Jordi Palou - Els 100 refranys més populars

La participació final va ser la següent: 825 respostes del Principat de Catalunya (68,46%), 220 del País Valencià (18,26%), 74 de les Illes (6,14%), 9 de la Catalunya del Nord (0,75%), 5 d’Andorra (0,41%), 6 de la Franja de Ponent (0,5%), 1 de l’Alguer (0,08%) i 65 d’origen indeterminat o divers (5,39%). Segons el percentatge de població catalanoparlant d’aquests territoris, el nombre ideal de respostes hauria d’haver estat de 699 del Principat de Catalunya (–126), 371 del País Valencià (+151), 92 de les Illes (+18), 28 de la Catalunya del Nord (+19), 7 d’Andorra (+2), 5 de la Franja de Ponent (–1), 4 de l’Alguer (+3). En total, vaig poder catalogar 2.341 refranys diferents, dels quals vora 1.500 els va dir una única persona.

El Top ten dels refranys catalans, l’estudi, ha ofert l’inventari de refranys que conté aquest llibre. Teòricament són els 100 refranys més populars i coneguts de la llengua catalana, ordenats pel nombre de vots rebuts. Jo hi he afegit la informació fraseològica (explicacions, origen i anècdotes, quan n’hi ha, equivalents idiomàtics…), sovint ampliada amb el cabal lèxic que atresora la web RodaMots. I en Jordi Palou, a més a més, ha cercat i classificat els passatges que demostren que els refranys són ben vius, i que tant poden aparèixer en una novel·la com en un article periodístic, en uns versos o en l’acudit d’un diari.

Hi ha, no cal dir-ho, antecedents gloriosos d’obres que cerquen glossar i explicar l’origen dels refranys. Naturalment, no hem ignorat les delicioses i increïbles explicacions de Joan Amades, i també hem trobat inspiració en les Reflexions sobre la saviesa dels proverbis , d’Antoni Llull i Martí, o la Garbellada de refranys de Josep M. Sugranyes, entre molts altres. Pel que fa a les etimologies que afegim al final de cada capítol, ens hem basat sobretot en les que recull el Diccionari etimològic de Jordi Bruguera.

Esperem que pugueu gaudir d’aquest recull i que el nostre esforç resulti d’utilitat per contribuir a mantenir viva la riquesa d’aquesta parcel·la de la llengua —els refranys— que no hauríem de perdre ni oblidar.

VÍCTOR PÀMIES I RIUDOR

Aquest proverbi significa que qui vulgui tranquil·litat, millor que no cerqui complicacions. És a dir, que qui no vulgui disgustos, que no es fiqui en raons. Hi ha un equivalent que trobem en diverses llengües romàniques que diu que Qui no vulgui veure llàstimes, que no vagi a la guerra ( Quien no quiera ver lástimas, no vaya a la guerra , o Chi ha paura, non vada a la guerra ). Com recull Antoni Llull a Reflexions sobre la saviesa dels proverbis (1994), a Espanya, França i Itàlia tenen unes altres imatges per expressar la mateixa idea: Al bosque no vaya quien de las hojas miedo haya ; Qui a peur des feuilles, n’aille point au bois ; Chi ha paura d’ogni foglia, non vada al bosco , en el sentit que ‘Qui té por de les fulles, que no vagi al bosc’. En anglès trobem una versió més casolana, popularitzada pel president nordamericà Harry S. Truman: If you can’t stand the heat, get out of the kitchen (‘Si no pots aguantar la calor, marxa de la cuina’). La immensitat del mar també pot provocar pors: Non vada in mare chi d’acqua ha paura (‘No vagi a la mar qui l’aigua tem’). O encara, Qui no vulgui ballar, que no vagi al ball , que aconsella no anar allà on no es vulgui participar.

Amb aquest refrany retornem a la tradició pairal: l’era és l’esplanada empedrada o de sorra que hi ha davant de les masies on es feia la feina del batre per separar el gra de la palla. Aquest procés provocava una polseguera ben visible. Qui sap actualment què és una era o què vol dir batre ? Però el proverbi continua ben viu, i és ben curiós que hagi estat el que ha rebut més vots entre els enquestats, amb diferència! Curiós perquè molts proverbis del nostre refranyer neixen en una societat no alfabetitzada, de caire marcadament rural, on la trasmissió de la cultura (ja siguin regles de comportament moral, previsions meteorològiques o coneixements sobre les tasques al camp) s’havia de fer a través d’aquestes peces orals, de rima fàcil per facilitar-ne el record i la pervivència.

Els components de la Junta Organitzadora d’Alguna de les Festes del Canvi de Segle que s’havien constituït a Barcelona, contestaven a aquests falsos arguments dient que no és manera de posar com a exemple el que passava l’any u o l’any cent, on vas a parar, que la gent d’aquell temps era salvatge i mig pagana, sí o no?, i amb prou feines si devien saber comptar. Que el que realment valia era que mil vuitcents, eh, tenia un vuit que era cosa nova i mai no vista en l’apel·lació dels anys. I que aquest canvi de nom de la centena indicava el canvi de segle. I qui no vulgui pols que no vagi a l’era, que ves a saber on serem l’any mil vuit-cents u, quines ganes de retardar els grans esdeveniments.

JAUME CABRÉ, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)

Vots: 407 (33,78%)

Etimologia d’ era — Del llatí area , ‘pati, era de batre’. El mot àrea i els seus derivats també provenen d’aquesta arrel.

Els refranys meteorològics tenen una gran productivitat i tradició en català. Prou que s’han encarregat de difondre’ls i popularitzar-los els nostres homes i dones del temps! Som un país petit, però amb molta diversitat climàtica: alta muntanya al Pirineu, Costa Brava regada de tramuntana, Costa Daurada plàcida i assolellada, clima continental a ponent… Vivim, en certa manera, pendents del temps i dels seus capricis.

Les dites primaverals sobre l’abril i el maig fan referència a la generositat de les pluges d’aquest període. Així, quan diem que Pel maig plou a raig , ens estem referint a la freqüència de la pluja d’aquest mes. I quina manera millor d’expressar-ho que amb un refrany que abraci tots dos mesos? Aigua de maig, de raig a raig; d’abril, de fil a fil . En castellà diuen que Llueva para mí abril y mayo y para ti todo el año , en referència a com és de preuada la pluja d’aquests mesos: la més important de tot l’any.

Però és la mateixa pluja la del mes d’abril que la del mes de maig? Sembla que no. Joaquim Bartrina, expert en meteorologia, en un article que va aparèixer el 1881 a la revista La Renaixensa , «La meteorologia popular», diu que «Aquest refrany [ Aigua de maig, de raig a raig; d’abril, de fil a fil ] conté dos aforismes: l’un referent a l’abril, l’altre al maig. Indiquen que quan plou al primer d’aquests mesos, ho fa poquet, a gotes, que això vol dir ‘fil a fil’, rajolinet; mentre que el mes de maig aboca les aigües pel broc gros, a raig fet, a dolls. De totes maneres, En abril, cada gota en val mil ». I ara ens podríem demanar: plovia igual al final del segle XIX que el que plou al començament del XXI? potser el canvi climàtic haurà de comportar alguns canvis en els refranys que fan referència al temps…

És un refrany d’ús estès i general en tot el territori, encara que ens ha arribat profusament documentat per informants de la zona del català central (Barcelona, Vallès) i del català nord-occidental (Segrià, Segarra i Urgell).

—Ho tinc observat: som a la lluna nova de maig —que és la lluna creixent—, i aquests dies no sol ploure. Aquesta és la nostra primavera. El clima ajuda a la fecundació de les coses plantades a la terra. La collita es presenta molt bé, com feia anys que no s’havia vist.