Jordi Palou - Els 100 refranys més populars

—Però llavors, ¿per què se sol dir que, pel maig, cada dia un raig?

—Se sol dir perquè, a la gent, li agrada i recorda les paraules ritmades. Els refranys són, però, obra dels poetes, que són els qui fan ritmar les paraules. Pel maig, cada dia un raig… Pot ser més ben ritmat? Ara: creure que l’agricultura funciona a base de refranys és una pura absurditat.

JOSEP PLA, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979)

Vots: 317 (26,31%)

«Pel maig, cada dia un raig: els nostres avantpassats ens visiten» és un conte infantil de Margarida Aritzeta publicat el 1980.

Etimologia de maig — Del llatí maius , mateix significat, del nom Maia, una de les Plèiades, a la qual estava dedicada aquest mes; filla d’Atles i mare de Mercuri.

Sens dubte ens trobem davant d’un dels refranys més coneguts, sense diferències geogràfiques, de cap a cap de les terres on ens entenem dient-nos «Bon dia!». Així, al Diccionari català-valencià-balear el trobem documentat per informants del Principat de Catalunya, del País Valencià i les Illes, i l’estudi del Top ten confirma que és un refrany conegut arreu del territori de parla catalana, si bé ens ha arribat amb una infinitat de variants: El blat al sac i ben lligat (o ben fermat ), o El blat fins que no és al sac i ben lligat, no és blat , o Mai diguis acabat (o sac ) fins que sigui (o si no és ) al sac i ben lligat .

El significat del proverbi és categòric i rotund: no es pot confiar en res que no sigui ben segur. Hi ha molts refranys i frases fetes que expressen aquesta cautela davant les coses que encara es mouen en el terreny difús de la incertesa, que no s’han esdevingut, com ara No vendre la pell de l’ós abans d’haver-lo caçat , o no fer com la lletera del conte, que comptava en què es gastaria els guanys de vendre la llet abans d’haver arribat a plaça o altres imatges recollides pels nostres clàssics per indicar que No podem cantar victòria abans del triomf (del llatí Ante victoriam ne canas triumphum ).

La proposta més sintètica d’aquest proverbi la trobem en una versió menorquina excepcional: No diguis blat, que no diguis sac . És usual que els refranys, a banda de la rima i de les figures retòriques que els confereixen musicalitat, puguin estar dotats d’una o més clàusules. Sovint els segons versos del refrany ja no calen, perquè el concepte i el missatge han quedat condensats a la primera part. A més a més, els refranys cercaven la transmissió oral d’una saviesa i d’uns coneixements que eren imprescindibles per al dia a dia en les feines del camp, o per reconèixer fenòmens meteorològics repetitius o conductes i ensenyaments morals. La síntesi, la brevetat, eren garantia de pervivència. I que un proverbi hagi arribat en un format tan reduït és una mostra més de la seva popularitat.

I com expressen aquest missatge en altres llengües romàniques? En castellà tenim No le llames trigo hasta que esté en el silo o No me llames seda que no me tengas en la rueda , i també la metàfora taurina Hasta el rabo, todo es toro . En francès ho expressen en l’àmbit de la música: Il ne faut pas chanter avant la fête (la traducció podria ser ‘No s’ha de cantar abans de la festa’). I en portuguès diuen que Enquanto não acabes, não te gabes , o sigui, ‘Fins que no acabis, no t’alabis’.

En anglès, alguns refranys de sentit similar són It ain’t over ’til the fat lady sings ; It ain’t over ’til it’s over ; Don’t count your chickens before they’re hatched .

Aquest refrany té diversos afegits. A casa del Josep Maria, de les Pallargues (Segarra), el completaven així: No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat, venut i cobrat . Albert Torres i Marsal, de Sant Andreu de Palomar (Barcelona), diu que ha sentit dir-lo amb el colofó … i vigila que no s’escapi per l’altre cap. En aquesta mateixa línia previsora, Neus Sala, de Santa Maria d’Oló (Bages), diu que en algunes zones de la seva comarca s’hi afegeix … i vegila que no sigui foradat . Desconfiats de mena que som! I encara podríem trobar-hi més allargaments rimats, com ara … i encara hi pot haver un forat , o … i que no tingui cap forat , o … i, a vegades, encara s’escapa . Ramon Solsona, a «La paraula del dia», el seu espai dedicat a les paraules d’ El Món a RAC1 , recollia dels oients tot un seguit de repicons d’aquesta dita que l’allargaven gairebé fins a l’infinit. Passem doncs del sintètic No diguis blat que no diguis sac a hipotètics acabaments del refrany amb allargaments del tipus … i que sigui de bon espart i a les golfes endreçat .

Aquella amor que tenia

s’ha escapat

per un camí de flor blanca.

No digues tinc blat, batedor amador, si no està nugat dins la saca.

CARLES SALVADOR, «Cançó d’era», dins el recull Vermell en to major (1929), reproduït a Antologia poètica (València: Consell Valencià de Cultura, 1993)

La tira d’en Sísif, de Jordi Soler, que apareix diàriament a El Punt Avui , sovint fa servir frases fetes i refranys en els diàlegs dels seus personatges. Aquesta fou publicada el 17 de gener de 2005

Vots: 310 (25,73%)

No diguis blat… La memòria del món rural és un llibre i un documental d’Eduard Trepat i Deltell i Anna Vilaseca i Puigpelat, produït per la Fundació del Món Rural (2009).

Etimologia de blat — Probablement del cèltic blato- , ‘farina’ en les llengües britòniques, ‘gra per a moldre’ en el cèltic continental, del cèltic comú mlato- , ‘molt, per a moldre’.

És un refrany de caire meteorològic inspirat en una antiga rondalla pirinenca, documentat bàsicament per informants del Principat de Catalunya.

Fa referència als canvis meteorològics que experimenta el final del mes de març, amb una bonança inusual i inesperada, que acostuma a venir seguida d’una altra tongada de mal temps, abans d’arribar a la primavera.

El ‘marçot’, com el ‘marcell’, ‘marcer’, ‘marçal’, ‘marcedor’, ‘marçador’ o ‘marçàs’, entre d’altres, són extensions demanades per la rima. Els refranys per ser recordats necessitaven jugar amb la rima i de vegades es forçava amb adjectius i derivats ‘postissos’ que només apareixen en aquestes parèmies i per l’obligació de la rima final.

Ho explica Valeri Serra i Boldú a Folklore de la pagesia (1918):

Conten que una vegada, una velleta de Romadriu, poble que s’escau a sota del Santuari de Sant Joan de l’Erm, no cabia a la pell de contenta veient que érem a darrers de març i no s’havia mostrat aquest rigorós com altres vegades: no se li havia mort ni un sol cap de bestiar, i la dona, xiroia i alegre, descontenta del març d’altres vegades, amb els punys closos, ella que diu: «Març, marcell: / no m’has mort cap vaca ni vedell, / truja ni porcell .» El repte, si el va dir al sord, no el va dir al peresós; i ell que sí, el pare març, tot disgustat, se’n va i diu al seu germà: «Abril, gentil: / deixa-me’n un, deixa-me’n dos, / i un que jo en tinc, faran tres, / que faran pernabatre aqueixa dona de pagès.» Fillets de Déu! Tant va ésser demanar com obtenir; i heu’s aquí que, allargat el març, comença el temps a posar-se rúfol, a fer vent, a emplujar-se, a caure l’aigua com aquell que la donen per amor de Déu. I quan, abonançat el temps, eixugats els camins, tothom s’arrisca a sortir de casa per contemplar la desfeta dels temporals, la gent de Romadriu veieren com, en la casa d’aquella velleta, hi bateren tant i tant l’aigua i les ventades, que van caure les parets, agafant dins l’estada les persones i les bèsties. D’aleshores ençà, sempre que a primers d’abril es deixa sentir el fred, un es recorda dels dies manllevats pel març i de la venjança que aquest va prendre de la dona de Romadriu.