Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

—M'alegro molt de veure't —va dir en Frode—. Em sentia culpable per no haver-te expressat el meu agraïment per l'extraordinària labor que has fet per a nosaltres, tant l'hivern passat com aquest estiu.

La Salander se'l va mirar amb reticència.

—Em pagaven per fer la meva feina —li va contestar.

—No és això. Es que et vaig jutjar malament la primera vegada que et vaig veure. M'agradaria que em disculpessis per haver-ho fet.

En Blomkvist estava sorprès. En Frode estava demanant perdó a una noia de 25 anys, tatuada i plena de pírcings, per una cosa per la qual no calia que es disculpés! El respecte d'en Blomkvist cap a en Frode acabava d'augmentar. La Salander va mirar endavant i el va ignorar.

En Frode va mirar en Blomkvist.

—Què li ha passat al cap?

Es va asseure. En Blomkvist li va fer un petit resum dels esdeveniments de les darreres vint-i-quatre hores. Quan li va explicar que algú li havia disparat a prop del Fortí, en Frode es va aixecar d'un bot. La seva indignació era total.

—Això és una bogeria!

Va fer una pausa i va mirar en Blomkvist de fit a fit.

—Era sap greu, però això s'ha d'aturar. No puc permetre que les seves vides corrin perill. Parlaré amb en Henrik i cancellarem el contracte.

—Segui —li va demanar en Blomkvist.

—No ho entén…

—El que entenc és que la Lisbeth i jo hi som tan a prop que qui sigui que hi ha darrere de tot això està reaccionant d'una manera completament irracional i presa del pànic. Tenim algunes preguntes. En primer lloc: quantes claus hi ha de la cripta familiar dels Vanger i qui en té?

—No entra dins de les meves atribucions i no en tinc ni idea —va respondre en Frode—. M'imagino que hi ha diversos membres de la família que tenen accés a la cripta. Sé que en Henrik té una clau, i que la Isabella hi va de tant en tant, però no et sabria dir si té la seva pròpia clau o si la demana a en Henrik.

—Entesos. Vostè continua formant part del consell. Hi ha algun arxiu corporatiu? Una biblioteca o alguna cosa semblant on guardin articles de premsa i informació sobre l'empresa dels darrers anys?

—Sí que n'hi ha un. Es a l'oficina central de Hedestad.

—L'hem de consultar. Tenen publicacions sobre el personal més antic o alguna cosa per l'estil?

—Ho sento, això tampoc no ho sé. Fa trenta anys que no hi he anat, als arxius. Han de parlar amb una dona que es diu Bodil Lindgren.

—Li podria trucar i arreglar-ho perquè la Lisbeth tingui accés als arxius aquesta tarda? Necessita tots els articles de premsa antics sobre el grup Vanger.

—Cap problema. Alguna cosa més?

—Sí. En Greger Vanger duia una Hasselblad a la mà el dia de l'accident del pont. Això vol dir que pot tenir més fotos d'aquell dia. Qui les podria conservar després de la seva mort?

—La seva vídua i el seu fill, lògicament. Deixi'm que truqui a l'Alexander i l'hi pregunti.

—Què he de buscar? —li va preguntar la Salander mentre tornaven a l'illa.

—Articles de premsa i butlletins de l'empresa. Vull que llegeixis tota la documentació que trobis dels dies en què es van cometre els assassinats dels anys cinquanta i seixanta. Pren notes si hi ha alguna cosa que et crida l'atenció. És millor que aquesta part de la feina la facis tu. Sembla que la teva memòria…

La noia li va clavar un cop de puny a les costelles.

Cinc minuts més tard travessava el pont amb la Kawasaki.

En Blomkvist va donar la mà a l'Alexander Vanger. No havien coincidit en gaires ocasions, ja que l'Alexander havia estat fora gairebé des que en Blomkvist va arribar a Hedeby. «Tenia 20 anys quan la Harriet va desaparèixer.»

—En Dirch m'ha dit que vostè volia consultar fotografies antigues.

—Si no m'equivoco, el seu pare tenia una Hasselblad.

—Sí. Encara la tenim, però no la fa servir ningú.

—Espero que sàpiga que en Henrik m'ha demanat que torni a investigar què li va passar a la Harriet.

—M'ho he figurat. Hi ha molta gent a qui no li fa cap gràcia.

—Ja ho he pogut comprovar, i no té per què ensenyar-me res si no vol.

—Si us plau… Què vol veure?

—Vull veure si el seu pare va fer alguna fotografia el dia de l'accident, el dia que la Harriet va desaparèixer.

Van pujar a les golfes. Van trigar una estona abans que l'Alexander no trobés una capsa amb fotografies sense classificar.

—Emporti's la capsa a casa —li va proposar—. Si n'hi ha alguna d'aquell dia, ha de ser aquí.

Com a illustració per a la crònica familiar, la capsa d'en Greger Vanger contenia veritables joies, com ara unes fotografies d'en Greger amb Sven Olof Lindholm, el gran líder nazi suec. Aquestes les va deixar a una banda.

Va trobar sobres amb fotografies de reunions familiars que havia fet en Greger i també les típiques fotos de les vacances, pescant a les muntanyes o de viatge per Itàlia.

Va descobrir quatre fotos de l'accident del pont. Tot i que la càmera era molt bona, en Greger va resultar ser un pèssim fotògraf. Dues fotografies mostraven el camió de molt a prop, i dues mostraven la gent d'esquena. Només en va trobar una en què la Cecília Vanger estava mig de perfil.

Va escanejar les fotografies, malgrat que ja sabia que difícilment aportarien res de nou al cas. Les va tornar a desar totes a la caixa i es va preparar un entrepà mentre reflexionava sobre tot plegat. Després de menjar-se'l va anar a veure l'Anna.

—Sap si en Henrik té algun altre àlbum fotogràfic a part dels de la investigació del cas de la Harriet?

—Sí, a en Henrik sempre li ha interessat molt la fotografia, tinc entès que des que era ben jovenet. En té molts, d'àlbums, al seu despatx.

—Me'ls podria ensenyar?

L'Anna no va amagar la seva reticència. Una cosa era deixar-li la clau de la cripta familiar (al cap i a la fi, Déu n'era l'encarregat) i l'altra era deixar-lo entrar al despatx d'en Henrik Vanger. Aquí no hi entrava el mandat diví. En Blomkvist li va suggerir que truqués a en Frode, però al final l'Anna va decidir deixar-l'hi entrar. Els àlbums de fotos ocupaven gairebé un metre sencer del prestatge inferior. Es va asseure a l'escriptori i va obrir el primer.

En Vanger guardava totes i cadascuna de les fotografies familiars, algunes fins i tot d'abans del seu naixement. Les més antigues dataven de la dècada del 1870, amb les típiques imatges d'homes seriosos i dones pomposes. També hi havia fotografies dels pares d'en Vanger. N'hi havia una del seu pare celebrant la revetlla de Sant Joan del 1906 a Sandhamn. Una altra fotografia feta a Sandhamn mostrava en Fredrik Vanger i la seva esposa Ulrika amb Anders Zorn i Albert Engstròm asseguts en una taula. Tenia altres fotos dels treballadors de la fabrica i de les oficines. Hi va identificar el capità Oskar Granath, que havia salvat en Vanger i la seva estimada esposa, l'Edith Lobach, a Karlskrona.

L'Anna va pujar amb una tassa de cafè. En Blomkvist li va donar les gràcies. Ja havia arribat a l'era moderna i estava passant pàgines amb imatges dels inicis d'en Vanger, inaugurant fàbriques i donant la mà a Tage Erlander en una, i a Marcus Wallenberg en una altra.

Al mateix àlbum va trobar una pàgina que en Vanger havia titulat «Reunió familiar del 1966». Dues fotografies en color mostraven diversos homes parlant i fumant. Hi va reconèixer en Henrik, en Harald, en Greger i diversos homes casats amb les dones de la família d'en Johan Vanger. Hi havia dues fotos del sopar de gala amb quaranta persones assegudes a taula i mirant a la càmera Les fotos s'havien fet després del drama del pont, però abans que ningú s'adonés de la desaparició de la Harriet. Va estudiar les cares. La Harriet hauria d'haver assistit a aquest sopar. Sabia algun dels homes que havia desaparegut? Les fotos no donaven cap resposta.