Mònica Arias Llorens - L'ombra de la veritat

En Maurici l’ajuda a incorporar-se i li diu que no rebel·li als pares el secret que els dos xicotets varen acordar mantenir soterrat.

I si et pregunten per l’os els hi dius que me l’he trobat jo al sarró digues que era de la meva néta quan era petita.

En Gerard camina com si estigués fracturat, separant les cames i fent passes llargues aconsegueix passar l’efecte de notar-se com si patís un coixesa irreversible.

Un cop a la casa pairal dels Ribó, sembla que l’ambient vol tornar a normalitzar-se. Els texans de la criatura han quedat bastant empastifats de terra i la mare inquireix al nen perquè li raoni què dimonis ha passat.

Ja entaulats, quan ja són a tocar a les postres i el braç de gitano de xocolata i un tortell de nata fan exhibició en una taula rectangular, en Maurici és qui trenca amb un silencia puntual:

El nen s’ha rebolcat una estona mentre era amb mi. No el renyis, Rosa. Només unes quantes tombarelles han tingut cabuda perquè estava una mica fart de tanta quietud.

La mare es queda mirant el seu fill amb un semblant de resignació. En Gerard sosté l’os al costat del banc de fusta en el qual reposa mentre dina. La taula té el banc rere fons a la paret mestra que desembolca al solar exterior. Damunt, en posició lineal una santa sena presumeix plàcidament mentre els comensals beuen i mengen de forma alternada. El peluix sembla que s’ha convertit en una mena d’anagrama del qual el nen no en vol prescindir. El ninot de pèl duu un pitet d’acrílic, amb un cor brodat de color vermell. Al seu centre, hi ha una inicial escrita amb bolígraf “J”. En Gerard s’adona però no li dona importància. Ell no recorda durant un lapsus de temps si aquella presència femenina que l’assisteix en una casa, se l’ha imaginat, com una fada que fa aparició en els contes que la mare li llegeix cada nit, per nodrir la ment del nen i fer avivar la seva ingenuïtat. No pot relatar què ha succeït exactament i, tot i tenir només sis anys decideix respectar el pacte que ha tancat amb en Maurici mentre eren al aire lliure.

Els pares d’en Gerard però estan força receptius en demanar explicacions:

O sigui que aquest os era de Glòria, Maurici?

Sí, està molt ben conservat perquè era jo que el tenia dins el sarró i li prometia a la meva néta que només el trauríem a passejar si m’acompanyava a pasturar quan vingués de vacances a veure’m.

Què interessant i què estrany a la vegada! I no el reclamava quan era a Barcelona? Normalment la canalla volen tenir animals inanimats de companyia per dormir i poder-los abraçar quan se senten desplaçats o espantats.

La mare mentre parla fa un gest d’incredulitat, com si no donés crèdit a la veracitat dels arguments del cosí d’en Jaume. Se li fa molt xocant el fet que la Glòria fos tan transigent i no insistís en dur-se’n el nino a ciutat.

La Glòria sempre ha estat una nena modesta, prudent, molt discreta i conscienciada tot i la curta edat del moment – prossegueix en Maurici – un exemplar que molts nens haurien d’imitar per deixar de banda les enrabiades, l’entossudiment i els rampells d’enfuriament que mil cops deixen relluir per cridar l’atenció i manipular les creences i la voluntat dels pares.

En això li dono la raó – diu en Jaume mentre la Rosa també assenteix – la majoria de criatures es mofen dels pares i els entabanen per tal d’aconseguir objectius que es desmarquen de les bones formes i el seny.

Mil vegades els pares estan sotmesos a un xantatge emocional que els nens transmeten ensabonant-los amb comentaris elogiadors, amb una finalitat egocèntrica. – conclou la Rosa.

Quan la taula ja es a punt de desplegar-se, en Maurici i la Rosalia deixen esbotzar somriures d’agraïment pels convidats.

Tu, Gerard, amb aquesta conducta tan impecable espero que puguis venir un altre dia. I que sigui el més aviat possible – li diu en Maurici – i t’ensenyaré les mamelles de les ovelles i veuràs en directe com les munyo. T’agradaria?

Sii. Sii i tant!! - Diu la criatura que ja imagina el panorama i visualitza com pot fer deixar rajar llet per fer derivats lactis, ja que n’és un enamorat empedreït.

Doncs ja saps què has de fer, treure bones notes, perquè puguis convèncer els pares de tornar a pujar.

Unes abraçades càlides donen lloc a un comiat commovedor. El peluix es queda a la casa, arraconat per descuit d’en Gerard un cop es disposen a fer marxada cap a Terrassa. Tot recollint la vaixella i els estris de cuina la Rosalia el troba caigut al costat de la butaca, darrere el respatller mentre el nen llegia contes. La dona se’l queda mirant amb confusió. Ella no acaba de recordar que el peluix fos de la Glòria ni que se’n fessin el càrrec mentre la nena era a Barcelona però opta per callar com de costum...

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.