Josep Lluís Gómez Mompart - Joan Fuster i el periodisme

Entre les respostes prou llargues, que en part recullen alguns aspectes ja esmentats abans, triem aquelles que palesen no només un bon coneixement de l’autor, sinó també les característiques reeixides que han tingut major impacte en els receptors. «Eren articles brillants, sempre intencionats, irreverents, ben escrits, sustentats en lectures i reflexió, provocadors per fer-se llegir, però profunds, peces que aguanten en general el pas del temps… Articles, diria, adreçats contra la immensa estupidesa que predomina en aquest món». Perquè Fuster «va saber connectar amb un públic lector desitjós de llegir el seu pensament. Va interpretar les aspiracions d’un ampli sector de valencianes i valencians que pensaven que era possible un altre País Valencià, més modern, més europeu…». Fuster «té un estil propi, una escriptura clara i directa, sense deixar de ser culte en el seu llenguatge i coneixement, i que té molta habilitat per argumentar i/o qüestionar tòpics o llocs comuns, sempre amb un to burleta o irònic». I això fa, assenyala la mateixa persona, «que alguns articles seus, malgrat haver estat escrits fa més de 30 o 40 anys continuen sent prou actuals, la qual cosa palesa un pensament profund i un punt de mira fi i subtil». Un altre enquestat ho rebla així: «No solament són el reflex d’una visió del món, una mirada a l’actualitat del seu moment històric, sinó que tenen l’empremta de la perdurabilitat».

Per acabar, reproduïm dues respostes llargues que contemplen i alhora complementen gran part de les valoracions fetes per l’audiència construïda d’aquesta recerca. Així s’expressa un catedràtic de Filologia, nascut a Mallorca:

Va saber donar un caire molt personal i atractiu al seu compromís ètic i polític d’intel·lectual, pel seu estil, per una ironia relativitzadora, pel seu posicionament escèptic ensems que fidel a la seua militància ideològica, per la seua conjunció experta de periodisme i literatura. Heretà de les generacions anteriors (la modernista i la noucentista) el conreu de l’assaig breu, com el gènere literari més apte per a pronunciar-se públicament, fent servir la premsa, i incidir socialment. En els articles de Fuster el gènere assoleix un rang de mestratge i alhora es fa admirar pel seu ample ventall d’interessos i temes.

Per la seva part, un catedràtic d’Història valencià ho explica d’aquesta manera:

Fuster no feia una gran distinció entre escriure un article periodístic o una pàgina d’un llibre. De fet, molts dels seus llibres tenen el seu origen en articles periodístics, fins i tot alguns dels més emblemàtics com Diccionari per a ociosos . Això mateix s’estén al seu diari, que no és un diari personal, íntim, sinó un calaix on abocava idees i reflexions que podia publicar tant en aquest format, com desenvolupar posteriorment en versions més elaborades en forma d’article periodístic, el qual, al seu torn, podia acabar finalment com a part d’un llibre. Tant per qüestions de supervivència –les col·laboracions en la premsa van ser durant gran part de la seu vida l’única font d’ingrés amb què comptava–, com per pròpia convicció, els articles periodístics no són un apartat menor en l’obra de Joan Fuster, sinó que constitueixen un capítol central de la seua producció literària.

7. CONCLUSIONS

Com a resultat de la recerca feta a través de l’enquesta d’opinió realitzada el 2021 amb 129 persones lectores de Joan Fuster, podem concloure:

1. Hem analitzat la primera audiència fusteriana dels Països Catalans de caràcter específic: universitària i conseqüentment crítica.

2. És una audiència multimediàtica, ja que s’han considerat vint-i-tres periòdics i revistes, de quatre dècades, en castellà i català, tant de València com de Barcelona i Madrid.

3. És una audiència activa, perquè coopera textualment amb els articles de premsa de l’escriptor, en vida d’ell i posteriorment.

4. Aprofita els textos periodístics i els materials documentals de l’autor, en fer-los servir professionalment i socioculturalment.

5. És una audiència conscient del valor de l’obra periodística de l’escriptor en forma d’assaig breu, d’acord amb les observacions i valoracions majoritàriament elogioses.

6. És un conjunt de persones agregades que afirma retroalimentar-se de les aportacions de Fuster, les quals consideren molt importants i ben actuals.

7. El llegat intel·lectual d’aquest escriptor, rellevant i prestigiós dels Països Catalans, esdevé còmplice d’aquesta audiència estudiada, perquè ha ajudat els enquestats, i en diferents graus, a ésser com són.

8. Al remat, les persones que integren aquesta audiència distintiva no només promouen –de maneres diferents– el patrimoni literari i periodístic de Joan Fuster, sinó que a més l’intercanvien i l’enriqueixen en forma de capital simbòlic.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CADENAS, Núria i Gemma PASQUAL (2017): Nosaltres, les fusterianes , València, 3i4.

CALLEJO, Manuel Javier (2021): «Metodologías de investigación en estudios de audiencia», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira (coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación , Barcelona, Gedisa, pp. 73-111.

ECO, Umberto (1981): Lector in fabula . La cooperación interpretativa en el texto narrativo , Barcelona, Lumen.

FUSTER, Joan (1969): «Joan Oliver, periodista», Serra d’Or , 121, pp. 50-52.

— (1982): «Ensenyar el cul cada dia», dins Plomes catalanes d’avui , Barcelona, Llibres del Mall, pp. 113-124.

— (1985 [1980]): «O ara o mai. Per una cultura catalana majoritària», dins Pamflets polítics , Barcelona, Empúries, pp. 105-143.

— (1991 [1965]): «Notes per a una introducció a l’estudi de Josep Pla» [8/09 - 9/10, 1965], dins Josep Pla: Obra completa. El quadern gris (Un dietari) , vol. I, Barcelona, Destino, pp. 11-79.

FUSTER, Joan (1993 a ): «Llegir», dins Diccionari per a ociosos , Barcelona, Edicions 62, pp. 95-100.

— (1993 b ): «Còmplice», dins Diccionari per a ociosos , Barcelona, Edicions 62, p. 37.

— (2002): «Diari 1952-1960» [nota del 05/02/1954], dins Obra completa, 1: Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos , a cura d’Antoni Furió i Josep Palàcios, Barcelona, Edicions 62 / Diputació de Barcelona / Universitat de València, pp. 403-404.

— (2006 [1957]): «Curriculum vitae», dins Els arxius de Joan Fuster , València, Publicacions de la Universitat de València, pp. 19-23.

MGONZÁLEZ-NEIRA, Ana, Eduardo ADINAVEITIA i Natalia QUINTAS-FROUFE, coords. (2021): «Medición de la audiencia en medios impresos», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira ( coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación , Barcelona, Gedisa, pp. 157-175.

MOLAS, Joaquim (1967): «Pròleg», dins Joan Fuster, L’home, mesura de totes les coses , Barcelona, Edicions 62, pp. 5-14.

MORENO, Víctor (2003): Leer con los cinco sentidos , Pamplona, Pamiela.

OROZCO, Guillermo (2021): «La audiencia y su investigación: un esfuerzo permanente por su reconocimiento», dins Natalia Quintas-Froufe i Ana González-Meira (coords.), Los estudios de la audiencia. De la tradición a la innovación , Barcelona, Gedisa, pp. 13-20.

SARLO, Beatriz (2021): «¿Dónde está el diario?», El País - Babelia , 25/09/2021, p. 14.

VENDRELL, S alvador i Josep LOZANO, a cura de (2017): Nosaltres, els fusterians , València, Perifèric.

1. L’univers fusterià del nostre sondeig d’opinió no guarda cap relació amb els dos interessants llibres de Nosaltres, les fusterianes (editat per Núria Cadenes i Gemma Pasqual, 2017) i Nosaltres, els fusterians (a cura de Salvador Vendrell i Josep Lozano, 2017), a tall d’homenatge a Joan Fuster, en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort. O sigui, el nostre treball no són les impressions, records, anècdotes o experiències compartides d’un conjunt d’autores (149) i d’autors (88) sobre l’escriptor suecà, sinó que la nostra investigació és una enquesta d’opinió i valoració sobre la producció periodística de Fuster entre lectors i lectores de l’escriptor.