Stieg Larsson - Els homes que no estimaven les dones

—Encara està buscant. Ha d'anar amb compte, i tu l'has d'avisar.

—De què l'he d'avisar?

En Falk va perdre els nervis i va començar a sacsejar el cap.

—Ha de llegir sola escripturem i entendre sufficientia scripturae. És l'única manera que es pugui mantenir solafide. Segur que en Josef els exclourà. Mai no els van acceptar al cànon.

En Blomkvist no va entendre res, però ho va anotar tot. Aleshores el pastor Falk es va inclinar i li va xiuxiuejar:

—Crec que és catòlica. Li encanta la màgia i encara no ha trobat el seu Déu. Necessita que la guiïn.

Sens dubte, per al pastor Falk la paraula catòlic tenia connotacions negatives.

—No estava interessada en el moviment pentecostal?

—No, no, no. Està buscant la veritat prohibida. No és una bona cristiana.

Aleshores el pastor Falk es va oblidar d'en Blomkvist i va començar a parlar amb els altres pacients.

Va tornar a l'illa de Hedeby just després de les dues del migdia. Es va acostar caminant fins a casa de la Cecilia Vanger i va trucar a la porta, però no va sortir ningú. Va tornar a trucar-li al mòbil, però tampoc no va contestar.

Va installar un detector de fum en una de les parets de la cuina i un altre a prop de la porta d'entrada. Va posar un dels extintors al costat de l'estufa, darrere de la porta de l'habitació, i un altre darrere de la porta del quarto de bany. Després es va fer el dinar, una mica de cafè i torrades amb alguna cosa al damunt, i es va asseure al jardí per passar a net les notes que havia pres durant la conversa amb el pastor Falk. Quan va acabar, va aixecar el cap per mirar l'església.

El nou rectorat de Hedeby era una construcció més aviat moderna a només unes passes de l'església. En Blomkvist hi va anar cap a les quatre i va explicar a la pastora Margareta Strandh que hi havia anat perquè necessitava consell en un assumpte teològic. La Margareta Strandh era una dona de cabells foscos, de la mateixa edat que ell; duia texans i camisa de franella. Anava descalça i amb les ungles dels peus pintades. Se l'havia trobada un parell de vegades al Cafè de la Susanne i li havia parlat del pastor Falk. El va rebre amb amabilitat i el va convidar a entrar i a seure al pati.

En Blomkvist li va dir que havia parlat amb l'Otto Falk i li va explicar el que li havia dit. Ella el va escoltar i després li va demanar que li repetís cadascuna de les seves paraules.

—Em van enviar aquí a Hedeby fa tres anys, i de fet no he conegut el pastor Falk. Es va retirar uns quants anys abans, però crec que era un home molt culte. El que li ha dit vol dir, si fa no fa, que «se cenyeixi només a les Escriptures»… sola scriptum… i que és sufficientia scripturae. Això és una expressió que estableix la suficiència de les Escriptures entre els creients. Solafide significa l'única fe o la fe veritable. —Ja ho entenc.

—Tot això és dogma bàsic, per dir-ho d'alguna manera. En general, es tracta de la doctrina de l'Església i no hi ha res d'estrany. Dit d'una altra manera, li estava dient: «Llegeix la Bíblia, et proporcionarà el coneixement que necessites i les respostes a la fe veritable.»

En Mikael es va sentir una mica incòmode.

—Ara li he de preguntar com ha sortit aquesta conversa —va dir ella.

—Li he preguntat per una persona que va conèixer fa molts anys; estic escrivint sobre ella.

—Una persona que buscava la religió?

—Més o menys.

—Entesos. Crec que ja he entès el context. M'ha comentat que el pastor Falk li ha dit dues coses més: que «segur que en Josef els exclourà» i que «mai no els van acceptar al cànon». Es possible que vostè ho hagi entès malament i que hagi dit «Josefus» en comptes de «Josef»? Fet i fet, és el mateix nom.

—És possible —va dir en Blomkvist—. He enregistrat la conversa, si la vol escoltar.

—No, no crec que calgui. Aquestes dues frases deixen ben clar què volia dir. Josefus era un historiador jueu, i la frase «Mai no els van acceptar al cànon» pot voler dir que mai no van formar part del cànon hebreu.

—I això què significa?

Ella va riure.

—El pastor Falk deia que a aquesta persona la fascinaven les fonts esotèriques, en especial els apòcrifs. El mot grec apokryphos vol dir «ocult», i els apòcrifs són els llibres ocults. Hi ha qui creu que s'haurien d'incloure a l'Antic Testament, i hi ha qui els considera massa controvertits. Es tracta dels llibres de Tobies, Judit, Ester, Baruc, els llibres dels Macabeus i alguns altres.

—Disculpi la meva ignorància. Havia sentit a parlar dels apòcrifs, però no els he llegit mai. Què tenen d'especial?

—En realitat no hi ha res d'especial en aquests llibres, excepte que van aparèixer una mica més tard que els de l'Antic Testament. Els apòcrifs es van eliminar de la Bíblia hebrea, però no perquè els estudiosos jueus desconfiessin del seu contingut, sinó simplement perquè es van escriure després que conclogués l'obra de revelació de Déu. D'altra banda, els apòcrifs sí que estan inclosos a la traducció en grec de la Bíblia. L'Església catòlica, per exemple, no els considera controvertits.

—Ja ho entenc.

—Malgrat tot, sí que són molt controvertits per a l'Església protestant. Durant la Reforma, els teòlegs van estudiar l'antiga Bíblia hebraica. Martí Luter va eliminar els llibres apòcrifs de la Bíblia de la Reforma, i més tard Calví va declarar que no havien de servir, en cap moment, com a base per a les conviccions en matèria de fe. I és que els seus continguts es contradiuen o entren en conflicte d'alguna manera amb la claritas scripturae, la claredat de les Escriptures.

—En altres paraules, són uns llibres censurats.

—Més o menys. Per exemple, els apòcrifs sostenen que es pot practicar la màgia, que les mentides poden ser permeses en alguns casos i altres afirmacions per l'estil, que òbviament indignen els intèrprets dogmàtics de les Escriptures.

—Per tant, si una persona és una apassionada de la religió, seria lògic que els apòcrifs formessin part de la seva llista de lectures obligades, i que algú com el pastor Falk s'indignés per això.

—Exactament. Aprofundir en els apòcrifs és gairebé inevitable quan es vol estudiar la Bíblia o la fe catòlica, i també és molt probable que algú que estigui interessat per l'esoterisme en general els llegeixi.

—Per casualitat no deu tenir una còpia dels apòcrifs, oi?

Ella va riure, amb una rialla alegre i amable.

—Es clar que la tinc. De fet, la comissió bíblica va publicar els llibres apòcrifs en el marc d'un estudi nacional dels anys vuitanta.

L'Armansky estava intrigat per saber què passava quan la Salander li va demanar de parlar en privat. La va fer passar, va tancar la porta i la va fer seure a la cadira de les visites. La Salander li va dir que la seva feina per a en Mikael Blomkvist ja estava feta (l'advocat li donaria els diners abans que acabés el mes), però que havia decidit continuar aquella investigació. En Blomkvist li havia ofert un sou considerablement més baix per un mes de collaboració.

—Treballo com a autònoma —va explicar la Salander—. Fins ara no he acceptat mai una feina que no m'haguessis donat tu, tal com vam acordar. El que vull saber és com influiria en la nostra relació si ara agafés un encàrrec pel meu compte.

L'Armansky va encongir les espatlles.

—Ets autònoma, pots acceptar les feines que vulguis i cobrar la quantitat que et sembli. Me n'alegro, que tinguis les teves pròpies fonts d'ingressos. Tot i això, seria una mica deslleial per part teva agafar clients que coneixes a través de nosaltres.

—No tinc cap intenció de fer-ho. He acabat la feina segons el contracte que vam signar amb en Blomkvist. El tema és que vull seguir en el cas. Ho faria encara que fos sense rebre res a canvi.