Jordi Palou - Els 100 refranys més populars

Hi ha moltes expressions per indicar que tot necessita el seu temps o que les coses s’aconsegueixen amb perseverança i constància. També és una recomanació per a l’estalvi: De gota en gota s’omple la bota ; de sou en sou es compra un bou. En castellà diuen Gota a gota se llena la bota , en francès Goutte à goutte on emplit la cuve i, amb altres imatges, en castellà diuen que Poco a poco hila la vieja el copo ; en francès, Grain à grain, la poule emplit son ventre , i, en anglès, Grain by grain the hen fills her belly (‘Gra a gra, la gallina omple el pap’) i encara, Little strokes fell great oaks; By little and little the bird makes his nest o By little and little the wolf eats up the goose (o sheep ), com dèiem, tots amb el sentit de recomanar paciència i perseverança.

En l’àmbit de la paremiologia sàvia, aquella de la qual en sabem l’autor, hi ha una frase atribuïda a molts diversos autors (l’emperador August, Napoleó, Felip II d’Espanya, Carles III o Ferran VII, entre d’altres), que ens acosta a l’àmbit d’aquest refrany i que diu: Vesteix-me a poc a poc que tinc pressa , amb el sentit que val més fer les coses a poc a poc i ben fetes que no pas de pressa i malament.

Josep Espasa havia nascut a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues, i va arribar a Barcelona sense res, amb les mans a la butxaca. Va treballar com a peó en l’enderrocament de les muralles de la ciutat i a divuit anys es guanyava la vida fent de repartidor d’obres que els editors publicaven en fascicles. Acostumava a dir que coneixia totes les escales de Barcelona, perquè les havia pujat i baixat moltes vegades. El 1860 s’establí pel seu compte com a editor, amb el suport dels seus germans, Ramon, Pau i Magdalena. De mica en mica s’omple la pica; a poc a poc anaren creant una editorial amb cara i ulls. Entre altres obres editaren el Diccionari —en fascicles i dos volums— i la Gramàtica de la llengua catalana . I el 1875 les Poesies catalanes de Frederic Soler, «Pitarra».

FRANCESC CABANA, Por i diners (1906-1923) (Barcelona, 2009)

La màxima «Qui guarda, troba» enclou, a més a més, el principi de l’estalvi, de la mateixa manera que l’enclouen, també, aquells altres preceptes populars que fan: «De gota en gota s’omple la bota» i « De mica en mica s’omple la pica». I és que estalviar vol dir conservar, en virtut d’una idea preconcebuda, d’un càlcul previ, un objecte —o la part d’un objecte— que tingui valor en ús…

PERE MAS I PERERA, «L’esca de la riquesa», dins El pensament econòmic català , 1900-1970 , edició de Francesc Roca (Barcelona: Publicacions de la UB, 1994)

Tira d’en Sísif, de Jordi Soler, publicada a El Punt Avui el 3 de maig de 2012

Vots: 131 (10,87%)

De mica en mica s’omple la pica és una coneguda novel·la negra de Jaume Fuster (1972). El 1983 se’n va fer una versió cinematogràfica escrita i dirigida per Carles Benpar.

Etimologia d’ omplir — Del llatí implere , mateix significat, derivat de l’inusitat plere , que es dona només en molts derivats, amb influx de la labialització de - mp - i segurament també del verb afí complere , ‘omplir del tot’.

En aquest cas ens trobem davant d’una expressió polisèmica, amb diversos sentits possibles i que, a més a més, cadascú explica segons li convé. Per exemple, si es riuen d’algú perquè és petitó i ben poqueta cosa, de seguida es defensarà amb aquesta dita. També podria contraatacar amb aquella dita coneguda que fa Com més alts, més animals , o encara amb alguna altra, com ara, Val més petit i ardit que gran i ase , una expressió amb què lloem la intel·ligència o altres qualitats d’una persona de poca còrpora.

En un sentit més recte, però, i sense personalitzar-ho necessàriament, podem fer servir aquest refrany per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat. I fent-ne abstracció i acostant-nos al camí de la filosofia, tampoc ens ha d’estranyar haver sentit dir algun cop que La brevetat és l’ànima de la intel·ligència . Per això quan sentim dir que algú o alguna cosa és el pot de la confitura , ens estem referint al fet que és el punt essencial d’una qüestió.

En castellà diuen El perfume en tarro pequeño se vende o Pomo pequeño, lleno de aroma o, fins i tot, La pimienta es chica, pero pica . I ho podem trobar en altres llengües romàniques, com ara en francès: Dans les petites boîtes, les bons onguents (‘En les capses petites, els bons ungüents’) o Dans les petits sacs sont les bonnes épices (‘En els sacs petits hi ha les bones espècies’), o en italià: Nelle botti piccine ci sta il vino buono (‘En les botes petites hi ha el bon vi’) o portuguès: Os melhores perfumes estão nos pequenos frasco s (‘Els millors perfums són als flascons petits’). I en anglès: Good things come in small packages (‘Les coses bones venen en paquets petits’).

Esmolant l’enginy, davant qui diu Al pot petit hi ha la bona confitura , hi ha qui etziba aquesta frase irònica de resposta: Al pot petit hi ha el que ha sobrat del gros . I anant més enllà, i jugant a actualitzar els refranys amb referents més moderns, algú ha dit algun cop que A l’espot petit hi ha la bona confitura , suposem que fart dels talls publicitaris amb què ens regalen les cadenes televisives o lloant-ne la concisió del missatge, perquè ja se sap que un segon publicitari en televisió té un cost exagerat.

Després de l’aparador, va aprendre d’arreglar els prestatges: un lletreret a cada un amb el seu número i el seu baptisme, el passaport i la cèdula, i per fi, i després dels prestatges, el tracte: el tracte que havia de tenir amb les dones de la parròquia; una dotzena de frases que, encara que fossin sempre iguals, mai deixaven de fer efecte. A l’una un «Déu vos guard» amb somrís; a l’altra, una paraula, però ben dita; a les grosses un «vostè s’ha amagrit»; a les baixes, allò de « en els pots xics hi ha la bona confitura»; a les viudes un «què s’hi farà», i a totes un ditxo escaient per veure de fer-les badar i aprofitar el badament per donar un pam menos de gènero.

SANTIAGO RUSIÑOL, L’auca del senyor Esteve (1907)

Vots: 123 (10,21%)

«El pot petit» és el nom d’una col·lecció de la Fundació Folch i Torres dedicada a publicar textos breus dels germans Folch i Torres (narracions curtes, articles, poemes, seleccions de les «Pàgines viscudes», etc.). Lo pot petit (1901) també és un llibre de poesia de Joan Martí i Trenchs (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, 1844-1920).

Etimologia de pot — D’origen incert, potser d’un llatí vulgar d’estructura expressiva pottus , de procedència incerta, o bé d’un pottus ‘mena de recipient’, preromà, indoeuropeu, pregermànic i precèltic.

Cadascú es coneix els gustos, les dèries o com vol les coses. Per això diem que Cadascú sap on li estreny la sabata . El proverbi aconsella atendre personalment les coses que ens interessen especialment. Millor no esperar que algú altre faci allò que creiem que és important i necessari. Cal posar-s’hi!