Jordi Palou - Els 100 refranys més populars

(Barcelona, 1963) és un lingüista especialitzat en paremiologia.

Autor de diversos llibres, com ara Amb cara i ulls (2011), 1r llibre en català finançat per micromecenatge, a Verkami.com, En cap cap cap (2012), Dites.cat (2012), i coautor, al 2016, amb J. Fontana, JE Gargallo i X. Ugarte, d’ Els refranys més usuals de la llengua catalana , i, el 2021, amb I. Marí, del Refranyer eivissenc de Antoni Juan Bonet.

El 2020 va presentar amb Softcatalà la Paremiologia catalana comparada digital (PCCD).

(Barcelona, 1966) és politòleg i traductor. El 1999 va engegar la web rodamots.cat i el butlletí associat Cada dia un mot , que té més de 25.000 subscriptors. És autor de RodaMots: deu anys fent ‘Cada dia un mot’ (Empúries, 2009), amb Pau Vidal, i Els mots (t)robats (Xarxa de Mots, 2019), i creador del joc Paraulògic.

Com podem arribar a determinar que Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era és el refrany més popular de la llengua catalana? Els 100 refranys més populars neixen d’una enquesta feta a través d’internet, el març de 2010, que van respondre 1.200 persones d’arreu de l’àmbit lingüístic.

Arran de la recopilació i tractament d’aquest cabal de respostes sorgeix la idea d’aplegar aquest recull dels refranys més populars, amb el significat, variants, curiositats, equivalents en altres llengües i passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

Deu anys després, malgrat el retrocés en l’ús dels refranys en el nostre dia a dia, aquest rànquing segueix mostrant-se vàlid i ben actual, a manca de nous estudis que corroborin o desmenteixin aquestes dades.

Els 100 refranys més populars

• Col·lecció De Cent en Cent – 16 •

Els 100 refranys més populars

Víctor Pàmies i Jordi Palou

Primera edició: novembre del 2012

Segona edició: desembre del 2012

Tercera edició: gener del 2013

Quarta edició: abril del 2013

Cinquena edició: febrer del 2015

Sisena edició: gener del 2022

© Víctor Pàmies i Jordi Palou

© de l’edició:

9 Grup Editorial

Cossetània Edicions

C/ de la Violeta, 6 – 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91

cossetania@cossetania.com

www.cossetania.com

ISBN: 978-84-1356-119-6

Producció de l’ePub: booqlab

Introducció: Del top ten al top 100 , per Víctor Pàmies i Riudor

1.Qui no vulgui pols que no vagi a l’era

2.Al maig, cada dia un raig

3.No diguis blat fins que no el tinguis al sac i ben lligat

4.Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot

5.A la taula i al llit al primer crit

6.Cel rogent, pluja o vent

7.Per Nadal, cada ovella al seu corral

8.Tal faràs, tal trobaràs

9.Qui dia passa, any empeny

10.A l’estiu tota cuca viu

11.De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

12.Per Santa Llúcia, un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre

13.Quan la Candelera plora, l’hivern és fora; quan la Candelera riu, l’hivern és viu; tant si plora com si riu, l’hivern és viu

14.Hostes vingueren que de casa ens tragueren

15.De mica en mica s’omple la pica

16.Al pot petit hi ha la bona confitura

17.Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit

18.Pel juny, la falç al puny

19.Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla

20.A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat

21.Qui canta a la taula i xiula al llit no té el seny gaire acomplit

22.A l’abril, cada gota val per mil

23.D’on no n’hi ha, no en pot rajar

24.Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes (o bassetes)

25.Els testos s’assemblen a les olles

26.De Joans, Joseps i ases, n’hi ha a totes les cases

27.Qui no té feina, el gat pentina

28.A l’abril, aigües (o pluges) mil

29.Per Nadal, qui res no estrena, res no val

30.Per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc

31.Una flor no fa estiu, ni dues primavera

32.Gat escaldat de l’aigua tèbia fuig

33.Tants caps, tants barrets

34.Qui canta els seus mals espanta

35.Qui no té cap ha de tenir cames

36.Qui vulgui peix que es mulli el cul

37.Qui no s’arrisca no pisca

38.La guineu quan no les pot haver diu que són verdes

39.Al juliol, ni dona ni cargol

40.Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell

41.A sants i a minyons no els prometis si no els dons

42.Carrers mullats, calaixos eixuts

43.Val més boig conegut que savi per conèixer

44.Qui no plora no mama

45.Barcelona és bona si la bossa sona

46.S’atrapa abans un mentider que un coix

47.Home casat, burro espatllat

48.De ponent, ni vent ni gent

49.Qui la fa, la paga

50.Caldera vella, bony o forat

51.De més verdes en maduren

52.El més calent és a l’aigüera

53.Qui va amb un coix, al cap de l’any ho són tots dos

54.Tanta roba i tan poc sabó!

55.Pagant, sant Pere canta

56.No deixes les sendes velles per les novelles

57.No vols caldo? Dues tasses!

58.Diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?

59.Feina feta no fa destorb

60.Tira més un pèl de figa que una maroma de barco

61.Arrancada de cavall, parada de rossí

62.Qui té el cul llogat no seu quan vol

63.Home roig i gos pelut, primer mort que conegut

64.Gent jove, pa tou

65.Roda el món i torna al Born

66.A cada bugada es perd un llençol

67.A poc a poc i bona lletra

68.Tot bon català té fred després de menjar

69.Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures

70.Qui té gana somia pa

71.Qui vol lluir ha de patir

72.Any de neu, any de Déu

73.Qui oli remena, els dits se n’unta

74.Tota pedra fa paret

75.Qui guarda quan té, menja quan vol

76.A la vora del riu no t’hi facis el niu

77.Gallina vella fa bon caldo

78.Qui menja sopes se les pensa totes

79.Em fas festes i no me’n solies fer, és que em vols fotre o m’has de menester

80.Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança

81.Qui té boca s’equivoca

82.N’hi ha per llogar-hi cadires

83.A cada porc li arriba el seu Sant Martí

84.Brams d’ase no arriben al cel

85.Valencià (o Andorrà, o Català, o Vigatà) i home de bé, no pot ser

86.De llevant o de ponent, de la dona sigues parent

87.De moliner mudaràs i de lladre no t’escaparàs

88.El sabater és el que va més mal calçat

89.Advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos

90.No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré

91.Déu dona faves a qui no té queixals

92.Qui paga mana

93.Fer Pasqua abans de Rams

94.No es pot repicar i anar a missa

95.Bon vent i barca nova

96.Ja pots xiular si l’ase no vol beure

97.Salut i força al canut!

98.De desagraïts, l’infern n’és ple

99.Sempre plou sobre mullat

100.Músic pagat no fa bon so

Referències bibliogràfiques

Índex alfabètic de refranys

Índex d’autors citats

El març del 2010, com una mena de joc destinat als lectors del meu blog personal, Raons que rimen (vpamies.dites.cat), vaig fer una crida per intentar determinar, a partir d’una enquesta a través d’internet, els deu refranys més populars de la llengua catalana. Volia fer una enquesta senzilla i que convidés a la participació de la gent. Per això vaig cercar un nom que cridés l’atenció, utilitzant un anglicisme que alguns lletraferits encara no m’han perdonat, El ‘top ten’ dels refranys catalans , i vaig establir tan poques normes com em va ser possible: calia que qui hi volgués participar m’enviés a través del correu electrònic els deu primers refranys que li vinguessin al cap i que em digués on havia nascut, d’on provenia la seva família i si havia canviat de lloc de residència. Tot plegat no pretenia més que poder determinar la variant dialectal de l’informant per adscriure la seva aportació a una zona determinada.