StaVl Zosimov Premudroslowski - SOVIETAT MUTANTS. Fantasia divertida

– — Pido a tothom que s’aixequi!! – va denunciar la secretària de premsa de la seva presidència, Casulia Zack, – Sam, la seva sublima sense grandesa de la torre, Generalisifilis All Galupov, la seva presidència, el Senyor Suprem, Semisrak prt… OOOOTSTOOOOY!!!!

Tothom es posava a les fosques, és a dir, a les banyes.

– — Haihai Hylayek bir jules, escorça de bir.

Roques marines, roques marines,

La festa dels gulemys era antiga … – per la benvinguda dels Cherevichs del seu Cap. Generalisifilis va prendre el seu lloc.

– — Us vaig reunir, hola, oh, reverends, de tant en tant, que va arribar als meus llavis, sensació…

– — Per què anem a parar a les banyes? – durant el discurs del Cap, el jove Cherevich del veí va interrompre o preguntar en un xiuxiueig. Va venir al consistori per primera vegada.

– — Tranquil. Diuen que ballaran – ballarem. – Va xafar a la veïna jove, a la dreta. – Així que tingueu paciència i no us detingueu per escoltar la llegenda de Galupiya.

– — Aquí, l’última vegada … – va afegir un altre veí de l’esquerra. – va saltar més amunt de gairebé un dia.

– — Per què? – va preguntar el jove.

– — No hi havia res a dir, així que van pensar que la reunió no hauria de ser en va…

– — I per pensar millor, el Cap va ordenar saltar…

– — I m’agrada dormir i no m’importa com … – va dir el tercer des de l’esquerra i es va adormir.

– — Dormir? Per tant, no escolteu res? – va preguntar el jove.

– — En absolut, jove Cherevich, quan dorm més bé, entén el que diu. Sobretot pauses…

– — Tranquil a tu!! va atrapar un dels Cherevichs més antics.

– — … I els nostres adolescents van entrar en batalla per igual amb una criatura inanimada desconeguda que no, identificada que, trencant el sostre, ens va obrir un món nou. Així, hi ha objectes mòbils similars que, per moure’ns, ens alimentem del mateix que nosaltres…

– — O potser, Senyor, es tracta d’una invasió? – va interrompre algú.

– — No interrompis,.. Què volia dir? – Semisrak va dubtar.

– — … són els mateixos que nosaltres … – va corregir Casulia Zack.

– — Sí… Aleshores… són iguals que nosaltres… Des que ens movem per menjar. Vootoot.. I vull oferir, oh els meus desagradables, escollir i muntar un equip o una colla de cercadors i enviar-los des d’on va ser la invasió, és a dir, cap a l’interior de la nostra Galupia. Estic clar?

– — Sí!! – va respondre tothom.

– -… I envieu a la Llum a la recerca de la Nova Terra. – va continuar Semisrak. – No té cap sentit endarrerir el temps. Galupia ja ha disminuït diverses vegades. Els fragments moren i sobretot en la seva joventut. I enviant un equip, una colla o un grup, hi haurà almenys una petita esperança. – i Semisrak roncava…

El silenci es va trencar pel crit d’un membre del consell.

– — Oh, Senyor Generalisífilis. No van realitzar execucions, però van fer discurs. – va interrompre Cherevich Chmoriko, un dels consellers més propers al Senyor.

– — Calla, schmuck, no he acabat el meu discurs!!! – Vladyka es va indignar i va agitar els ossos cap a Chmoriko. – Doncs… Uh… Per tant, no té sentit tirar. Però enviant un equip, hi haurà almenys algun tipus d’almenys una mica d’esperança… M-sí… Ja he vist aquesta oferta en algun lloc?! – Es va examinar de tots els costats, va canviar la cara, es va posar a les banyes, va saltar, després es va posar a l’os de les cames, va donar un cop de peu, el cap i va cridar. – Zaek, quin porc em va venir aquest discurs al cap amb frases repetides??

– — III I. – va tremolar Zack.

– — Sóc un idiota repetint el mateix? Dediqueu energia a la repetició. No sabeu que el llenguatge requereix més energia que… creieu?!

– — On?

– — A Karaganda!! Anireu a buscar aquesta disgràcia de mi, el Generalisífilis, El Senyor de la Galupia sencera, la ment de la dictadura Galupia. Wow Seràs el primer voluntari a cercar un equip. I seràs el primer heroi de la història de la nostra shobla o colla o colònia.

– — Oh Senyor, tingueu pietat!! Ahahahahahahahaaaaa!!! – va espantar Zack – No vull ser un heroi. Ahhhhh!!

– — I el punt!!! (bou): el Senyor s’ha ofegat. “Què tens, reverenda Chmor Iko? … I tu, Zeka, prepara’t”.

– — Gràcies, Senyor, volia preguntar, i qui més anirà a més de mi? – preguntà Cherevich Chmor Iko.

– — Tu!

– — Jo?

– — Vostè, per descomptat, serà al capdavant del viatge. Vols ser un heroi de Galupia, com jo? – va preguntar Semisrak Chmor Iko. Això ho revelaria per sorpresa si ho fos.

– — Jo? No estic llest? No ho sé… I què és un “viatge de negocis”?

– — Un viatge de negocis és un equip i un equip és un viatge de negocis. En general, Casulia Zack explicarà, ja ho sap, això és competència seva. – Vladyka es va aixecar a l’os de la cama o a la gent comuna – Mosl.

– — No estic a punt. Que algú altre: la pols va caure a Cherevich.

– — Sense pols ni cap murmuri, com Casulia. És culpa meva. el veí va xiuxiuejar i va riure sarcàsticament.

– — Vaig dir, vés, després va i ja està. – Semisraq va aixecar l’os de la cama dreta i va pentinar el crani calb entre les banyes del cérvol. – Va dir el ganxet, el formatge va fer i va durar. No necessito rodar llana de cotó. Guàrdia! Prendre Cherevich Chmor Iko i Kazuliya Zeku fins al lloc d’invasió. – Els combatents van córrer i van agafar casualment Zeku i Chmor Iko.

– — Només tingueu cura de arrossegar les puntades. Ja són herois?! Al lloc d’invasió. I per la resta, lligo una reunió, sense basar. I et perdono que m’hagis convidat al general dels fragments de tres fronts, el crani de Zasratovich.

– — Ja estic aquí, la vostra presidència … – i després va aparèixer un crani amb tres ossos de cames corbats corrents i amb un crani trencat del seu costat.

Fa molt de temps hi va haver un cop d’estat al Gran Forat (ara: Galupii) i durant un temps va ser presa per un tal Cherevich Chmor Iko, aleshores un jove fragment amb èxit. Però el despreniment del general Zasratich en una lluita desigual es va apoderar del tron de Botva Cherevich i va tornar la monarquia, posant al lloc el legítim Vladyka. En la batalla, va perdre la capacitat de treballar el quart os, després d’haver batut una part del ganxet. Només va ensopegar i es va apartar una part de si mateix. Però per això encara es va espantar i encara es temia, especialment Semisrak, per què el va cridar. Però els combatents el van idolatrar.

– — Ohhh, ben fet, Zasratich!!! Agraeixo i lloo la velocitat de combat i la lleialtat disciplinària. Així que: agafeu deu combatents més amb vosaltres, els pitjors i feu un viatge de negocis.

– — Però què passa amb Cherevich Chmoriko? L’han nomenat cap?

– — Ahhh… per a mi … – Vladyka va dubtar. – I aleshores encara no us he escollit. I, a continuació, no sou petits, heu de decidir qui dirigirà el viatge de negocis… Hmmm.. A més, estareu allà sols, sense mi i Galupia. Voleu ocupar el seu lloc i convertir-vos en el personatge principal?

– — Sí, Senyor!!

– — Així que aneu endavant, i si no trobeu els deu combatents més voluntaris, ordenaré que la resta d’olis us piquin al cap i en faci sortir una bola. I cinc vegades després, si no et veia, el teu esperit no hi seria. El temps passava: una vegada, una vegada, una vegada, una vegada… i el general es va enfonsar i va fugir instantàniament a la missió i després els seus deu soldats que van sobreviure després del cop d’estat.

Vladyka el va mirar anar.