El Parlament va optar, a petició de la societat civil, per crear un organisme públic, independent del Govern i les entitats privades, dotat de personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat per obrar. La llei de creació de l’ICIP estableix que ha de prestar serveis a la ciutadania, al moviment per la pau, al món universitari i acadèmic i a les administracions públiques, mitjançant activitats de recerca, docència, transferència de coneixements, sensibilització i intervenció.

Per tal de difondre la cultura de pau i fomentar l’educació i la sensibilització de la ciutadania en aquesta matèria, l’ICIP ha creat quatre col·leccions de llibres adreçades a estimular la recerca, la divulgació i l’acció sobre temes de pau i seguretat al nostre país: «Clàssics de la Pau i de la Noviolència», adreçada a posar a l’abast de la ciutadania els i les autores que es consideren clàssics del pensament de la pau i de la noviolència; «Eines de Pau, Seguretat i Justícia», pensada per donar eines de reflexió i de treball a les persones compromeses amb la construcció de la pau i la justícia; «Pau i Seguretat», que vol posar a l’abast d’un públic acadèmic i especialitzat temes contemporanis tractats des del compromís amb la investigació per la pau, i «Noviolència i Lluita per la Pau», que vol difondre la noviolència com una filosofia i una pràctica cabdal per avançar en l’assoliment de la pau al segle XXI.

En Wesley canta «Valencia» i rep una carta important

Em dic Wesley Jackson, tinc dinou anys i la meva cançó preferida és «Valencia». Suposo que tothom tard o d’hora es busca una cançó preferida. Jo sé que la meva és aquesta perquè no paro de cantar-la o de sentir-la, fins i tot quan dormo. M’agrada com brama el paio a plens pulmons:

Valencia!

In my dreams

it always seems

I hear you softly calling me!

Valencia!

Tral·larara,

tral·larara,

tral·larara, tral·larà! 1 1. La versió anglesa que Clifford Grey va escriure el 1926 del pasdoble compost per José Padilla per a la sarsuela La bien amada (1924) es va fer molt popular als Estats Units. ( Totes les notes a peu de pàgina són del traductor. ) 2. «If I Had My Way» (Lou Klein, James Kendis), popularitzada per The Mills Brothers l’any 1931, i més tard recuperada per altres cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Willie Nelson. En el context de la cançó, la frase « If I had my way, dear, you’d never grow old » significa: «Si depengués de mi, amor meu, no et faries mai vella». 3. «Oh, Senyor, saps que no tinc cap amic com tu... / Si el Cel no és casa meva, oh, Senyor, què faré? / Els àngels m’indiquen la porta oberta del Cel, / i ja no em sento a casa en aquest món.»

En aquest món no es pot prescindir de les cançons perquè tothom té sempre algun problema i els problemes marxen cantant. El meu col·lega Harry Cook canta « If I had my way, dear, you’d never grow old ». 2 2. «If I Had My Way» (Lou Klein, James Kendis), popularitzada per The Mills Brothers l’any 1931, i més tard recuperada per altres cantants com Bing Crosby, Frank Sinatra o Willie Nelson. En el context de la cançó, la frase « If I had my way, dear, you’d never grow old » significa: «Si depengués de mi, amor meu, no et faries mai vella». 3. «Oh, Senyor, saps que no tinc cap amic com tu... / Si el Cel no és casa meva, oh, Senyor, què faré? / Els àngels m’indiquen la porta oberta del Cel, / i ja no em sento a casa en aquest món.» La canta a la gent que no li cau bé, i el que vol dir és que si depengués d’ell ja serien morts, no pas que vulgui que es mantinguin sempre joves. Al mateix temps, canta la cançó com si volgués dir el mateix que volia dir l’autor quan la va escriure, com si la cantés a la seva promesa i estigués afligit perquè no pot conservar-la jove i guapa per sempre. El paio a qui en Harry té mania ja sap prou el que vol dir quan li canta això, però no hi pot fer res perquè és una cançó innocent i no es pot demostrar de cap manera que en Harry no la canti a la noia que algun dia serà la seva dona. No hi ha cap llei que prohibeixi cantar-li una cançó a la teva estimada.