ARTUR BLADÉ I DESUMVILA, «El clima, el menjar, la gent, el llenguatge», dins Guia de Benissanet, Ribera d’Ebre (Tarragona: Diputació Provincial, 1982)
Vots: 226 (18,8%)
«Cel rogent» és una coneguda sardana de Josep Aguiló (Tarragona, 1888 – Llagostera, 1958).
Etimologia de rogent , ‘dit del cel vermellós’ — Encreuament de roig i roent , que tenen el mateix origen etimològic: roig prové del llatí vulgar ruiu , clàssic rubeus , mateix significat, derivat de ruber , ‘vermell’; roent ve de rubens , ‘rogenc’, participi present de rubere , ‘tornar-se vermell’.
07 / 100
PER NADAL, CADA OVELLA AL SEU CORRAL
El refrany fa referència al retrobament familiar (el corral ) característic de les dates nadalenques: temps de descans, de festa i de compartir. El dinar de Nadal constituïa l’àpat familiar per excel·lència, el que reunia a la taula paterna els fills absents ( cada ovella ). La metàfora funciona perfectament entre les parelles corral/casa i ovella/persona .
És un refrany del calendari recollit bàsicament al Principat de Catalunya, encara que conegut en altres indrets de parla catalana. Hi ha algunes variants formals i antigament la parèmia tenia dues clàusules, de les quals ha perviscut majoritàriament només la primera: Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cadascú a casa seva . Aquesta dicotomia Nadal/Sant Esteve apareix en altres refranys del calendari, com per exemple en el cicle de l’allargament del dia, quan diu Per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre . Una altra variant ben curiosa: Per Nadal, cada perdiu al seu niu. També s’aplica a les festes de Pasqua i la parèmia diu que Per Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral. També en alguns llocs diuen Per Nadal i per Cap d’Any, cadascú amb el seu company , en referència a les celebracions més importants de les festes de Nadal.
Segur que hi ha un fum més de dites referides al Nadal, però potser no tan populars com aquesta. Apuntem-ne, però, alguna, que ja veureu que n’hi ha de referides al fred: Bona casa i bona brasa, bona brasa i bon tió, i bon Nadal que Déu ens dó , o El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal , o Fins el dia de Nadal no és hivern formal , a l’activitat desenfrenada de la cuina per preparar el gran àpat: El forn, per Nadal, no para un instant , o És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per a aquell dia mai falta , La fornada de Nadal se n’emporta mig costal . I el refranyer també destaca la nit de Nadal: La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel o La nit de Nadal la més llarga (o la més estelada , o la més clara ) de l’any .
També n’hi ha força que relacionen Nadal amb Carnestoltes, la següent festa important del calendari. Acabades les festes de Nadal, cal comptar els dies que queden per a la següent festa: De Nadal a Carnaval, set setmanes, tant se val o De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes .
Expliquen que al Capcir diuen moltes coses diferents de la resta. La primera que esmenten és que aquí es diu íu i tö , i de Matamala en avall, jo i tu . Amb la - ö -, els capcinesos guanyen una vocal. Les dones comencen a referir peculiaritats. «Les trufes aquí són tröfes … i als Angles, patanes . I els gavatxs en diuen patales .» Jo em converteixo en un representant del món exterior al Capcir:
—Vosatros diseu una mica , i nosatros un poc ; vosatros nascut i nosatros naixit ; vosatros sucre i nosaltros söcre …
Llavors passen als refranys:
— Per Nadal cada feda al seu corral. No ho dieu vosatros això?
—La dita sí, pero feda no, és paraula gavatxa; diem ovella .
EUGENI CASANOVA, Viatge a les entranyes de la llengua. De la riquesa a l’agonia del català (Lleida: Pagès, 2003)
Vots: 215 (17,8%)
Per Nadal, cada ovella al seu corral és un disc de nadales del grup Rovell d’Ou enregistrat el 1989.
Etimologia de corral — Probablement d’un llatí vulgar currale , derivat arcaic de currus , ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.
08 / 100
TAL FARÀS, TAL TROBARÀS
Aquest refrany significa que les males accions solen tenir el seu càstig, més tard o més d’hora. Té moltes variants formals: Tal faràs (o diràs ), tal cobraràs (o patiràs , o rebràs ), i també sembla que antigament la parèmia tenia dues clàusules: Tal faràs, tal trobaràs i de Déu, no te’n riuràs . O també: Fill ets, pare seràs; tal faràs, tal trobaràs .
El trobem, amb el mateix sentit, en algunes sentències clàssiques llatines, com ara: Ut sementem feceris, ita metes (‘Tal sembraràs, tal colliràs’), de Marc Tul·li Ciceró (a De oratore ) (106-43 aC). Sembla, doncs, clar l’origen llatí, reprès després als Evangelis, com veiem en aquesta citació del de Lluc: Eadem, mensura, qua mensi fueritis, remetietur vobis (‘Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats també vosaltres’); això explica que hagi arribat a la majoria de llengües romàniques amb el mateix format: en francès, Qui ainsi fera, ainsi recevra ; en occità, Qui mau farà, mau troubarà ; en castellà, Hijo eres, padre serás, cual hicieres, tal habrás , o en italià, A chi mal fa, mal va , entre altres.
Aquest significat de prevenció o de càstig per les males accions té molta recurrència en el refranyer. Se us acuden altres maneres d’expressar aquesta mateixa idea? Us n’apuntem algunes: A cada porc li arriba el seu sant Martí (que retrobarem en el lloc 83); Conforme sembrareu, collireu ; El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú o bé Qui sembra vents, recull tempestats , i en castellà els castissos Donde las dan las toman o Quien mal anda mal acaba .
Per tradició llatina, el podem emparentar amb un proverbi de sentit semblant, però relatiu a la collita: Com sembraràs, colliràs , que també trobem en moltes altres llengües: en castellà, Como sembrares, cogerás ; en francès, On récolte ce que l’on a semé , o anglès, As you sow, so shall you reap . Vol dir que el fruit acostuma a respondre a la dedicació que hom ha posat a obtenir-lo.
L’estructura d’aquest refrany ( Tal…, tal… ), que demostra una economia expressiva i de síntesi que combrega molt amb l’objectiu dels refranys (curts, rimats i ritmats, perquè sigui fàcil de recordar-los), és força recurrent en català, encara que sembla tendir a desaparèixer. Ho trobem en altres refranys com ara Tal antany, tal enguany ; Tal dit, tal fet ; Tal cul, tal braga ; Tal divendres, tal diumenge ; Tal la mare, tal la filla , Tal pare, tal fill , etc., que trobem reproduïts també en altres llengües: en castellà, De tal palo, tal astilla ; en francès, Tel père, tel fils , o en anglès, Like father, like son .
A la primera habitació únicament meva que recordo, quan vaig deixar de dormir amb l’àvia Teresa, hi havia una horrible rajola blanca amb un dimoni banyut dibuixat en negre i roig. Dins de la seva olla, perquè tenia una gran olla que feia xup-xup, s’hi podia llegir « Tal faràs, tal trobaràs». La lletra gòtica amb què havien decidit adornar el consell moral gairebé impedia la seva lectura, però la meva taula de fer els deures estava encarada justament a la paret de l’olla. Em vaig educar davant d’aquesta rajola. Això m’ha marcat d’una manera definitiva. Si vaig curt de diners és que no treballo prou o que gasto massa, si m’engreixo és perquè no em cuido, si no tinc una vida sexual prou agitada és que no m’esforço prou a aconseguir-la, si em poso malalt és perquè he comès algun excés, si em fa mal el coll és que fumo massa. Tot sempre a les meves mans.
Читать дальше