StaVl Zosimov Premudroslowski - SOVIETAT MUTANTS. Fantasia divertida

– — I alimenteu-nos a tots!! – tot es va informar en un cor.

– — Bé, què, fragments, anem? – Va proposar el primer i es va dirigir cap a la foscor.

– — Nah, no aniré … – el desè va resistir, xutà. – i després es va ensordir de por i… es va tornar a adormir. Volia dir alguna cosa, però només em va sonar.

– — Bé, asseu-vos aquí. – tot es va informar en cor i es va dirigir cap a la troballa.

– — Ahhh!!! – el desè va esclatar i va córrer cap a tothom.

I en aquell moment…

– -… Vaig dir, contacta amb mi: REVEREND BLACK IKO TOP UAU, assessor principal del Generalisiphilis El mateix, Senyor de tota la Galupia Incomparable!!!!! – va cridar i estampar els ossos del sòl Cherevich. – Enteneu els nits?

– — Merda, ets Galup, no el reverend. Però per la putrefacció, tot i que no sé què és, respondreu!! – es va enfadar el vell general i, dempeus a la corona, va clavar una roda de puny amb els ossos de la cama a la cara d’un fragment sec. Va fugir, fent un triple atac.

– — Com s’atreveix? Jo! Jo!! – Cherevich Chmor Iko es va engreixar, es va arruïnar amb una bola.

– — T’has fora del cap … – Zasratich es va avergonyir de pronunciar el final davant de Casulia sincera i va convertir tota la seva ràbia en un impacte físic. Només ell volia saltar i trepitjar, mentre Casulia va agafar la cama del general i el va arrossegar cap a ella. – Deixa’m anar!! – Zaratch Zaratich va ladrar, – fins i tot a Galupiya volia trencar aquest corn gros.

– — Manteniu-lo, aguanteu-lo Zack, no deixeu anar fins que tornem a Galupiya.

– — Sí, no et disputis. – Posa’t els embuts de Zasratich Kazulia. – tranquil. – va escoltar. Els escandalistes la miraven. – L’heu sentit?

– — Què? – va preguntar el crani Chmor Iko.

– — Reposició dels artells. L’estronyament s’acosta. Allà. – i ella va girar l’ull cap al costat.

A la distància hi havia una bola lluminosa de rebot. Quan ens acostàvem, era clar com Sparrow Stasyan va fer trontollar voluntàriament les puntades. Mai no va tocar la terra. Apropant-se a l’encaix ajustat, el pardal, colpejat de tots els costats, va ser expulsat per una altra puntada de peu a les cames del crani de Zasratich i Cherevich Chmor Ika. El cos del pardal es va congelar. Els soldats es van alinear i van denunciar:

– — Sonny!! Sense mercat, d’engranatges a tòpics!! El que volia, nadybal i el que brilla, s’adapta sense defectes als teus olis!!! OOOOOTSTOOOOOJ, Sonny!!!

– — LLCOOOOSTSTOOOOY, pares!!! Cherepoktsy, Golupyan!!!! BONES AMELLES!!! – Zasratich va fregar la pols del ganxet i va examinar el pardalet mig mort, que respirava com un ioga Lama: una respiració per minut. – I on són els altres?? Desert??

– — No, fill. Ara mateix – va dir el desè. – Oh, he tornat a parlar!!!

– — Arriba al punt!! – Zaral Zasratich.

– — Ah, sí. Es van separar a les segones capçaleres, i qui es trobi endavant en portarà més. Aquí

– — Bé, suposem que els otmazats…

– — Ben fet!!! – va cridar inesperadament Cherevich sota l’orella del crani. Va saltar uns tres metres i va aterrar. Cherevich va espetegar el crani amb un ordre glamurós i, acostant-lo important als combatents, va aplaudir tothom al cap. n-Sam, la seva exaltació sense la grandesa de la torre, Generalisífilis de tot Galupov, la seva presidència, el Senyor Suprem, Semisrak seran informats personalment de la vostra devoció per ell i tota la Galupiya.

– — Gràcies pel regal gratuït, fill! – els soldats van cridar tranquil·lament al taulell i van ballar diverses tècniques de hip-hop a cinc quarts.

– — I ara.., – va continuar Cherevich. – Aresta aquest rebel! – i va assenyalar un crani enganxat a la sorra, que va provar amb les potes, es va recolzar i va treure-la. Els soldats, sense dubtar-ho, es van topar amb Cerevich, que no esperava, va somriure i van començar a xutar-li.

– — Espereu! – va cridar Casulia i va ajudar la sortida del fragment. – qui més toqui el Reverend es quedarà sense menjar!!

– — Però el general és el nostre pare i pare?! – van respondre els combatents en cor. – I això, com deia el pare Zasratich, no deixa de sortir.

– — D’acord, calma’t!! va roncar Casulia Zack. – Fins ara, ningú no ha tingut dret a cancel·lar l’ordre del Senyor. I als que no ho sabeu, us recordo… i ella es va dirigir al general. – Benvolgut Zasratich, a si mateix, la seva exaltada grandesa de la torre, generalisifilis de tot Galupov, la seva presidència, el Senyor Suprem, Semisrack, personalment, va nomenar personalment el rector Cherevich Chmor Iko Top Wau Starost viatge de negocis personalment al Consell no programat de Nora, i a tu, general del crani, protegit part de tota la nostra empresa

I el que et va dir personalment és només un buf. No hi ha testimonis. I jo, artells sense cervella, la vostra mare i infermera, i fins i tot el comandant i professor de disciplina…

– — Oh, mira, s’allunya! – va notar la desena i, fixant-se en el pardal, va aixecar el crani al cel i va cridar. – Aaaaa!!! Torno a parlar!!! Heheyyyyy!!

– — Qui és ell? va preguntar el crani i, agafant el pardal, va donar un cop de peu a Stasyan a la cara. Per por, Stasyan va començar immediatament a comprendre i a parlar de Galupsky.

– — Jo sóc Stasyan. Només Stasyan. – i va perdre el coneixement.

– — D’acord, al tambor qui és, però és radioactiu i anirà a buscar menjar. Però l’utilitzarem econòmicament. I no la relaxeu fins que no en tenim prou i, per tant, també la voleu substituir. Des que és, n’hi ha d’altres com ell. D’acord?

– — Sí, sobre la nostra estora. – va respondre tot en cor.

Casulia va pujar sobre un pardal, que va resultar una mica més gran que ella, va doblar els fragments i es va asseure sobre un pardal inconscient i va començar a carregar-se com una bateria i resplendir.

– — Quedeu-vos a dinar!! va manar, i tothom es va alinear en una embussada. Es va escopir a cadascun alhora.

– — I tinc una doble porció! – va declarar, sacsejant Cherevich Chmor Iko.

– — Trencaré les banyes de les teves, – va arribar Zasratich. – per al suplement, allà mateix, al camp… El que trobeu, tot és vostre…

– — Zeka, però jo sóc el principal? – va sobresortir Cherevich

“En política, però no al menjador”, va dir Casulia. – perdó, reverenda.

La resta es va acostar al matí i ningú es va adonar de la seva arribada. No van trobar res, però els companys els van deixar la seva ració de dosi. Zeka els va escopir i, en general, van ser tractats en forma de condemna en espècie, tot és masyovy, sense mercat, el meu lector. Kipisha i presentant-ho des del costat no ho era, Maza Faka Sí Wow!..

– — Maza Faka Sí Wow!.. Maza Faka Sí Wow!..

Stasyan, sota el crit màgic de la carn que l’envoltava, es va acostar lentament a si mateix i es va despertar. El seu estat no era ple, mig xuclat, mig enèrgic. Va obrir els ulls i va veure un vel que es va dissipant lentament i davant seu ja hi havia els traços de boles galopants negres. Un cop ajustat el contrast, ja distingia la silueta d’estranyes criatures.

– — Qui són, aquests ossos vius sense carn? va pensar.

– — Aquests són Galupas. – va respondre la veu interior anomenada Llengua.

– — Què més és el Galupa? – va preguntar Stasyan de Tongue.

– — Què et va donar un dia abans i ahir al cap… A la nit, te’n recordes?

– — Per tant, no va ser un somni?! – i va recordar el que va passar el dia abans i amb por va intentar arrossegar-se per l’esquena, el cap endavant, però va trepitjar alguna cosa. Es va mirar darrere de si mateix i va veure un gran ull que el mirava.